Brussel·les demana l'expulsió d'un milió d'immigrants sense papers
La Comissió Europea pressiona els països comunitaris perquè endureixin les mesures amb més deportacions i ampliant les detencions fins a 18 mesos
Brussel·lesMés expulsions d'immigrants i ampliar el temps legal de retenció fins a 18 mesos en centres d’internament. És el que va demanar la Comissió Europea ahir als estats membres, amb l’objectiu que s'accelerin els procediments perquè aproximadament un milió de persones que es troben en situació irregular a la UE retornin als seus països d’origen. Mentrestant, els països comunitaris segueixen incomplint els compromisos i només han reubicat 13.546 refugiats provinents de Grècia i Itàlia.
En un context en què les polítiques migratòries són crucials en les precampanyes a Holanda, França i Alemanya i en què aquesta matèria es considera una de les causes de l’auge dels populismes a Europa, Brussel·les manté un dur discurs que reforça la idea de la UE fortalesa: fronteres tancades per evitar que els immigrants es desplacin entre els països i polítiques més restrictives. En definitiva, assegurar que només les persones que tinguin dret d’asil puguin ser acollides, i la resta, coneguts com a immigrants econòmics, siguin retornats.
Segons estimacions de la Comissió, dels 2,6 milions de persones que van demanar refugi a la UE entre 2015 i 2016, a un 57% se'ls va concedir l'asil, però la resta es considera que no haurien d’estar en territori europeu. Amb una taxa de deportacions anuals del 36% no n'hi ha prou, diuen des de la institució. Per al comissari de l'Interior, Dimitris Avramopoulos, el percentatge de deportacions és baix perquè "en alguns països els períodes legals [d’internament en centres] són molt inferiors al que permet la directiva europea" i assegura que això no permet que es completi "amb èxit" el procés de repatriació.
Per aquesta raó, l’executiu vol que els països ampliïn el període d’internament que permet la legislació europea, fins a sis mesos inicialment i fins a 18 quan sigui necessari, els infants inclosos. "El que volem és que els immigrants que no tinguin dret a l’estatut de refugiat siguin repatriats. Mentrestant, han d’estar en algun lloc, per descomptat en condicions dignes, per evitar que fugin", argumentava ahir Avramopoulos. Unes condiciones adequades que no sempre es compleixen. Diverses organitzacions de drets humans han lamentat en els últims mesos l’estat dels centres, i el Consell d’Europa, en un informe publicat fa any i mig, va lamentar la situació de vulnerabilitat en què es troben els immigrants en alguns centres com els de Madrid i Barcelona. Després de l’anunci d'ahir, Amnistia Internacional també va criticar durament l’executiu en un comunicat: "La detenció d'immigrants irregulars, un dels col·lectius més vulnerables a Europa, hauria de ser l’últim recurs. En canvi, la Comissió Europea pressiona els governs de la UE perquè els interni i els insta a utilitzar gairebé tots els recursos que siguin necessaris".
Amb tot, l’anunci que va fer ahir la Comissió no és nou. A la reunió de Malta de caps d’Estat i de govern de principis de febrer, tots els estats membres ja es van comprometre a accelerar els retorns de les persones sense dret a asil. Brussel·les ja ha anunciat que hi haurà 200 milions d’euros destinats exclusivament a les deportacions i s’enfocarà a aprovar acords de repatriació amb països com Marroc, Tunísia o Algèria per facilitar el procés.
Mentrestant, la reubicació de 160.000 persones amb dret a asil provinents de Grècia i Itàlia fa aigües. Brussel·les va tornar a lamentar ahir els pocs esforços que s’han fet fins ara, en què els estats només han acollit 13.546 persones. Les expectatives que tenia l'executiu eren de reubicar 3.000 persones cada mes, però durant el febrer només s’han acollit 1.900 persones, un xifra rècord, segons afirma la institució comunitària, però lluny de les seves estimacions.
Els únics països que estan complint els seus compromisos són Finlàndia i Malta, i a la banda contrària es troben Hongria, Polònia i Àustria, que es neguen a acollir ningú. En aquest sentit, Brussel·les també crida l’atenció a Espanya, ja que només ha acollit un 5% del que li pertoca, 851 persones, i tampoc ha comunicat a la Comissió encara quantes persones està disposada a acollir cada mes.
