Els tentacles dels estereotips tòxics
Dimecres passat, Justin Bieber visitava El hormiguero. Durant el programa, hi va haver unes imatges que provocaven un impacte preocupant. Mentre el cantant s’asseia a la taula del plató i contestava preguntes, la càmera anava ensenyant les noies del públic. La majoria d’adolescents que ocupaven la grada es tapaven la boca amb les mans per no cridar, tenien la respiració accelerada i els ulls amb llàgrimes. Algunes es mossegaven els dits tremolosos, altres feien com si intentessin contenir una mena de convulsions estranyes, unes es tapaven la cara i abaixaven el cap fins als genolls reprimint una mena de gemecs. Unes altres noies cridaven molt agut i se’ls tallava la respiració. Pablo Motos preguntava a Bieber per la seva relació amb les fans. Ell mirava les noies del públic amb actitud altiva i amb un cert desdeny. I aleshores se sentia més gemegor de fons i més reaccions histèriques. Les pobres noies feien pena. El presentador d’aquest programa considerat familiar li exposava a Justin Bieber una teoria molt evolucionada sobre les dones: que quan diuen que no en realitat volen dir que sí. Que quan les noies asseguren que no els passa res, en realitat sí que els passa. I que quan una dona afirma que no vol menjar postres, en realitat sí que en vol. I feia extensiu aquests casos a la resta de situacions de la vida quotidiana. Justin Bieber li donava la raó, displicent, fent que sí amb el cap. I les noies del públic continuaven plorant, hiperventilades i tremolant.
En un altre moment del programa Justin Bieber havia de seleccionar dues noies del públic. Li van donar una canya llarga amb una càmera a la punta. Havia d’anar acostant el pal, com si pesqués, entre la multitud de fans del públic. El realitzador punxava la càmera de la canya i vèiem en primeríssim primer pla els atacs d’histèria de les noies, gemegant en veure com el llarg apèndix comandat per Bieber se’ls acostava. Dues afortunades van sortir a jugar a endevinar els tatuatges del seu ídol. Amb una d’elles va flirtejar. Les escenes de bogeria es van veure recompensades.
Posa de mala llet veure com la televisió perpetua uns estereotips tan tòxics i caducs. Aquesta submissió al mascle curt de gambals que només sap vendre dosis barates de testosterona prefabricada. I a elles fins i tot les afalaga que es vengui aquesta idea neuròtica i contradictòria de la seva existència. Es fa difícil avançar en una altra direcció amb productes d’èxit massiu com aquest vomitant deixalla masclista i escampant uns tòpics tan falsos com perillosos.
