Els souvenirs menys ‘kitsch’ que agraden als turistes

El toro d’Osborne amb una gorra de guàrdia civil cobert amb el trencadís de Gaudí. Vestits de sevillanes empolainats. L’escut del Madrid en el lloc de l’estrella de l’estelada. Una figureta d’un ballarí de flamenc que crida “ Viva España ” mentre sosté una senyera. Un jersei amb les inicials B.U., de Barcelona University. Una tassa de la Sagrada Família en què també apareixen les cares desfigurades dels reis d’Espanya. I esclar: barrets de mexicà. Aquest any l’ocupació mitjana del mes de juliol en els establiments hotelers de Barcelona ha sigut del 85,2%, 1,6 punts percentuals més que l’any 2016. Barcelona rep 2,7 milions més de turistes a l’any que fa una dècada. Segons les últimes dades de l’Idescat, els turistes inverteixen prop de 17.000 milions d’euros a tot Catalunya, i part d’aquests diners es destinen a comprar un souvenir que els recordarà la seva estada. Les botigues de regals i records poden oferir autèntics crims contra l’estètica, però per sort hi ha esperança per als visitants amb bon gust (i ben informats). Fem un recull dels souvenirs que més compren els turistes amb un cert criteri estètic per regalar o no oblidar la seva estada a la ciutat de Barcelona.

Oli d’oliva

Una de les grates sorpreses que s’enduen els turistes quan s’asseuen en un dels nostres bars és el platet d’arbequines o de barreja d’olives que els serveixen abans de començar. L’altra sorpresa és que, a diferència del que la majoria de persones creuen, Espanya és el principal productor d’oli d’oliva. Ni Itàlia, ni Grècia. De fet, una gran quantitat dels olis d’oliva que s’etiqueten com a italians estan fets amb olives espanyoles. Oro Líquido, una de les botigues més especialitzades de Barcelona, cada dia s’omple de turistes que tasten diversos olis d’oliva verge extra per escollir quin s’enduran o regalaran. Ja se sap que el millor souvenir és el que es pot menjar o beure. Un dels olis més populars és el The Booc, una edició limitada d’un producte amb una gran història al darrere. L’any 2005, al Bages, es van trobar 200 oliveres que feia 90 anys que ningú cuidava. Varietats Corbella i Verdal que després de molt esforç van donar com a resultat un oli especial i representatiu de la zona. Olis d’oliva amb història preparats per envasar i col·locar a la maleta.

Espardenyes

Ja ho va dir Sarah Jessica Parker: “Les espardenyes, al Mediterrani”. Abans que la protagonista de Sexe a Nova York les reivindiqués amb la seva nova línia de sabates, Yves Saint Laurent ja ho havia fet als anys 70, i actualment l’han seguit marques com Chanel i Prada. Però els estrangers saben que aquí tenim molt bon gust i experiència a l’hora de fer espardenyes -s’explica a totes les guies-, i per això és un dels accessoris més buscats quan visiten Catalunya. El que potser no saben és que les espardenyes, que ara fabriquen també marques d’alta costura, tenen un origen molt humil: era pràcticament l’únic calçat dels obrers i els pagesos fins ben entrat el segle XX. Especialment en els últims anys, l’espardenya s’ha reivindicat com a calçat casual i festiu i és més fàcil que mai trobar-la en totes les versions possibles. Les troben en botigues de tota la vida i també en marques especialitzades com Teixits Vicens -que segueixen una tècnica mil·lenària-, Miss Hamptons, Toni Pons i Castañer.

Caganers de tot tipus

S’hauria de fer un recull de les cares que fan els turistes quan els expliquem les nostres tradicions nadalenques. S’hauria de veure quina cara fan quan els diem que aquí per Nadal tenim un tronc, sí, un tronc -sovint amb cara, ulls i un somriure dibuixat- que després de donar-li cops de bastó caga regals. O bé quina reacció tenen quan expliquem que darrere l’estable o amagat en algun racó del pessebre també hi tenim el caganer, que representa la realitat més quotidiana i el posem per tenir un any pròsper. No és estrany que els costi imaginar-s’ho. Però quan veuen la figureta i la gran varietat de caganers que poden comprar durant tot l’any -des de la reina d’Anglaterra fins a Michael Jackson, passant pel papa de Roma i Darth Vader- no se’n poden estar. A l’estanc del carrer Llibreteria, del Gòtic, tenen una de les seleccions més variades de la ciutat. Cada caganer val 20 euros i els més venuts són el de Donald Trump i el de Messi. Als turistes els fa gràcia veure els seus polítics en aquesta posició una mica indecent.

