On van de vacances els 'millennials'?

BarcelonaNascuts a la dècada dels 80 i fins al 1995, els millennials són una generació amb noves aspiracions i altres maneres de veure (i viure) la vida. Per això les seves vacances també són diferents. Tenen noves maneres d’organitzar els viatges, van a altres països i els mouen interessos molt diferents que als seus predecessors. Ismael Peña López, doctor en societat de la informació i el coneixement i professor de la UOC, assenyala que molts busquen vivències “amb un fort component emocional i que siguin fàcils de compartir amb els membres del seu entorn immediat”. Opina que els millennials, tot i que tenen menys recursos –temps i diners– per viatjar, sovint tenen més determinació. Això fa que la seva manera de viatjar sigui “sense intermediaris”: ells mateixos s’organitzen el viatge i normalment van fora dels circuits habituals. Això els facilita establir més relació amb els habitants dels països que visiten. Però quins són aquests països?

La febre del Sud-est Asiàtic

Els millennials han fet d’Àsia un focus potent d’interès turístic. La Marta Julià (25 anys), que actualment està viatjant pel Sud-est Asiàtic, ja ha visitat el Vietnam, Malàisia i Birmània, entre d’altres. “Estic viatjant durant uns mesos per aquesta zona perquè crec que és un lloc molt diferent d’Europa. A més, és segur, barat i hi ha moltes coses a fer”. Tot i l’àmplia oferta cultural i els impressionants paisatges naturals que hi ha a la zona, el que interessa a aquesta millennial. “Se’m fa molt pesat haver de seguir un circuit o uns horaris estipulats. Crec que és millor viatjar per lliure”, diu Julià. A parer seu, la gent jove té menys por a l’hora de viatjar a llocs més allunyats i amb una cultura molt diferent: “Crec que busquem anar a qualsevol lloc fora del nostre territori perquè pensem que sempre serem a temps de viatjar pel nostre país”. Pensa que els millennials estan més acostumats a viatjar pel seu compte. “Se’ns ha inculcat molt la idea que viatjar és viure i que el viatge és la millor de les universitats”.

Un dels països més desitjats del Sud-est Asiàtic, però, és Tailàndia, una destinació que ofereix patrimoni cultural, platges paradisíaques i una natura exuberant. La Noèlia Mañes (27 anys) té previst anar-hi aquest estiu: “Sempre havia tingut ganes d’anar a un país costaner d’Àsia. Tot i que la primera opció va ser Indonèsia, després de contactar amb l’ONG Bamboo vaig decantar-me per Tailàndia”. El que busca Mañes és fer un viatge que no només es limiti a fer turisme, sinó que també li permeti fer un voluntariat. “Vaig descobrir aquesta manera de viatjar a l’Àfrica l’any passat i és una manera molt profunda de conèixer la cultura i la gent autòctona”, explica. Per a ella el viatge organitzat és còmode “però només permet viatjar i conèixer una part molt superficial del país”. Aquesta millennial creu que els seus pares no farien el mateix tipus de viatge que ella. “Els joves volem conèixer el màxim de llocs possibles i ens agrada més improvisar -comenta-. Suposo que ara també és més fàcil viatjar que abans i el fet de conèixer més idiomes també hi ajuda”.

La petita i molts cops oblidada República de Laos també atrau aquest col·lectiu. El Daniel Riba (30 anys) té previst fer una ruta per aquest país: “Tinc pendent descobrir Àsia i m’han explicat que Laos és dels països menys massificats pel turisme i que encara conserva molts espais per descobrir”. Els seus principals interessos són conèixer altres cultures, disfrutar de la natura i compartir tots aquests moments amb la seva parella. Tot això, esclar, sense intermediaris. “Preferim anar pel nostre compte i anar decidint on anem sobre la marxa”, explica Riba.

Com més exòtic millor

Després d’Àsia, Centreamèrica i Amèrica del Sud són els destins més habituals dels millennials, que hi van atrets pel seu patrimoni cultural i els seus paisatges plens de contrastos. L’Ivan Zapata (26 anys) viatjarà aquest estiu a Cuba i de moment l’únic que té clar és que aterrarà a l’Havana: “Farem ruta però encara no l’hem acabat de decidir”. El que li interessa sobretot d’aquest país és que està en plena transició política. Però a l’hora de prendre la decisió també hi ha influït el preu. “Vam temptejar altres llocs però vam trobar una bona oferta per anar a Cuba”. Zapata opina que destinacions llunyanes com Àsia o Amèrica són molt atractives perquè són diferents. “Els viatges per Europa estan bé però no hi ha un xoc cultural tan gran”, comenta.

Aquest millennial explica que tampoc l’atrau gens la idea d’anar a un resort on estigui tot inclòs. “Crec que aquests viatges organitzats estan més orientats a un públic per sobre dels 45 anys, que valora més la comoditat, el luxe i fins i tot la seguretat”. Considera que la generació dels seus pares ha viscut una època durant la qual el país estava més tancat i “potser no estan tan acostumats a viatjar”. “Per això s’estimen més viure l’experiència des d’un entorn més segur, amb guies i visites programades”, diu. Per a ell, però, aquesta manera de viatjar no és ni millor ni pitjor, sinó diferent: “Jo acabo les vacances destrossat i torno dos o tres dies abans de començar a treballar per relaxar-me, en canvi els meus pares van de vacances per descansar”.