Històrica visita de John Kerry a Hiroshima

BarcelonaNo hi ha hagut disculpa, però sí l'admissió que el memorial d'Hiroshima és un recordatori "imponent" i "devastador" que cal treballar per un món sense armes nuclears. Així s'ha expressat aquest matí de dilluns John Kerry, que s'ha convertit en el primer secretari d'Estat dels Estats Units que visita Hiroshima, la ciutat on el 6 d'agost del 1945 els EUA van llançar el primer atac militar amb bomba atòmica de la història, que va deixar més de 140.000 morts aquell any, 80.000 d'ells al moment.

Kerry ha presentat els seus respectes a les víctimes de la bomba i ha dipositat una corona de flors al cenotafi, juntament amb els ministres d'Afers Exteriors dels set països del G-7 (Regne Unit, França, Alemanya, Canadà, Itàlia, Japó i Estats Units, a més de la cap de la diplomàcia de la UE) reunits al Japó.

Tot i no ser el funcionari de més rang dels Estats Units que visita el memorial, ja que la llavors portaveu de la Cambra de Representants, Nanci Pelosi, ja ho va fer el 2008, Kerry és el l'alt càrrec amb més rang que ho fa en representació del govern nord-americà. El seu gest històric, a més, ha donat força a les especulacions sobre una possible visita del president Barack Obama al memorial, un acte que podria comportar-li fortes crítiques dins de casa si s'interpreta com una disculpa.

En la roda de premsa posterior a la visita, Kerry ha assegurat que Obama vol visitar Hiroshima, però que no sap si la seva complicada agenda l'hi permetrà quan viatgi al Japó al maig per la reunió dels caps d'estat i de govern del G-7.

Els set ministres d'Exteriors del grup han fet pública una declaració conjunta durant la visita on es refermen en el seu compromís per un món sense armes nuclears, tot i que adverteixen que aquest objectiu resulta més complicat amb les "provocacions" de Corea del Nord i els seus assajos nuclears dels últims anys, el més recent el 6 de gener d'aquest 2016.

"Tothom hauria de veure i sentir el poder d'aquest memorial. És un cru, dur i persuasiu recordatori no només de la nostra obligació d'acabar amb l'amenaça de les armes nuclears, sinó també de dedicar tots els nostres esforços a evitar la guerra mateixa", ha escrit Kerry al llibre de visites d'Hiroshima.

Preguntat en roda de premsa si això inclou Obama, Kerry ha respost: "Tothom vol dir tothom. Així que espero que un dia el president dels Estats Units estigui entre els que puguin venir aquí. Si ho podrà fer com a president o no, no ho sé".

Els ministres van visitar el Parc Memorial i el Museu d'Hiroshima abans de l'ofrena floral al cenotafi, on hi ha escrits els noms de les 250.000 víctimes en total que ha deixat el primer bombardeig atòmic de la història.

Després de guardar un moment de silenci, escolars japonesos que portaven les banderes dels set països del G-7 i la UE van entregar als ministres garlandes fetes amb grulles de paper. Aquests animals d'origami es van convertir en l'emblema de les víctimes després que Sadako Sazaki, una nena que va morir de leucèmia als 12 anys, deu anys després de patir la bomba atòmica, intentés aconseguir el miracle que prometia una llegenda nipona per a qui fes amb les mans mil grulles de paper.

El president dels Estats Units, Harry S. Truman, va donar l'ordre de llançar la bomba atòmica sobre Hiroshima, al sud del Japó, que va rebre l'impacte el 6 d'agost de 1945. Es calcula que fins a 80.000 persones van morir en l'acte i la xifra es va elevar a 140.000 aquell mateix any a causa de les ferides i la pluja negra radioactiva que va seguir la bomba.

Però les malalties derivades de la radioactivitat de la zona, que van començar a aparèixer uns deu anys després, han anat elevant la xifra total de víctimes mortals fins a 250.000, a més de 200.000 'hibakusha' o persones reconegudes oficialment com a afectades per la radiació.

Tres dies després, el 9 d'agost, la segona bomba nuclear sobre Nagasaki va deixar 74.000 morts al moment, que s'elevarien a prop de 200.000 amb els anys. Les dues bombes van precipitar la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial, la qual cosa fa que la majoria de l'opinió pública dels Estats Units encara defensi el seu ús convençuda que va ajudar a salvar vides de soldats nord-americans.

Com a president de torn del G-7, el Japó ha volgut donar un nou impuls al moviment contra la proliferació nuclear amb aquest acte i la declaració conjunta posterior, ja coneguda com la 'Declaració d'Hiroshima' per un món lliure d'armes nuclears. "Reafirmem el nostre compromís de buscar un món més segur per a tothom i crear les condicions per a un món sense armes nuclears d'una manera que promogui l'estabilitat internacional", diu la declaració.

Amb tot, assenyala també que "aquesta tasca s'ha fet més complexa pel deteriorament de l'ambient de seguretat a diverses regions, com Síria o Ucraïna, i en particular per les repetides provocacions de Corea del Nord".

Abans de la visita al memorial, Kerry ha mantingut una entrevista de 40 minuts amb el seu homòleg japonès, Fumio Kishida, nascut precisament a Hiroshima una dècada després de l'atac. "Crec que és molt significatiu celebrar la reunió dels ministres d'Exteriors del G-7 a Hiroshima i que avui és un dia històric", ha dit Kishida.