L’elefant de Dalí

L’elefant surrealista és, sense cap mena de dubte, el souvenir més venut d’Empremtes de Catalunya, la botiga oficial del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya. En aquesta botiga, situada al carrer Banys Nous, número 11, al barri Gòtic de Barcelona, tots els productes són artesans, de qualitat i certificats. L’elefant de Dalí està certificat per la Fundació Gala Dalí, i n’hi ha de quatre mides: petit, mitjà, gran i gegant. Segons explica l’encarregada de la botiga, els turistes se’ls queden tots, des del petit -que és el més venut- fins al més gran. ¿Com aconsegueixen ficar-lo a la maleta? Això no se sap. El cavall de Dalí, que és menys conegut, també se’l queden, però l’elefant arrasa. Segons la comptabilització de l’any passat, per aquesta botiga hi van passar entre 6.000 i 7.000 persones cada mes. De les vendes, el 30% han sigut per a clients catalans i la resta, per a turistes.

El titella de Sant Jordi

Potser els nens estrangers mai podran entendre la transcendència que tenen per a nosaltres els titelles que els seus pares s’enfunden als dits per fer-los riure. El Patufet, el Cargol Treu Banya, el Sol Solet o el més venut: sant Jordi. El paquet de titelles inclou l’explicació del conte o la cançó dels protagonistes. Els titelles, fets de roba i de paper maixé, són el regal per a nens més popular que es ven a la botiga d’Empremtes de Catalunya. Són bonics, barats, divertits i fàcils de transportar. També són locals i, a més, connecten petits i grans. A part dels titelles -i de la samarreta del Barça i dels contes sobre la ciutat- els turistes amb nens petits també s’enduen baldufes o clàssics com un cargol de fusta o un porquet amb rodes.

Samarreta del Barça

Vagis on vagis de vacances, encara que no s’hi parli ni castellà ni anglès, quan dius que ets de Barcelona hi ha dues paraules que s’emeten automàticament, i no són ni Gaudí ni Sagrada Família: són Barça i Messi. Hi ha famílies que venen a Barcelona només perquè els fills estan obsessionats amb el Barça i perquè el seu somni és trepitjar el Camp Nou. Potser per això no és cap sorpresa que el Museu del Barça faci cinc anys que és el museu més visitat de Catalunya, ni que tota la línia de samarretes -oficials i no oficials- s’estenguin per totes les botigues de souvenirs. L’any passat el Barça va vendre 2.290.000 de samarretes –la de Messi és la més venuda– i va superar les del Reial Madrid, de les quals se’n van vendre 1.980.000, liderades per les de Cristiano Ronaldo. Tot i que potser també s’haurien d’estudiar els turistes confosos que es fan posar Ronaldo en una samarreta del Barça o Messi en una samarreta del Madrid...

Estampar el Modernisme

És molt probable que, després de Barça i Messi, la tercera paraula més popular relacionada amb Catalunya o Barcelona -fins i tot abans que toros, ‘ fiesta’ o sangria- sigui Gaudí. El Modernisme s’estén per les prestatgeries de les botigues a través de postals, imants, clauers i tasses, però també en forma de joies de disseny. Hi ha miniatures de les cases de Gaudí, de les rajoles de les voreres de Barcelona, dels fanals i del trencadís mític de l’arquitecte modernista. Però les figuretes que més es venen -coincidint també amb dos dels llocs més visitats- són la Sagrada Família i el drac del Parc Güell. Segons els testimonis de tres botigues de souvenirs de la Rambla i tres més de la Barceloneta, la majoria de turistes entren buscant qualsevol exemplar relacionat amb el Modernisme o amb Gaudí, però la figura preferida per la majoria és la Sagrada Família. Tots coincideixen a opinar, però, que el record més impactant que s’enduen els turistes que han trepitjat la Sagrada Família és la imatge de la llum escolant-se pels vitralls de colors de les parets.