Algú pot aclarir contra qui va Podem?
Sí, Pablo Iglesias excel·leix en l’art de la indefinició calculada: el no te digo ná, y te lo digo tó. I els mitjans ho denuncien, convenientment. Però també fan passar l’aigua editorial pel seu interessat molí. I, així, tenim, per exemple, que La Razón fa servir Podem com a arma llancívola -o erosionívola- del PSOE: “Pablo Iglesias s’estrena a Barcelona, un feu tradicional del PSC”, diu un subtítol. I un article de José María Marco amb el títol “Hereus del PSOE” reforça la idea. Per a El Periódico, en canvi, “Iglesias assalta Barcelona a la recerca del vot anti-CiU”. I La Vanguardia aprofita la visita del líder del partit per pressionar Esquerra: “Podem accentua el temor d’ERC a la llista unitària amb CiU”. Però per a El Mundo, el partit és del ram de la falç i el martell. Diu l’editorial: “Iglesias no va parlar d’ideologies [...] tot i que va intentar patrimonialitzar una figura tan vinculada al comunisme com Vázquez Montalbán, a qui va atribuir la paternitat espiritual de Podem”. Mentrestant, Vicent Sanchis recorda a El Punt Avui que, segons les enquestes, el partit “recull vots d’Iniciativa-Verds, que comença a boquejar, del PSC i de Ciutadans”. Ja ho veuen: triïn i remenin, que no només la CUP va rebre la carícia de Podem diumenge.
(Coda. Quan Pasqual Maragall va assistir a un míting d’ERC, es va desencadenar una onada de crítiques a les xarxes socials. Recordo un tuit sagnant de Joaquim Coll que arribava a titllar Diana Garrigosa de “dona sense ànima”. O d’altres piulades -o gralls, més aviat- amb implicacions similars de Jordi Cañas o Joan Ferran. En canvi, la presència de l’expresident a l’acte de Podem no ha generat cap polèmica rellevant. L’espontaneïtat de les xarxes és, a vegades, una espontaneïtat ben calculada.)
