17/12: Dos catalanismes rivals o complementaris

En poc dies he tingut el privilegi de participar en els homenatges a Oriol Bohigas i a Max Cahner. Són dues trajectòries essencials del catalanisme cultural. Són també trajectòries profundament diferents, que en alguns moments han semblat antagòniques. Sobretot en els temps que Catalunya vivia la seva particular guerra freda entre el món de la Generalitat i el món de l’Ajuntament de Barcelona. Però abans d’això, l’un i l’altre havien participat junts en moltes accions culturals catalanistes. I en el fons venien d’aspectes i lectures diferents d’una mateixa tradició: el món de la Mancomunitat, Prat de la Riba, el Noucentisme. El projecte de fer de Catalunya un país modern, sobretot a través de la cultura. Rivals o complementaris? Durant els moments d’eufòria del procés ha semblat que teníem l’oportunitat de construir un espai compartit, amb un projecte comú, on confluïssin les dues tradicions, tan diferents. Però també en aquests moments és ben viu el risc (alguns pensaran que l’oportunitat) que aquestes dues tradicions es confrontin, com dues visions rivals sense possibilitat d’acció comuna. Si és una cosa o l’altra s’està jugant ara. I no tan sols a les urnes ni en les negociacions polítiques.