Llei de l’avortament: el nou gat de Schrödinger de la premsa
La llei de l’avortament és un vesper que el PP sacseja de tant en tant tot i que acabi rebent picossades, com ara la fuga gallardoniana de fa uns mesos. Com que el partit fa funambulisme polític -per acontentar els de mani dominical sense dessagnar-se pel (relatiu) centre- la premsa té marge per publicar titulars a conveniència, amb versions diametralment oposades. Així, per a El País, “El govern farà més canvis a la llei de l’avortament per satisfer els més conservadors”, mentre que La Razón assegura que “El PP no toca la reforma de l’avortament després del rebuig dels crítics als canvis”. El diari de Marhuenda, però, és qui es queda sol en aquesta ocasió: “El PP planteja ara que l’avortament deixi de ser un dret” ( El Periódico ) o “El PP estudia una altra reforma de l’avortament per atraure els pro vida” ( El Mundo ) són altres titulars que demostren com Rajoy sí que vol potinejar la llei, ni que sigui a efectes cosmètics. Schrödinger no podia concebre que un gat pogués estar viu i mort alhora: segur que no llegia premsa espanyola.
Maneres de deixar el periodisme
Un Pareu vintage i lletraferit. Llegeixo que Kurt Vonnegut va treballar fugaçment als anys 50 a la revista Sports Illustrated. Un dia li van encarregar que cobrís com un cavall de curses havia saltat la tanca, amb l’aparent intenció d’escapar-se. Després d’estar-hi tot el matí rumiant, va agafar el paper en blanc i hi va escriure: “El cavall va saltar la puta tanca”. No va arribar a sortir publicat, però és un dels comiats del periodisme assalariat més sonats que es recorden en les últimes dècades.
