Macron revifa la Unió Europea

Brussel·lesEl nou president de França, Emmanuel Macron, no només ha aconseguit entusiasmar els ciutadans francesos. A Europa també sembla haver calat el seu discurs optimista sobre el futur de la Unió Europea. Macron parlava de “renaixement” de França i del club comunitari en una entrevista dimecres amb diferents diaris del continent; ahir la sensació a la primera cimera europea del nou líder de França és que Macron ha sabut contagiar els seus homòlegs europeus. Europa gira full al pessimisme que s’havia instaurat amb el Brexit i amb l’amenaça del populisme. “És un nou començament. Tothom hi està d’acord”, resumia ahir un diplomàtic europeu.

Avui fa just un any, els britànics celebraven el referèndum del Brexit i votaven a favor de sortir de la Unió. La decisió va provocar una crisi existencial a Europa que els partits populistes van aprofitar per guanyar terreny. Un any després, les coses han canviat. L’extrema dreta euròfoba no ha guanyat ni a Holanda ni a França, la recuperació econòmica es consolida, i a la primera ministra britànica, Theresa May, les urnes l’han debilitat de cara a la negociació del Brexit, un fet que atorga una posició de fortalesa a la UE a l’hora de negociar. En altres paraules, el club europeu està deixant enrere la crisi política i es prepara per afrontar el seu futur amb més ànim. Les coses es veuen d’un altre color.

Un pressupost comú

L’arribada de Macron consolida el canvi de clima i aporta l’aire fresc que el club europeu necessita per tirar endavant. El nou president de França també ha demostrat tenir molt bona sintonia amb Merkel. S’intueix un inici de nova etapa de l’eix franco-alemany que pot ser clau per al futur de la UE. “Espero que Macron aporti creativitat i un nou impuls a la UE”, va assegurar ahir la cancellera. És evident que Macron i Merkel s’entenen. La mostra és que la cancellera està disposada ara a discutir propostes per reforçar la zona euro que fins ara sempre havia rebutjat, com la creació d’un pressupost comú per als països de la moneda única. Ahir van donar més mostres de la bona relació anunciant que el diàleg entre els dos líders es reforçarà. “Hem posat en marxa una cooperació extremadament estreta”, deia el francès.

A la primera jornada del Consell Europeu, Macron va enlluernar la resta de líders. Fins i tot la britànica Theresa May va quedar eclipsada pel francès. Macron va exhibir el seu europeisme sense complexos i va repetir els eslògans de la seva campanya a qualsevol micròfon que se li apropava: “Vull una Europa oberta però que protegeixi”. El president de França aposta per una UE que reforci la defensa però també que es protegeixi en matèria comercial contra les pràctiques agressives de gegants comercials com la Xina. “Confonem l’obertura atractiva amb l’obertura total”, va dir.

May ha quedat tocada amb els resultats electorals que li han fet perdre la majoria absoluta. Ahir el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va parlar fins i tot de la possibilitat que Londres faci marxa enrere en el Brexit. “Potser direu que soc un somiador. Però no soc l’únic”, va dir Tusk citant una vers de la mítica cançó de John Lennon Imagine. La frase no va agradar gaire a alguns líders. “És temps d’acció i certesa. No de somnis i incerteses”, li va etzibar el primer ministre de Bèlgica, Charles Michel.

Tot i l’impuls que aporta el nou president de França, alguns dels problemes de la UE -una crisi de refugiats mal gestionada o l’amenaça del terrorisme- segueixen sobre la taula. Els governs europeus van fer una crida a “accelerar” els esforços de tots els estats membres per combatre el fenomen de la radicalització i dels combatents estrangers. La UE vol que les grans empreses d’internet es comprometin a detectar i esborrar els continguts que incitin a actes terroristes. “La indústria també té part responsabilitat i ha d’ajudar a combatre el crim i el terrorisme a la xarxa”, afirma la declaració que avui aprovaran els 28.

Agència del Medicament

Els líders europeus van decidir també ahir el calendari i els criteris tècnics per triar la nova seu de l’Agència Europea del Medicament, que ara és a Londres i que s’ha de traslladar a conseqüència del Brexit. Al setembre la Comissió Europea farà l’avaluació tècnica de cada candidatura i la decisió final es prendrà en un consell de ministres d’Afers Generals al novembre. La candidatura catalana havia defensat que l’elecció es fes basant-se en criteris tècnics. Al final, però, la decisió serà política, tot i que es tindrà molt en compte que la ciutat escollida compleixi criteris importants. L’elecció es farà mitjançant una votació en què tots els estats membres -tant els grans com els petits- tindran els mateixos vots, sis en total. El sistema perjudica Barcelona.