Les armes de Hillary Clinton per derrotar Donald Trump

Nova YorkA Hillary Clinton i Donald Trump els separa gairebé tot. Si Clinton porta la vida dedicada a la política, és experimentada, sòlida, previsible i amb una falta d’empatia que la penalitza en les aparicions públiques, Trump és un absolut novell en afers públics, provocador, sexista, addicte a l’insult i amb un encant natural per a la comunicació que va perfeccionar en els seus temps d’estrella televisiva. Però enmig de tanta diferència hi ha dos vincles que els uneixen: l’ambició d’arribar a la Casa Blanca i la impopularitat que generen entre l’electorat que els hi ha de portar. Són, o seran, la parella de nominats menys popular que es recorda, de tal manera que el que motiva una part important dels potencials votants no és tant col·locar el seu candidat a la presidència com barrar el pas a l’altre.

De la línia de sortida, Clinton arrenca amb un avantatge considerable de 13 punts sobre Trump (54%-41%), segons sondejos publicats aquesta setmana. Aquest marge i l’oposició que Trump genera entre les minories fan pensar a alguns demòcrates que la partida està pràcticament guanyada; però d’altres, més prudents, recorden com, contra pronòstic, Trump s’ha desfet l’un rere l’altre dels seus 16 rivals republicans, alguns amb credencials aparentment impecables, i els ha derrotat amb una facilitat insultant. No li ha calgut ni arribar a la convenció del juliol.

Per tant, des que es van convèncer que Trump anava camí de la nominació, l’equip de Clinton prepara les armes per enfrontar-se a un rival heterodox que treu rendiment de trencar les regles del joc. A favor de Clinton hi juga el vot de les minories hispana i afroamericana. És la seva gran reserva, en aquest terreny és imbatible -com està demostrant en les primàries- i la figura de Trump pot galvanitzar encara més la participació d’aquest electorat habitualment abstencionista que se sent insultat pel magnat de Nova York. Si Obama es va emportar el 2012 el 93% del vot afrocamericà i el 71% de l’hispà, Clinton també té garantit un suport massiu d’aquests votants.

Les assignatures pendents

Per contra, Clinton té més dificultats entre els votants joves i els independents, que la veuen com una representant prototípica de l’establishment, una política professional que aspira a ocupar com a presidenta el despatx on ja va seure com a primera dama. Arribar a aquest públic i corregir la imatge de desconfiança que inspira són dues de les assignatures pendents que l’equip de campanya intenta corregir abans d’afrontar el duel decisiu.

D’altra banda, Clinton ha de decidir com afrontarà en el cos a cos l’histriònic Donald Trump, que domina com ningú l’art de la comunicació i no respecta cap límit. De ben segur que li retraurà des de l’ús d’un compte privat de correu electrònic quan era secretària d’Estat -un tema investigat per l’FBI-, fins a episodis de la presidència del seu marit. En tot cas, la família Clinton està acostumada a encaixar aquests cops. Recordem que Bill Clinton va ser sotmès a un impeachment quan era president i se’n va sortir.

En la batalla immediata, Clinton burxa en la ferida de la divisió entre els republicans sobre la figura del seu nominat virtual, amb episodis insòlits com la negativa de Paul Ryan, el president de la Cambra de Representants i màxim càrrec electe republicà, a donar suport a Trump, o els dos expresidents Bush, que han anunciat que no participaran en la convenció.

Clinton també està intentant girar a favor seu l’última ofensiva de Trump, que la va acusar d’haver utilitzat la condició de dona per ocultar debilitats, un atac que busca despertar complicitats en el públic masculí blanc, que és la principal reserva de vots del candidat republicà. Trump va declarar que si Hillary Clinton fos un home no sumaria ni un 5% de vots, una afirmació embolcallada de sexisme que intenta posar en qüestió la capacitat de Clinton com a dirigent.

L’estratègia del magnat

És aquest públic blanc de classe mitjana i baixa el que Trump cuida quan anuncia sancions contra les empreses que deslocalitzen i assenyala amb el dit acusador Clinton com a partidària del lliure comerç. Per això Trump ha fet bandera del cas Carrier Corporation, una fàbrica d’aparells d’aire condicionat a Indianapolis. El vídeo filmat per un treballador en què se sentia com un executiu de l’empresa anunciava que tancaven la fàbrica als Estats Units per traslladar la producció a Mèxic va esdevenir viral. Aquests treballadors que pateixen els costos de la globalització, però no els beneficis, s’agafen a les paraules de Trump encara que confessin que no els agrada el personatge.

Quan s’entri en el duel final, i especialment en els 3 debats que com a mínim mantindran els dos candidats, i si Trump es manté fidel a l’estil que l’ha portat fins aquí, es poden esperar episodis pujats de to d’un personatge que fins ara ha aconseguit imposar l’agenda, forçar els rivals a parlar dels temes que ell tria. En això, i a l’hora de monopolitzar l’atenció mediàtica, també és un magnat.