Una altra manera de fer l’agost
Fer l’agost se sol associar a guanyar molt en poc temps i a tot l’estrès que això comporta, però per fer cara d’agost, que vol dir cara d’estar bé, val més dedicar aquest mes a aquella lentitud que elogia Carl Honoré: “No es tracta d’anar a pas de tortuga, sinó de fer cada cosa a la velocitat que requereix, d’assaborir les hores en lloc de comptar-les, de fer-ho tan bé com puguem i no tan de pressa com puguem”. Val més dedicar l’agost al lleure tal com l’entenia Plató: “Restar immòbil i receptiu al món”.No es pot negar que és un agost barat: molt millor si no et mous d’on vius i aprofites la passatgera tranquil·litat dels carrers semideserts per convertir les teves rutines en vivències.
Fer vacances a casa pot ser bastant més alternatiu i enriquidor que un viatge exòtic. Només cal que fem amb plena consciència el que sempre fem atabalats. Deixar de veure el cel, l’arbre o la gent que passa com si fossin un simple decorat. Escoltar les persones que estimem amb l’atenció necessària perquè sigui possible la conversa. Descobrir que no hi ha millor manera de fer-se companyia que un llarg silenci profundament compartit. Tornar a llegir amb la passió dels adolescents i a gaudir de la música com quan posàvem discos de vinil.
El poc que ens queda d’agost, si ja hem acabat els deures estiuencs de veure món enquadrant-lo en el visor d’una càmera, pot ser un assaig de com podria ser la vida -la que falta tan poc perquè reprenguem- si no l’arrossegués l’udol interminable de les presses. Si parem bé l’orella, hi podrem retrobar un silenci que ja ni sabíem que existia, de tant com hem interioritzat el brogit somort de la ciutat i dels aparells que se’ns han fet imprescindibles.
L’agost a casa, amb uns programes tan infectes a la tele que no es poden ni mirar, és el moment ideal per preguntar-nos si és de debò la feina la que és tan important o és la por que tenim a viure, assumint-nos amb totes les angoixes i fragilitats, la que fa que ens hi refugiem, la que ens converteix tot l’any en un fantasma apressat que ni mira, ni escolta, ni toca, ni olora. Si és intentant esquivar les preguntes importants que no parem d’omplir-nos i omplir els altres de respostes. Si és per l’obsessió de no perdre el temps que malbaratem la vida.
