L'insòlit cas de l'illa de Sark

Cartografiesignotes.catUn mer esquitx de terra sobre el canal de la Mànega. Això és el que són les illes Anglonormandes des del punt de vista geogràfic. Però la seva insignificança geogràfica és només aparent, perquè aquestes illes són veritables rareses en un entorn plenament normalitzat com és el de l’Europa Occidental. Una raresa política, ja que fins fa molt poc encara eren microestats de règim feudal, independents però amb lligams amb la corona britànica; raresa econòmica perquè, de facto, les illes del Canal són paradisos fiscals i seus de grans bancs i empreses multinacionals; i raresa cultural perquè, encara ara, malgrat que tothom hi parli l’anglès, la llengua pròpia és el normand. L’illa de Jersey és, d’entre totes, la més gran i la que sustenta el títol de capital de les Illes, un lloc del qual coneixem més aviat poca cosa, tret de les peces de vestir fetes amb llana d’ovelles autòctones. Al contrari dels anglesos, però, que les coneixen molt bé perquè és un fort centre financer, pel turisme de sol i platja i els vestigis de la SegonaGuerra Mundial, a part dels seus espectaculars gelats de llet local.

De totes les illes, però, la perla és sens dubte l’illa de Sark. Ja es nota just acostar-s’hi per mar, l’única manera possible d’arribar-hi tret que es disposi d’helicòpter (com és el cas d’algun illenc). El petit ferri et deixa en un minúscul moll fet en la paret d’un penya-segat on t’espera un tractor amb remolc (adequat per a l’ocasió), que et fa de llançadora fins al centre de la capital i únic poble de l’illa. Allà no hi falta el pub, l’oficina de Correus i un carrer principal d’unes desenes de casetes baixes d’estil anglès, molt integrades en el paisatge. A la botiga de bicicletes es pot llogar l’únic mitjà de transport de l’illa, que ens permetrà conèixer-la en profunditat. Tota Sark és, per entendre’ns, una mena de gran promontori que, miris per on miris, el mar et queda a sota. El bosc i els petits conreus s’alternen de manera ordenada i l’únic soroll que se sent és el d’alguna bicicleta o algun local en tractor, tot feinejant. L’ambient illenc és tranquil, sense cotxes, amb poca gent i alguns turistes que hi vénen a buscar tranquil·litat, clima benèvol i cel net de contaminació lumínica, cosa que ofereix la possibilitat de gaudir de nits memorables sota la volta celeste. Senderisme, ciclisme o piragüisme són les activitats principals de lleure que ofereix l’illa, tot i que justament sota l’istme que uneix la Gran Sark amb la Petita Sark (de 3 metres d’amplada i 90 d’altura conegut com la Coupée) trobem una de les platges més extraordinàries d’aquí, la Grande Grève. Però cal estar preparats per accedir-hi, ja que a causa de la naturalesa de l’illa s’han de baixar una quantitat considerable d’esglaons.

I no ens oblidem que Sark és un estat en si mateix, l’últim que queda del ducat de Normandia. Enmig de l’illa hi tenimla Seigneurie, una esplèndida mansió amb uns fastuosos jardins que serveix de residència habitual del senyor (o dama) de Sark i la seva dinastia (des de fa uns mesos, Christopher Beaumont, el vint-i-tresè senyor de Sark). El senyor, juntament amb el senescal i els cheurs pliaids (els terratinents que formen el Parlament) són la màxima autoritat de l’illa.

Abans d’abandonar l’illa, i si es dóna l’ocasió, sempre està bé conèixer algun illenc. No en són gaires, però la majoria destaquen en alguna activitat artística, vitivinícola o esportiva, a part de la seva feina agrícola diària. De natius de Sark n’hi ha de campions olímpics, mestres xocolaters, joiers i, fins i tot, un músic de folk que s’anomena Peter Gabriel, igual que un altre músic anglès que es veu que és famós, tot i que segurament amb menys fans.