Catalunya homenatja els seus voluntaris de la Gran Guerra

ParísUna commemoració “amb una participació catalana digna”. D’aquesta manera, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va homenatjar ahir a Belloy-en-Santerre (al nord-oest de França) els voluntaris catalans de la Legió Estrangera que van lluitar i morir per França durant la Primera Guerra Mundial defensant una Catalunya independent.

Acompanyat pel delegat del Govern a París, Martí Anglada, el conseller Romeva va dipositar una ofrena, al marge del govern espanyol, amb la senyera al monument als caiguts. Una condició sine qua non, segons fonts del Govern a París, perquè la Generalitat participés en aquest acte, que forma part de les diferents commemoracions que França dedica al centenari de la Batalla del Somme del 1916.

De fet, la presa de Belloy-en-Santerre -que va arrasar tot el poble-és menys coneguda que la del Somme, una de les batalles més sagnants de la Gran Guerra, fins i tot per davant de la de Verdun, més arrelada en la memòria col·lectiva dels francesos. L’ofensiva francobritànica del Somme contra l’exèrcit de l’imperi alemany va ser una estratègia per desviar l’atenció i els dispositius germànics, centrats llavors en Verdun.

Així doncs, mentre molts combatents francesos assumien la defensa de Verdun, la majoria dels soldats de l’imperi britànic van fer el mateix amb el departament del Somme. Una maniobra amb poca fortuna: només el primer dia, l’1 de juliol, l’exèrcit britànic va comptabilitzar més de 19.000 morts i 40.000 ferits. En altres paraules, va ser el dia més sagnant de la història militar britànica.

Quatre dies més tard, 900 voluntaris, cinquanta d’ells independentistes catalans, morien a Belloy-en-Santerre. Entre aquests hi havia Camil Campanyà i Mas, expresident de la Joventut Catalanista de Barcelona, grup polític adherit a la Unió Catalanista. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Campanyà es va declarar aliadòfil i es va allistar a la Legió Estrangera amb l’esperança que la victòria dels aliats -amb França com a símbol de llibertat i el suport de Woodrow Wilson, president nord-americà partidari de l’autodeterminació dels pobles- donaria ales a una Catalunya independent.

Però el somni de Campanyà va morir amb ell a la batalla de Belloy-en-Santerre, tot i que el seu record perdura en aquest poble de menys de 200 habitants. Precisament ahir, el conseller Romeva va inaugurar una placa en la seva memòria -al costat de la del poeta americà Alan Seeger, mort també en aquesta batalla- i estudiants de català de la Universitat d’Amiens van llegir extractes dels textos de Campanyà.

Però el llaç entre Belloy-en-Santerre i Catalunya encara va més enllà. Un cop acabada la Gran Guerra, la Mancomunitat i l’Ajuntament de Barcelona van donar mig milió dels antics francs per ajudar a reconstruir el poble. D’aquí s’explica que dos dels carrers principals del poble portin el nom de Catalunya i Barcelona.

Un conflicte diplomàtic

És per tots aquests lligams amb Catalunya que, des de la delegació del govern català a París, s’exigia una participació “activa i digna” de la Generalitat, que pocs dies abans encara no sabia si hi podria intervenir per un conflicte diplomàtic a tres bandes. Segons ha pogut saber l’ARA, França volia donar a l’estat espanyol la batuta de l’acte, amb l’argument que només tracta amb estats, sense tenir en compte qui s’homenatjava: voluntaris catalans “radicalment independentistes” que havien mort per França amb l’esperança de deslliurar-se de l’estat espanyol. “Aquesta voluntat que Catalunya pugui tenir veu pròpia al món per respectar principis i valors universals ens fa molt propers als fets que es van produir el 1916”, va assegurar el conseller Romeva.