La independència ja ha guanyat
No cal esperar al 27 de setembre, ni les plebiscitàries, ni que Mas surti a proclamar res al balcó de la Generalitat. La independència ja ha guanyat. Ens en vam adonar mirant el .Cat de dijous. Que un personatge com Xavier Sardà i un exdiputat del PP com Ricardo Fernández Déu s’asseguin en un plató i es posin a debatre sobre com ha de ser la Constitució de la nova República Catalana és el senyal més clar que l’independentisme ja és on volia ser. Sentir Sardà debatent si hem de ser un país on no hi pugui haver majories absolutes significa que ja s’ho imagina. Escoltar Fernández Déu debatent sobre la necessitat o no de tenir exèrcit és una victòria del sobiranisme. Ja no és un debat per fer volar coloms, una cosa de romàntics embolicats amb la bandera, sinó que fins i tot dos personatges que no voldrien la independència de Catalunya respecte a Espanya ja entren a parlar d’aquestes coses concretes d’organització de futur.
Aquest miratge es va produir gràcies a la presència, a TV3, de l’encara jutge Santi Vidal. En el dia que el CGPJ l’havia convertit en el protagonista més buscat, el magistrat va tenir la decència i el gest de reservar les seves úniques declaracions per al programa amb qui s’havia compromès abans de saber que seria notícia. I Ariadna Olta no ho va desaprofitar. En els primers minuts li va fer una bona entrevista, amb totes les preguntes que tocava. Més curtes i més directes que de costum. El jutge, que ho vol continuar sent, i que va declarar que no vol ser ni heroi ni màrtir però que sembla que una dosi de cada sí que li agrada una mica, té una capacitat d’argumentació molt per damunt de la mitjana de la gent que acostuma a sortir per televisió. Per això, amb oratòria i valentia, ha passat de ser una toga respectable a un potencial líder carismàtic. Al plató també hi havia Josep-Lluís Carod-Rovira, al qual, en el rètol que el presentava, li van posar filòleg. Sona molt estrany que a tot un vicepresident del país, de cop i volta, se’l presenti en una tertúlia com a filòleg, per més que ho sigui. Una mica de criteri, que no era El gran dictat...
El .Cat creix. En aquesta segona temporada han trobat més el to i el tema. Ho van fer amb els convidats pertinents després del mullader pel documental Ciutat morta i ho han tornat a fer aquesta setmana amb Santi Vidal. Oltra, que també ha matisat gestos i tensions, continua fent patir amb la seva estabilitat. Estintolada sobre unes sabates de taló alt, es gronxa d’una manera que ves que un dia, sense voler, no es converteixi en carn d’ APM.
