França es refugia en la seguretat per superar el (nou) xoc

BarcelonaEls francesos comencen a habituar-se al discurs marcial, a l’augment de presència militar al carrer, a la publicitat de l’exèrcit per reclutar efectius i a fer cua per mostrar les seves bosses obertes a l’entrada de supermercats, hospitals i escoles… "Un mal menor i necessari per a la nostra seguretat" és el comentari més corrent a un 'canvi de paisatge' evident ja d’ençà dels atemptats a París contra la redacció del setmanari 'Charlie Hebdo', el gener de 2015. Altres veus, les més properes a l’activisme social que avui s’aglutina sota el paraigua de la Nuit Debout i la protesta contra la reforma laboral, critiquen obertament una política de seguretat que reprimeix les mobilitzacions, especialment al carrer, i evoquen una forma de viure a la israeliana.

¿Quina reacció és possible davant del terrorisme sense una deriva cap a l’autoritarisme? La resposta no arriba sense una debat encès, de vegades agressiu. Sobretot després que França s’hagi convertit en escenari de terribles atacs com el del dijous 14 de juliol, així com en el primer país europeu amb tropes desplegades a l’exterior per combatre l'Estat Islàmic (EI). Ahir, les xarxes ja eren camp obert de discussions. Alguns polítics anaven més enllà i deixaven entreveure una radicalització previsible.

El president de la regió PACA (Provença-Alps-Costa Blava) i exalcalde de Niça també hi deia la seva.

Però l’activitat a les xarxes no és necessàriament un mirall de la majoria de la societat, que es replega en el sentiment de dol, atrapada entre l’emoció i la impotència, i que no veu en la seva vida quotidiana la retallada de llibertats denunciada per associacions com la Lliga dels Drets de l’Home. Com la mateixa Lliga assenyala, els col·lectius més afectats són els musulmans i els habitants dels barris populars en general.

Estat d'emergència, sí

Segons Amnistia Internacional, malgrat que un sondeig publicat el gener de 2016 diu que 4 de cada 5 francesos són favorables a l’estat d’emergència, molts d’aquests ciutadans no són conscients de fins a quin punt aquestes mesures suposen retallades a les llibertats fonamentals. "Les mesures de seguretat s’acumulen i queden immediatament justificades per l’horror i la sensació de vulnerabilitat. Després, l’excepció esdevé la norma", diu un informe de l’organització publicat al maig. De fet, a França ja és legal la recollida massiva de dades informàtiques de sistemes de comunicació i l’estat d’excepció permet escorcolls, detencions i interrogatoris sense la intervenció del poder judicial.

Altres debats, com el de l’eficàcia dels serveis d’informació policials o la necessitat d’una millor coordinació entre els estats, es difuminen darrere la urgència política de construir una “primera barrera” contra un monstre de mil caps que sovint neix i creix a l’interior de les pròpies fronteres. Les mesures preses es viuen pel ciutadà com a tranquil·litzadores i condueixen a fer hegemònic el discurs que es basa en l’acceptació de la renúncia a certes llibertats a canvi de seguretat.

La televisió pública demana perdó

El debat sobre el tractament televisiu d’imatges i testimonis per part de les cadenes d’informació també quedarà obert des d’avui al cor d’una societat tocada per la visió de cadàvers estesos a terra i entrevistes als familiars supervivents en ple estat de xoc. Fins i tot, France Télévisons s'ha hagut de disculpar pel tractament de la cadena pública France 2 els primers minuts de cobertura de l’atac. La urgència, com sempre, n’és la principal excusa.

Després de l’atemptat comès el 14 de juliol a Niça, en plena celebració de la festa nacional, el president de la República, François Hollande, va decretar tres dies de dol que comencen dissabte. Al seu torn, el primer ministre, Manuel Valls, va anunciar que es prorrogarà l’estat d’emergència vigent des de després dels atemptats del 13 de novembre, a París i Saint-Denis. Tot apunta que el naufragi que ja viu des de fa temps el socialisme francès, i més en concret la presidència d’Hollande, s'agreujarà.