Corrupció d'estar per casa: les 13 temptacions més freqüents

BarcelonaFèlix Millet va aconseguir escandalitzar unànimement els catalans. Casos de corrupció com el de l'exdirector del Palau de la Música; el de l'exalcalde socialista de Santa Coloma, Bartumeu Muñoz, i el dels ex-alts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, a banda de contribuir al descrèdit de la política, van aconseguir generalitzar el clam contra el frau i la corrupció a la societat catalana. Però quan aquesta corrupció es produeix a petita escala i es fa patent en el dia a dia del ciutadà, el clam es fa menys audible. Petits fraus a Hisenda, vendes en negre que permeten tenir diners sense declarar sota el matalàs de casa o altres tipus d'estratagemes per escapolir-se d'algun pagament són habituals en la nostra societat i no escandalitzen a ningú.

El baròmetre de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) del 2010 va constatar el que el 43% dels enquestats veia justificable el frau a la declaració de la renda amb explicacions com ara: "De vegades és necessari trampejar per tirar endavant" (23%). I: "Els serveis no són adequats respecte al que es paga" (18%). Malgrat les dificultats per quantificar-ho, els tècnics del ministeri d'Hisenda xifraven l'economia submergida en 244.918 milions d'euros el 2009, un 23,3% del producte interior brut (PIB), mentre que un altre estudi de la Universidad Rey Juan Carlos deia que era el 17%.

La professora de psicologia social de la Universitat de Barcelona (UB) Immaculada Armadans admet que "els orígens culturals tenen alguna cosa a veure" amb aquest tipus de comportaments o la seva indulgència, però adverteix que no es tracta d'un tret distintiu d'una nació o país. "Estem en societats diverses i multiculturals, seria un error generalitzar i dir que aquesta picaresca és un distintiu de la nostra cultura perquè cauríem en l'estereotip i el prejudici". Tot i reconèixer que són comportaments "comuns en altres cultures llatines o mediterrànies", Armadans no creu que es pugui afirmar que siguin "generalitzats" a la nostra societat, sinó que "depèn de l'origen social i cultural". "La realitat que vivim és construïda socialment. Per exemple, estafar la companyia elèctrica es pot justificar pel fet d'atribuir-li un excés de lucre o la percepció d'un servei deficient, una imatge social que no vol dir que es correspongui amb la realitat", diu Armadans.

1. Declaració de la renda

El frau fiscal a petita escala està poc quantificat oficialment perquè és difícil de perseguir.

Els inspectors d'Hisenda només tenen temps i recursos per revisar les declaracions més quantioses, i això fa que moltes persones que tenen ingressos i patrimonis baixos s'atreveixin a obviar-hi algunes coses o fins i tot a donar xifres que són incorrectes. Cap gestor ho reconeixerà públicament, però les petites mentides del petit contribuent a la declaració de la renda són molt més habituals del que semblen. El contribuent alleugereix pagaments que en el fons considera una mica injustos i a l'administració no li surt a compte perseguir-lo. Prou feina té amb els grans evasors fiscals.

2. Treballar en negre

Qui no ha conegut algú que hagi treballat sense contracte?

Quan es tracta d'un immigrant irregular o del jove que comença a introduir-se al mercat laboral amb petites feines sense contracte, la perversió és del sistema envers ells, però hi ha casos en què passa a la inversa: gent que cobra en negre per una feina per poder seguir cobrant l'atur al mateix temps. La majoria de vegades es fa per necessitat, però no deixa de ser una manera de burlar el sistema.

3. Pagar en negre

En algunes compra-vendes, habitualment d'immobles, una part del preu de venda queda ocult i es paga en negre.

Per al que compra suposa desfer-se d'uns diners no declarats que ha aconseguit de la mateixa manera en una transacció anterior, alhora que se li redueix l'IVA. I per al que ven l'avantatge és que se li redueix l'impost de transmissions patrimonials, si no li importa tenir sota el matalàs alguns diners que no pot declarar i que haurà de fer servir per a compres en metàl·lic.

4. Rebuts sense IVA

En algunes feines de la casa o altres tipus de serveis no és poc freqüent que es faci un rebut sense que hi consti l'IVA.

Això fa que qui ven o presta el servei no pugui declarar la factura, però possiblement això tant li fa i el fet de no cobrar aquesta taxa li serveix per negociar un preu més atractiu. A més, a aquell que compra o rep el servei la cosa li surt més barata, i tots contents.

5. Fals empadronament

Hi ha gent que considera injust que el fet de viure en un lloc et doni accés a uns millors serveis que si vius en una altra zona.

Una manera de pensar del tot lògica que de vegades comporta actituds que no ho són tant. Empadronar-se a un lloc on no s'hi viu pot servir per portar els fills a una escola de més bona qualitat. Però hi ha altres casos menys altruistes, com l'empadronament fals a les Illes Balears per tenir dret al descompte en els vols dels residents. Ara, potser això té una finalitat també bondadosa, com la de permetre que funcioni una relació a distància.

