L’efecte Llongueras
A Còmics, el nou programa de TV3, li va costar estrenar-se. Primer vam veure una promo que l’anunciava per al 7 de maig parlant de Capri. Algú es devia adonar que estrenar un programa el dia que el Barça s’enfrontava al Bayern no era bona idea. Després el van anunciar per al dia 12 parlant de La Trinca. I finalment algú va decidir que els acudits de l’Eugenio podien garantir una arrencada millor.
La proposta és singular. Un híbrid entre el cafè teatre i el format documental tan característic de TV3. És com si inicialment haguessin fet el patró del reportatge clàssic i després hi haguessin afegit la part d’espectacle que l’acosta al context dels còmics dels quals parlen. En aquesta amalgama d’estils Àngel Llàcer desenvolupa un doble paper. D’una banda el xòuman, el director de pista. Amb un estilisme una mica excessiu, és el pallasso llest, mentre que l’amo del bar, el Sr. Bohigas, fa el rol de pallasso August. És més interessant la faceta de Llàcer com a reporter, entrevistant Mònica Randall i el fill de l’Eugenio. Té una naturalitat més propera a l’espectador i aquí pot ser ell mateix, deslliurat d’un guió infernal del qual és víctima durant tot el programa, tant sobre l’escenari com quan posa la veu en off. El guió és artificial, escrit com una redacció, i no pas per ser dit, i amb una mena d’humor de tele antiga, de brometa d’avi.
El programa dedicat a l’Eugenio va tenir aspectes positius. Un d’evident era el de recuperar els seus acudits, que és el que et feia quedar veient el programa. L’altre, descobrir imatges inèdites de l’Eugenio cantant amb la seva dona o conèixer aspectes de la seva vida privada. L’experiment de traduir els acudits al japonès per testar la seva eficàcia internacional també va ser una bona idea.
Ara bé, hi ha un aspecte del programa sobre el qual cal incidir: els testimonis que trien per versar sobre el protagonista. A Catalunya sembla que hi hagi una agenda de celebritats a la qual es recorre per a tot: per opinar sobre Messi, sobre com som els catalans, per concursar amb una família o per mullar-se per l’esclerosi múltiple. Més enllà de l’endogàmia de parlar amb els mateixos presentadors de la cadena, l’exemple més flagrant d’aquest dimecres va ser Lluís Llongueras. ¿És rellevant el que pensa el perruquer de Catalunya sobre l’Eugenio? No. Però la seva presència és absurdament simbòlica. És la que confirma la transcendència del tema. Si el perruquer del país, el cantautor del país, la model del país, el metge del son del país, l’entrenador del país, el periodista del país i la nedadora sincronitzada del país n’opinen és que el que estem escoltant és rellevant. És curiós. Fem un programa sobre els còmics del país i t’acabes adonant que segons com el nostre país pot ser una mica còmic.
