L’euroescepticisme holandès allarga l’ombra del ‘Brexit’
El no dels Països Baixos a l’acord entre la UE i Ucraïna suposa un nou revés per a la construcció europea
Barcelona / KíevLa construcció europea va patir dimecres un nou revés a les urnes. Els holandesos van rebutjar en referèndum, amb una participació mínima, l’acord d’acostament polític i econòmic que van firmar la UE i Ucraïna després de la revolta de Maidan. La convocatòria l’havien fet diversos moviments euroescèptics holandesos, desvinculats formalment dels partits polítics. Però un cop sabuts els resultats, al líder de l’ultradretà Partit per la Llibertat (PVV), Geert Wilders, li va faltar temps per celebrar la victòria. I al darrere hi van anar les grans formacions euroescèptiques europees, encapçalades pel UKIP britànic, que ja es veu en un escenari similar l’endemà del referèndum sobre la UE que es farà al Regne Unit el 23 de juny.
¿El referèndum holandès assenyala el camí del Brexit? “És el camí de l’Europa que es tanca sobre ella mateixa. És el triomf del populisme xenòfob i reaccionari que vol conservar un passat que no existeix”, reflexiona el periodista Josep Maria Martí Font. Ahir el primer ministre britànic, David Cameron, en plena tempesta pels papers de Panamà, va desvincular el referèndum holandès del que es farà al seu país.
Però els paral·lelismes, tot i que la pregunta és totalment diferent, són inevitables. Potser per això el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va declarar ahir “trist”. “Europa passa un moment desastrós i tampoc hi ha cap lideratge al capdavant que la pugui fer avançar. Ara mateix, ni Angela Merkel, que en algun moment va semblar que assumia certa humanitat”, assegura Martí Font.
La responsabilitat de la derrota de l’europeisme és exclusivament del primer ministre holandès, Mark Rutte. Així ho creu Pol Morillas, investigador del Cidob, que considera que Rutte “no ha fet una campanya activa, no s’ha volgut mullar gaire”. Però al final ha patit una doble derrota, pel no i per la baixa participació. S’ha paralitzat l’acord i ha posat la UE en evidència davant de la Rússia de Vladímir Putin. “Per a molts holandesos ha sigut molt complicat entendre què es votava”, explica Lex Rietman, periodista holandès instal·lat a Barcelona, que veu el resultat com una confirmació que els Països Baixos són un fre a la UE. “Ja va passar amb el projecte de Constitució Europea el 2005 . Però sempre els juristes de la UE troben l’encaix per superar l’entrebanc”, conclou.
Una galleda d’aigua freda
El resultat del referèndum holandès va caure com una galleda d’aigua freda a Ucraïna. La revolta de Maidan va començar justament quan el president derrocat, Víktor Ianukóvitx, es va negar a firmar aquest acord d’acostament a la UE. Els ucraïnesos es van llançar al carrer perquè miraven cap a Europa, perquè volien assolir els seus estàndards democràtics, i ara les portes sembla que es tanquen. Però a Kíev tothom mira de relativitzar les conseqüències.
El president Petró Poroixenko va proclamar que el país manté intactes els seus objectius europeus: “No farem marxa enrere en el camí de la integració. És com la llibertat, ningú la pot aturar”. El president va al·legar que el resultat no és vinculant i que els promotors del referèndum no qüestionaven l’acord sinó que només volien infligir “un cop a la unitat d’Europa”.
L’acord entre la UE i Ucraïna va entrar en vigor “provisionalment” el 2016, a l’espera que tots els estats membres el ratifiquessin. Ara tot sembla que es complica però no s’atura res. “Abans de suspendre l’acord caldria una decisió del Consell de la UE. Un sol estat no pot bloquejar tot el procés, així que passarà temps abans que passi res”, explica Jocelyn Guitton, primer secretari de la delegació de la UE a Ucraïna. Però sí que reconeix que Europa ha enviat un “mal senyal” que podria afectar les reformes polítiques i econòmiques que ha iniciat el país.
Al carrer, alguns dels que van participar a la revolta es pregunten ara si la lluita va valer la pena. Maidan va deixar més de cent morts a la plaça, es va perdre la península de Crimea i el conflicte a l’est del país ja ha deixat més de deu mil morts. Però molts volen veure el referèndum holandès com un toc d’alerta a les autoritats de Kíev. “Els holandesos han vist el que els nostres polítics es neguen a veure. Que no han fet prou per canviar el país, per acabar amb la corrupció, per crear un sistema més just”, explica la Tània, estudiant de la Universitat Mohyla de Kíev, una dels planters més europeistes de la capital.
A Ucraïna molts veuen l’acord amb la UE com un full de ruta per avançar cap a un model d’estat més democràtic. Un text en el qual s’indiquen les àrees polítiques en les quals cal avançar, com ara la reforma del sistema judicial, una institució fonamental per acabar amb la corrupció. “Aquest resultat és una decepció, però en termes pràctics no canvia res i Ucraïna haurà de seguir fent els seus deures”, afirma Dmytro Shulga, analista polític de la International Reinaissance Fundation. Insisteix, però, en el fet que aquest vot no representa “ni l’opinió majoritària dels holandesos ni una posició consolidada dins de la UE”.
Eufòria a Moscou
A Rússia, mentrestant, es freguen les mans. El Kremlin sempre va rebutjar la creació d’una zona de lliure comerç entre la UE i Ucraïna, i alguns pensen que aquest resultat hauria de fer que Kíev es replantegés el lloc del seu país en el mapa geopolític. Per al primer ministre rus, Dmitri Medvédev, els resultats “revelen desconfiança” i “són un indicador de l’actitud dels europeus cap al sistema polític ucraïnès”. El diputat rus Alexei Puixkov va afegir que les autoritats holandeses no poden ignorar la voluntat del poble. Dos testimonis que sembla que confirmen la tesi ucraïnesa segons la qual, en aquest referèndum, Moscou ha sigut el principal guanyador.
