L’atemptat més gran als drets de les criatures
EL NOSTRE DOSSIER d’ahir arran de l’informe de Càritas donava un titular indignant. “Més pobresa, més severa i lluny encara de reduir-se”. Aquest no és només el balanç de cinc anys de crisi, és el balanç de com s’ha gestionat aquesta crisi. Un escàndol. Una vergonya inacceptable, contra la qual no ens podem resignar ni un minut. No trobarem paraules prou gruixudes, cal trobar fets prou eficients. I amb urgència.
I més vergonyós és encara que les dades macroeconòmiques vulguin camuflar aquesta desigualtat creixent i siguin les entitats que es dediquen a tasques de substitució, de supervivència, les que hagin de fer la doble feina: garantir alguns drets elementals i alhora fer els diagnòstics de la situació per aconseguir envermellir-nos. Són xifres que hem de posar ben grans fins que deixin d’existir. Però no només xifres. Són futurs estroncats. La injustícia social és l’amenaça més gran per a una democràcia. Que les criatures tinguin escrit el seu destí en funció d’on neixen. Adéu meritocràcia.
El 52% de les famílies ateses tenen fills petits, una de cada dues. ¿Us imagineu què ha de suposar haver de recórrer a la caritat perquè els nens mengin o no passin fred? Quin espai queda per a la dignitat, per a l’educació amb igualtat de condicions, per a les aspiracions, per a l’esperança?
Una de cada tres persones ateses per Càritas Barcelona és menor d’edat. Sí, sí, una de cada tres. Vergonya. Una tristesa infinita, una decepció com a societat, una injustícia flagrant, l’atemptat més greu contra els drets dels infants, un crim social que ens deixa molt mal retratats. Imagineu-vos-ho per un moment sense gent com la de Càritas.
