Cameron es defensa amb mesures contra l’evasió fiscal

LondresCal canviar-ho tot perquè tot segueixi igual. David Cameron, primer ministre britànic contra la paret per l’escàndol dels papers de Panamà, va aplicar ahir la màxima lampedusiana per intentar posar punt final als dubtes sobre la seva honorabilitat aixecats per la revelació que fins l’any 2010 tenia inversions offshore a través d’una companyia del seu pare.

Per fer-ho, va presentar el que Jeremy Corbyn, líder de l’oposició laborista, va qualificar de “classe mestra en l’art de la distracció”. A la Cambra dels Comuns, Cameron va anunciar que a partir d’ara les dependències de la Corona i els anomenats territoris d’ultramar, sota la seva jurisdicció però no amb legislació britànica, compartiran informació fiscal amb el Tresor britànic. A més, hauran de permetre a les autoritats de Londres l’accés als registres de beneficiaris d’empreses i a l’escrutini de dades de contribuents si se sospita que duen a terme pràctiques d’evasió o d’elusió agressiva d’impostos. En aquest esquema participaran tots els territoris, tret de Guernsey, al canal de la Mànega, i Anguilla, al Carib. A més, en la seva compareixença, Cameron va prometre canvis en la legislació impositiva britànica per convertir en delicte criminal les pràctiques de bancs i despatxos d’advocats que encoratgin comportaments tendents a l’evasió d’impostos.

Però aquesta cortina de fum del premier durant el debat -el primer després del recés de les vacances de Pasqua- no amaga que Cameron ha seguit sense respondre a algunes de les preguntes clau que pesen sobre les accions que ell i la seva dona tenien en un paradís fiscal fins immediatament abans de prendre possessió del càrrec de primer ministre, el juny del 2010. Per exemple, si la venda d’altres títols, a més dels de la companyia offshore del seu pare, valorats en 102.000 euros, corresponia, també, a empreses opaques.

Cameron tampoc va voler entrar en la forma en què ha tingut accés a part de l’herència del pare. En el resum de la declaració de renda publicada diumenge s’especificava que el 2010 va rebre 426.000 euros, 50.000 euros per sota del límit que marca la llei a partir del qual es tributa al fisc. L’any següent, però, va rebre dos pagaments de la mare de 284.000 euros en total.

L’origen d’aquests diners tampoc no el va voler especificar, tot i les preguntes continuades dels diputats que van intervenir en el debat. Al Regne Unit, la transmissió de patrimoni o diners de pares a fills set anys abans de la mort no tenen cap tributació. Si la mare de Cameron viu dos anys més, la factura que Cameron s’haurà estalviat serà pròxima als 113.000 euros, que és el que hauria pagat si hagués rebut directament de l’herència del pare els 710.000 euros cobrats.

Fugida endavant

Cameron va qualificar de legítima la seva actuació financera recordant que la inversió offshore es pràctica comuna al Regne Unit, sempre que es tributi i es declari. Passant a l’atac, va esmentar diaris com The Guardian o sindicats com el TUC, que tenen o han tingut interessos en companyies registrades fora del Regne Unit. Alhora, va fer una apologia apassionada de la gestió del seu govern per combatre l’evasió fiscal i, en aquest sentit, va destacar que a partir del juny el registre d’empreses que operen al país serà públic, i això permetrà que tothom conegui qui en són els propietaris.

Cameron va sortir indemne d’un debat que va tenir el moment més tens quan el veterà diputat laborista Dennis Skinner li va dir “trampós”. Requerit pel president de la cambra perquè retirés l’adjectiu, Skinner s’hi va negar i va ser expulsat.

La cortina de fum creada pel primer ministre per apaivagar la polèmica es va completar amb la publicació dels resums de les declaracions de renda del seu ministre del Tresor, George Osborne, i de l’alcalde de Londres, Boris Johnson. També ho va fer el líder del partit laborista, Jeremy Corbyn. Els detalls van pesar tant o més que les qüestions estructurals. Per exemple, que Corbyn va ser multat amb 123 euros per presentar una setmana tard la seva declaració. O que Johnson ha cobrat més en quatre anys que Cameron, Osborne i Corbyn junts, en part pels 355.000 euros anuals per les seves col·laboracions al Daily Telegraph. O que Osborne ha pagat més en impostos (102.814 euros) que ingressos ha tingut Corbyn (100.230 euros).