Grégoire Kauffmann: “Mai no he sentit Marine Le Pen reivindicar-se de dretes”

BarcelonaGrégoire Kauffmann, autor del llibre Le nouveau FN [El nou Front Nacional] i coautor del documental Marine Le Pen, la dernière marche? [Marine Le Pen, l’últim esglaó?], ens dona, durant el seu pas pel Cercle d’Economia de Barcelona, algunes claus per entendre l’ascens del Front Nacional que lidera Marine Le Pen.

Està preocupat?

Preocupat, no. Més aviat perdut, crec que tots estem perduts després d’una campanya molt boja, amb girs inesperats d’última hora.

¿Podem dir que l’extrema dreta és a les portes de l’Elisi?

Pot passar de tot. Ara bé, si es refereix a Marine Le Pen, li he de dir que jo no l’he sentida mai reivindicar-se de dretes. En canvi, la seva neboda Marion Maréchal-Le Pen, sí: ella vol encarnar la dreta desacomplexada francesa. D’aquí les desavinences entre elles dues.

¿El Front Nacional no és un partit d’extrema dreta?

És evident que en queden restes, al partit, però no podem reduir-lo a això. Marine Le Pen proclama la fi de la bretxa esquerra-dreta. Hem de tenir en compte que al Front Nacional de Marine Le Pen hi ha una presència molt important de neogaullistes i de sobiranistes d’esquerra, com el vicepresident Florian Philippot, principal assessor de la candidata i un dels artífex de la transformació del partit. A mi m’agrada més parlar de populisme excloent. L’electorat frontista del nord de la França desindustrialitzada no s’identifica en cap cas amb la dreta: és un fenomen inèdit i difícil d’explicar.

¿Un populisme com el de Mélenchon?

En el cas de Marine Le Pen, es tracta d’un populisme tancat, defensiu, que posa en relleu la identitat nacional. En canvi, Mélenchon representa un populisme obert, que no sacralitza l’essència francesa.

Què tenen en comú aquests dos populismes que descriu?

En els discursos de tots dos hi trobem accents definitivament comparables: els seus discursos convergeixen en l’antiimperialisme nord-americà, per exemple, o en la simpatia per Rússia. També en la denúncia de les elits i en una valorització de la democràcia directa. Tot això és nou en el Front Nacional, que té dos enemics principals, tots dos considerats “totalitarismes liberticides”: la mundialització representada per la UE, que esborraria la sobirania francesa, i l’islam, l’enemic interior.

Ara em dirà que el Front Nacional tampoc no és un partit racista.

A diferència del seu pare, Marine Le Pen no ha sigut mai condemnada per incitació a l’odi racial, malgrat que, per exemple, ha fet declaracions contra les oracions dels musulmans al carrer. Ella no s’inspira en el discurs racial i fa un discurs més basat en el diferencialisme cultural. En tot cas, és més subtil que Jean-Marie Le Pen. Ella diu, per exemple: “A mi m’agrada el Marroc, els seus colors, les seves olors, però quan torno a França no tinc ganes de sentir-me al Marroc”. Jean-Marie Le Pen tenia un cert interès a autodemonitzar-se per no governar -buscava la glòria més que la presidència- i sobretot volia allunyar-se de la dreta tradicional. La seva filla té una clara ambició d’arribar a l’Elisi i per això és també més discreta. Però sí que és cert que el seu discurs gira al voltant d’un eix molt antiislam: si Marine Le Pen defensa els drets de les dones -això també és molt nou en el partit-, ho fa per atacar l’islam. És per això que també defensa els jueus i els homosexuals: perquè són minories suposadament amenaçades per l’islam més radical.

¿L’estratègia antieuropea li ha sigut rendible en campanya?

L’eurofòbia fa por a França. Contràriament al discurs antiislam i anti-immigració, motivació comuna del seu electorat, el discurs antieuropeu no li funciona. La sortida de la moneda única és massa angoixant. Ella sap que no li convé insistir sobre aquesta qüestió i per això s’ha contingut.

Hi haurà mobilitzacions anti-FN?

No tinc una bola de vidre, però és fàcil que si Le Pen passa a la segona volta sorgeixin concentracions espontànies en contra. De la mateixa manera, crec que no es repetiran les grans manifestacions del 2002, quan el 80% dels francesos van sortir al carrer contra Jean-Marie Le Pen entre les dues voltes. Avui, el combat contra les idees del Front Nacional passa per la pedagogia.