Turquia suspèn la Convenció Europea dels Drets Humans durant l'estat d'emergència

BarcelonaEl govern turc ha anunciat aquest dijous la suspensió de la Convenció Europea de Drets Humans mentre duri l'estat d'emergència que es va decretar ahir per un període i que podria ser de 20 o 45 dies, menys dels tres mesos anunciats.

Numan Kurtulmus, vicepresident del govern, ha explicat que la suspensió temporal e la Convenció es farà "com s'ha fet a França", en al·lusió a les mesures preses en aquest país per la declaració de l'estat d'emergència pels atemptats terroristes dels últims mesos.

Des del cop d'estat fallit de divendres a la nit, Turquia ha detingut unes 11.000 persones i ha cessat del seu càrrec més de 60.000 professionals, una xifra que podria augmentar perquè el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va declarar ahir dimecres l’estat d’emergència, de manera que el seu govern podrà eludir el Parlament a l’hora d’aprovar lleis i suspendre els drets i les llibertats que consideri necessaris. Fins que es netegi el “virus” de l’exèrcit, a més, Erdogan actuarà com a comandant en cap de les forces armades. Un seguit de mesures, va dir el mateix president, que busquen combatre “l’amenaça a la democràcia, a l’estat de dret i als drets dels ciutadans”.

Hores abans, el govern turc havia intensificat la “neteja” en el sector de l’educació. Després que dimarts hagués cessat 38.000 professionals, ahir va suspendre 6.538 professors més del sector públic i va tancar 626 escoles per presumptes “delictes contra l’ordre constitucional” dels seus responsables. Les escoles i acadèmies privades han sigut durant molt temps centres amb gran presència de seguidors del clergue Fethullah Gülen, a qui Ankara situa darrere del cop d’estat -ell ho nega- i per això n’ha demanat l’extradició als Estats Units, on el predicador viu voluntàriament des del 1999.

Erdogan va insistir ahir, en una entrevista a Al-Jazira, en la seva demanda al govern nord-americà, i va arribar a qualificar de “greu error” la possibilitat que Washington -que ha demanat proves vàlides que situïn el clergue darrere del cop fallit- no cedeixi. Tot i això, el president turc va voler desvincular aquest assumpte de la relació del seu país amb els EUA. “Les relacions entre els nostres països es basen en els interessos, no en els sentiments. Som socis estratègics”, va dir. En aquest sentit, va subratllar que la decisió sobre l’extradició de Gülen no afectarà la permanència de bases aèries nord-americanes en territori turc.

Erdogan va voler defensar-se dels qui l’acusen d’estar violant l’estat de dret. “Ens mantindrem dins d’un sistema parlamentari democràtic”, va dir, negant la deriva autoritària del seu govern. Les represàlies, però, van en augment. En l’àmbit universitari, s’han retirat tots els permisos per treballar fora de Turquia als investigadors i personal acadèmic del país, al·legant el risc de fuga de presumptes colpistes o de col·laboradors seus.

Un “cementiri de traïdors”

Malgrat que les xifres de cessats i detinguts augmenten, Erdogan va assegurar ahir que els colpistes eren una “minoria” a les forces armades, contra les quals hores abans hi havia hagut més represàlies. Dels prop de 120 alts càrrecs militars detinguts (gairebé un terç del total al país), 99 van ser acusats formalment de “subvertir l’ordre constitucional” i d’“intent d’assassinat del president” i van ser enviats a presó preventiva. I pel que fa als 24 militars que van ser morts després de participar en el cop de divendres, l’alcalde d’Istanbul, Kadir Topbas, va anunciar que seran enterrats en un “cementiri de traïdors” a la ciutat. “Qualsevol que visiti el lloc els maleirà i no podran descansar”, va defensar el polític islamista.