Anna Gener, economista

PalmaA vegades el record d’una experiència d’estiu porta sentiments contradictoris. Així es desprèn del relat que fa Anna Gener (Barcelona, 1974), economista, sòcia i directora general d’Aguirre Newman, de l’estiu del 2010, un any que ella no dubta de qualificar, amb una exclamació, com al seu “any 10”.

“A començaments d’any em vaig casar i el mes de desembre del mateix 2010 va néixer el nostre fill. Així que a principis de l’estiu, en el mes de juny, estava embarassada de pocs mesos. Em trobava bé, amb molta energia, i vam decidir fer un viatge a Síria i a Jordània. Com tota parella que espera el seu primer fill, sabíem que en néixer el nen la vida ens canviaria. Per això vam triar aquest viatge, molt conscients que aquella era una experiència que trigaríem anys a poder-la repetir. No sabíem fins a quin punt seria així”.

Anna Gener, durant tota la narració de l’estiu del 2010, passa dels records dolços del viatge i de la il·lusió pel futur naixement del fill a la tristor de contemplar les conseqüències humanes -“el primer”, remarca- i patrimonials -“també”- de la guerra civil que esclataria a Síria a començaments del 2011. “Res no ens feia pensar que aquell país en el qual vam tenir una sensació de seguretat absoluta, que en cap moment ens va donar la impressió d’estar fent un viatge temerari, aquella gent tan i tan amable, pròxima i alegra, aquella societat tan oberta a la cultura i amb una connexió tan forta amb la Mediterrània, en pocs mesos passaria de ser un territori acollidor que em va fer sentir com a casa a ser un paisatge de tanta hostilitat”, confessa l’economista.

Anna Gener, que a més té una formació humanística i unes vinculacions intenses amb la història de l’art, fa un repàs del que va viure durant aquell viatge per Jordània i Síria després d’haver seguit els esdeveniments que, en els últims anys, han acabat amb una part important de la riquesa patrimonial del país. “Tot i que Jordània em va agradar molt, ja de seguida em vaig adonar que, si havia de triar, sens dubte que em quedava amb Síria, era molt més enriquidora. La bellesa rotunda de Palmira, recórrer-la en una tarda preciosa, impressiona de veritat. Alep, que és de les ciutats més alegres i cosmopolites que recordo, amb uns mercats rics i coloristes, està del tot massacrada. Ja des del moment que va esclatar el conflicte vaig tenir la sensació d’una pèrdua immensa. Per això he de dir que ara sé que res no tornaria a ser igual. Síria i el meu fill, uns fets tan lamentables al costat d’una experiència tan feliç com és la maternitat”.