6. Trampes a la sanitat pública

Molts només visiten el centre d'atenció primària (CAP) per recollir receptes de medicaments que han estat prescrits per un metge privat o de la mútua.

L'usuari s'estalvia un percentatge gens menyspreable del preu del fàrmac si la recepta és del sistema públic. Per això, molts dels que opten per sortir de la sanitat pública i posar-se en mans de l'atenció privada, acaben tornant a la cleda quan es tracta d'estalviar-se uns calerons a la farmàcia.

7. Multes de trànsit impagades

L'afany recaptador dels ajuntaments és una acusació recurrent en les converses de cafè, especialment entre aquells que acumulen moltes multes.

Els ciutadans poden arribar a fer de tot per evitar complir aquest deure cívic, començant per recórrer les multes contínuament i fins i tot pagar una empresa especialitzada perquè ho faci, amb la qual cosa el guany és relatiu; fins a simplement deixar que passi el temps sense pagar-les perquè, amb una mica de sort, prescriguin abans que l'administració es decideixi a embargar el compte.

8. Places d'aparcament

L'escassetat de places d'aparcament a les ciutats d'avui és motiu de moltes multes i de moltes discussions.

En aquest cas no hi ha repercussió monetària, més enllà de l'estalvi que l'infractor aconsegueix per no haver d'aparcar en zona blava. Però ¿qui no ha vist un cotxe mal aparcat amb un distintiu d'empresa o servei públic i ha pensat si el distintiu era fals? Encara en casos de gent amb menys consciència social, s'utilitzen distintius per a discapacitats que en aquell moment no són al cotxe per poder aparcar a les zones reservades per a aquest col·lectiu.

9. Els punts del carnet de conduir

'Feta la llei, feta la trampa' és també una dita popular amb un origen social molt clar.

Tot i que el sistema de carnet de conduir per punts es va posar en marxa només fa quatre anys, l'any 2006, la picaresca que ha generat ja és ben coneguda. I queda ben palesa també a la xarxa: només cal escriure "punts del carnet" a Google perquè apareguin multitud de fòrums i webs en què algú ven els seus punts del carnet per 500 euros o més cadascun, o en què algú demana a "jubilats que no condueixen i que no necessiten els punts" que els venguin a qui sí que els "necessita".

10. Enganyar les elèctriques

Entre les petites corrupcions quotidianes fàcils de pair per a l'infractor hi ha les que es fan contra agents que es consideren abusius

Sobretot en els últims temps, arran d'episodis com els talls de llum per les nevades, les elèctriques poden entrar en aquesta categoria de percepció per a molts consumidors. Per això hi ha qui ha inventat tot tipus de trampes, des de posar un imant al comptador de la llum, cosa que retarda físicament el moviment de l'agulla que en compta el consum, fins a casos, ja no tan habituals, de persones que endollen la instal·lació elèctrica de casa a l'enllumenat públic del carrer.

11. Petit engany a les asseguradores

Com l'anterior, és probable que aquest engany provoqui menys remordiments que d'altres.

No estem parlant de les grans estafes amb muntatges generats per cobrar diners de l'asseguradora, sinó d'aquell innocent a qui li roben alguna cosa al cotxe o a casa i pensa que, ja que ha tingut tan mala sort, no fa tant de mal si infla una mica el valor dels objectes robats.

12. Passar dels peatges

Tancant l'apartat d'estafes a entitats que es consideren abusives, pensament que sovint s'utilitza per fer més digerible la pròpia falta, hi ha els peatges.

No és tan habitual, però hi ha conductors que s'atreveixen a passar corrents darrera d'un cotxe que acaba de pagar mentre la barrera encara és enlaire. Una opció molt arriscada, però menys complicada que la d'aquell que fa marxa enrere i torna a entrar després d'haver agafat un tiquet d'entrada a l'autopista, perquè el sensor pensi que és un altre cotxe i tregui un segon tiquet que s'utilitzarà més endavant. Així s'enganya la màquina de sortida del peatge amb un trajecte més curt del que realment s'ha fet.

13. Frau a les ajudes públiques

Aquesta forma de petita estafa té repercussions socials negatives.

Aprofitar-se del nostre sistema d'estat del benestar és una actitud no només reprovable sinó que acaba provocant l'adopció de lleis més restrictives per part de l'administració. El típic "justos per pecadors" que fa que aquests fraus ni siguin tan habituals ni tan socialment acceptats. Però tot i així encara hi ha gent que declara una persona dependent al seu càrrec quan no ho és o no viu amb ell; o que fa constar menys persones de les reals al nucli familiar per declarar uns ingressos més baixos; i tota mena d'estratagemes per rebre ajudes públiques que legalment no es mereixen.