¿Anirem enxubats o anxovats?
L’estiu hauria de ser temps d’esbargir-se, i no només en el sentit de distreure’s i divertir-se sinó també en el de dispersar-se. L’únic esbarjo que va tenir el Sr. Esteve, sempre tancat a La Puntual, vaser anar a la Muntanya Pelada. Una sortida que només sabia descriure amb un adjectiu: espaiós. Per fer la viu-viu tendim a viure atapeïts tot l’any i les vacances són la gran ocasió per poder perdre’ns de vista. Ben al contrari, aquest esbarjo que anomenem turisme ens torna a amuntegar obligant-nos a tots a anar a veure el mateix en molt pocs dies. Per això fa de mal dir si amb la fi de l’estiul’enxubament s’acaba o comença.
Recordant la seva infantesa, Josep Pla ho té claríssim: “L’endemà de Santa Rosa (30 d’agost) tornàvem a Palafrugell amb el carro que transportava els matalassos. Acostumats a l’aire lliure, a la vida folgada i sense noses, la vila ens semblava estreta,els carrers enxubats i oprimits”. En generalPla no recorre a l’adjectiu enxubat tant per descriure un amuntegament de personal com un ambient reclòs i sufocant, molt en la línia de la definició de Fabra: “Dit d’un lloc tancat on l’aire es renova difícilment”. Si l’enxubament és opressió ambiental, la fi d’estiu ens el porta i se l’endú. El porta perquè tornem a habitar espais més petits. Se l’endú perquè ens va traient de sobre el seu gran aliat: la xafogor.
Però des del febrer del 2013 un canvi aldiccionari normatiu (DIEC) que, amb bon criteri, insta a escriure la paraula més d’acordamb la intuïció fa que enxubat ara ens remeti a anxovat : el seu probable origen etimològic. Passa, però, que amb aquestagrafia tan lògica i transparent se’ns fan massa presents les anxoves apinyadesdins d’un barril, i el sentit se’ns desplaça cap a l’atapeïment, cap a l’olor del seitó, cap al contacte físic.
L’ enxubat com l’ estuba té alguna cosa d’irrespirable i és la millor prova que les lletres també impregnen de significat una paraula. Tan clar és que anxovat la canvia que pot ser el motiu inconscient per afegir a aquestaentrada de diccionari, i de retop a enxubat, una segona accepció: atapeït. Però, per a mi, enxubat parla d’un ambient i anxovat d’una manera d’estar en un lloc, i això em permet dir que dilluns a les 7 del matí, en un clar senyal de fi d’estiu, anirem ben anxovats en un enxubat vagó de metro.
