Escòcia vota amb la mirada cap al referèndum del ‘Brexit’
Corbyn es juga el lideratge del laborisme britànic si els seus queden relegats a tercers a Edimburg
LondresAmb sessions quasi maratonianes de selfies abans o després de cada acte electoral, Nicola Sturgeon, aspirant a revalidar el càrrec de primera ministra d’Escòcia, continua enfortint la seva popularitat. A quatre dies de les eleccions nacionals que dijous tindran lloc al país -les cinquenes des del procés d’autonomia del 1999-, els dubtes sobre el resultat només afecten dos fets. D’una banda, caldrà veure la magnitud de la victòria del Partit Nacional Escocès (SNP, per les sigles en anglès), si superarà d’un o de més escons la majoria absoluta de 69 obtinguda el 2011. I, de l’altra, l’expectació també se centra en qui ocuparà la segona posició, si els conservadors o els laboristes, frec a frec en alguna de les últimes enquestes publicades.
Nous tributs traspassats
Més enllà de propostes sobre com exercirà l’executiu els nous poders recaptatoris traspassats a la cambra de Holyrood l’1 d’abril, o sobre mesures per enfortir el sistema públic de salut o l’educació, els comicis a Escòcia s’han vist eclipsats per l’allargada ombra del debat del Brexit. I com a corol·lari d’una hipotètica sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), per la possibilitat que el futur govern de l’SNP convoqui una nova consulta d’independència com a reacció en cas que Escòcia voti el 23 de juny majoritàriament a favor de quedar-se a la UE.
Dijous passat, ja en la recta final de la campanya que es va iniciar a finals de març, en una entrevista amb Scotland TV, Nicola Sturgeon s’hi va referir: “En aquestes circumstàncies [el rebuig a la UE de la majoria de britànics], crec que el Parlament escocès hauria de tenir el dret de proposar un segon referèndum. Dependria, esclar, d’una sèrie de coses, com el marge dels vots a Escòcia en comparació amb els de la resta del Regne Unit”.
Escòcia, però, no sembla a hores d’ara que visqui pendent del que s’anomena indyref2, segon referèndum. Si més no, no és el problema més urgent a què fa front, en opinió del professor James Mitchell, de la Universitat d’Edimburg. “Escòcia s’enfronta els pròxims anys a problemes de polítiques públiques molt importants: l’envelliment de la població o la incertesa econòmica, i el repte fiscal que suposa la demanda de més serveis mentre els ingressos minven”.
Línia vermella
El nou referèndum a l’ombra d’un possible Brexit ha sigut més un agitador electoral per acontentar la clientela que no pas una línia vermella posada damunt la taula, com ho va ser durant la campanya que el 2011 va liderar Alex Salmond, i que va conduir a la primera majoria absoluta de l’SNP.
El partit no renuncia a la independència, però ha adoptat la via pragmàtica. Les enquestes presenten una línia de dents de serra i l’última dada fiable -del 20 d’abril-, de la web What Scotland Thinks, mostra que hi ha el 43% de la població a favor de la independència (l’1 d’agost del 2015 era el 53%), el 46% en contra i l’11% que no es pronuncia.
És la raó per la qual l’SNP ha fet entrar amb calçador en el programa la possibilitat de la consulta. Només es veuria legitimat a convocar-la en cas que hi hagués “l’evidència continuada durant un període de temps que la independència és l’opció preferida dels escocesos, o si hi ha un canvi substancial i significatiu de les circumstàncies”. És a dir, si hi ha Brexit.
En primera instància, el triomf de l’SNP no ha de tenir cap gran impacte en la política de Westminster, on els independentistes escocesos són la tercera força política. Però de la sort del laborisme a Holyrood sí que en pot dependre la del líder del partit als Comuns, Jeremy Corbyn, amb molts fronts oberts ara. El més recent, la suspensió dijous passat d’una diputada i de l’exalcalde de Londres Ken Livingstone, per suposats comentaris antijueus. A Corbyn li creixen els enemics i una ensopegada electoral a Escòcia, més una a Londres, on hi ha eleccions locals, desfermaria una guerra oberta pel lideratge, fins ara continguda.
Pel que fa a les eleccions a Irlanda del Nord i a Gal·les, la campanya ha patit el mateix eclipsi que a Escòcia a causa del Brexit, agreujat en el cas gal·lès per la crisi que afecta la indústria de l’acer, després que la companyia índia Tata anunciés fa un mes la venda del seu negoci al Regne Unit, i posés en risc així 12.500 llocs de treball.
