Signatura històrica de l'Acord de París a l'ONU
La Xina i els EUA advoquen perquè el tractat entri en vigor aquest any i Pequín es compromet a ratificar-lo al setembre
BarcelonaLa gran ovació que va rebre a París el tractat contra el canvi climàtic el desembre passat va semblar que posava punt final al tortuós camí de la diplomàcia. Però -tot i arribar 20 anys tard- allò era només el principi. Quatre mesos després, els líders polítics fan ara el segon pas, sense que s’hagi aturat encara el creixement d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Representants de 170 països (60 caps d’estat) posen avui divendres a Nova York la rúbrica oficial a l’acord internacional, en la firma més nombrosa en un sol dia de la història de l’ONU.
Entre aquests països hi ha la Xina i els EUA, els dos principals emissors mundials, que el mes passat es van comprometre, en una declaració conjunta, a ratificar l’acord "aquest any tan aviat com es pugui". I és que, a més de la signatura a la seu de l’ONU (els que no firmen avui tenen un any de termini per fer-ho), cada país ha d’aprovar o ratificar l’acord internament. El tractat no entrarà en vigor fins que no ho hagin fet almenys 55 països que representin el 55% de les emissions mundials.
De fet, en l'acte de signatura oficial a Nova York, el representant de la Xina ha assegurat aquest dimarts que el seu país ratificarà l'acord aquest mateix setembre. El secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, ha volgut expressar simbòlicament la importància que l'administració Obama dóna a la lluita contra el canvi climàtic signant l'acord amb la seva neta de dos anys en braços.
A més dels caps d'estat, els ministres i representants polítics de més de 170 estats, també ha pres la paraula l'actor Leonardo Di Caprio, activista contra l'escalfament global, que ha urgit els polítics a posar les mesures que permetin deixar sota terra els combustibles fòssils i avançar cap a una era d'energies netes.
Els EUA i la Xina pretenen agafar el lideratge i donar un impuls que permeti aconseguir el quòrum per fer entrar el vigor el tractat abans del previst. Es calculava que el tractat entraria en vigor el 2020, encara és la data límit, però cada cop es veu més possible que s'avanci al 2017 o 2018. Obama té, de fet, certa urgència: si el tractat entrés en vigor aquest 2016, el pròxim inquilí de la Casa Blanca -encara que fos un republicà negacionista, com els candidats actuals- legalment no es podria fer enrere almenys fins al cap de quatre anys.
Vols saber què diu l'acord de París? Te l'expliquem en 10 claus.
Però, mentre els dos estats més contaminants volen liderar amb paraules, són els països que pateixen més el canvi climàtic els que lideren amb fets. Les illes Marshall, les Fiji, les Palau i les Maldives han ratificat ja l’Acord de París, mentre que Papua Nova Guinea, Nauru i Panamà són els únics països que han presentat ja els seus compromisos nacionals de reducció d’emissions dins del tractat. La resta ho hauran de fer quan el ratifiquin. La majoria el que faran serà només refermar els compromisos que ja van presentar a París. Però, si no en presenten de nous més ambiciosos, l’objectiu fixat a París de limitar l’escalfament global “ben per sota” dels 2 ºC i intentar quedar-se per sota de l’1,5 ºC serà molt difícil -per no dir impossible- de complir.
“Amb la corba actual d’emissions tenim només 20 anys fins a omplir l’atmosfera”, alertava fa uns dies Bert Metz, investigador de la Fundació Europea del Clima convidat a Barcelona pel Cidob. Quan parla d’omplir l’atmosfera, Metz es refereix a esgotar l’anomenat “pressupost de carboni”: la quantitat de CO 2 i altres gasos que els científics de l’ONU calculen que encara es pot emetre a l’atmosfera abans de provocar un augment de 2ºC.
Però si l’objectiu són els 1,5 ºC -un llindar que determina la supervivència d’algunes illes estat com les Marshall- el rellotge encara corre més ràpid. Segons Metz, amb el ritme d’emissions actual, en només 6 anys haurem emès tot el CO 2 que cal per provocar aquest augment.
Està clar que la maquinària diplomàtica mundial no va pas tan ràpid com el clima. L'ONU ha encarregat al seu grup d’experts (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, IPCC), un estudi sobre què cal fer per mantenir l’augment per sota dels 1,5 ºC. Però aquest estudi no estarà llest almenys fins al 2018. “Hi ha encara una distància molt perillosa entre el que els governs firmen avui, el que estan fent i l’ambició real que cal per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic”, advertia el director de l’organització pel clima 350.org, May Boeve.
Des de l’aprovació de l’acord al desembre, les alertes no han deixat de sonar: el 93% de la Gran Barrera de Corall d’Austràlia, la més gran del món, s’està emblanquint per l’acidesa de l’oceà provocada pel canvi climàtic. L’Àrtic ha batut el rècord del febrer amb menys extensió de mar cobert per gel, amb temperatures 10 ºC per sobre de l’habitual.
La bona notícia són els nous primers ministres australià i canadenc, compromesos contra el canvi climàtic. El del Canadà, Justin Trudeau, ha promès també ratificar el tractat aquest any i ha firmat un acord amb Obama per protegir l’Àrtic. Les voluntats polítiques hi són, o això sembla. Però la urgència del repte, malauradament, encara les supera.