La jardineria, meditació activa

BarcelonaÉs fàcil caure en la temptació i fer de la jardineria un art de la intromissió i la manipulació, imposant esquemes mentals a un món, el vegetal, que veiem merament decoratiu i al nostre servei. Jardiners egocentrats, obsessionats amb la cura i l’ordre, amb patrons de bellesa prefixats i poc respectuosos -malgrat assegurar el contrari- amb els éssers vius que ocupen aquell espai. Jardiners que entren en camps de batalla, disposats a dictar criteris, formes i compaginacions en un entorn hostil, amb plagues, clemències temporals i l’obstinada indisciplina de les males herbes... Una imatge de la jardineria, en definitiva, imperial i aristocràtica, fonamentada en el domini i l’explotació, que contrasta clarament amb una altra jardineria molt més respectuosa i que es posa al servei no només dels éssers vius que poblen aquella parcel·la, sinó també de l’ésser humà, que hi trobarà serenor, vitalitat i claus per al reequilibri intern. Una jardineria que escolta i acompanya i que sap protegir i administrar un art en què la bellesa no s’obté per la imposició ni les batalles, sinó per l’atenció plena. “Hem d’acceptar que la jardineria, com a activitat, és una clara interferència en la vida i el ritme d’uns éssers vius -recorda el jardiner britànic Ark Redwood- i, per tant, aquesta interferència s’ha de fer amb tota la cura i la consciència, ja que, si totes les coses estan connectades de manera interdependent (com han proclamat savis i profetes al llarg de la història), no podem considerar-nos aïllats de la resta de la creació. És a dir, no hi ha separació entre jardiner i jardí”.

Més enllà d’un manual

Redwood és jardiner en cap de Chalice Well, un dels jardins més emblemàtics i antics del Regne Unit, i, a més, és membre de la comunitat budista Touching the Earth de Glastonbury, que segueix els ensenyaments del conegut guia espiritual Thich Nhat Hanh. Amb aquesta premissa de no separar jardiner i jardí, Redwood ha volgut compartir la seva experiència professional i vital al llibre La meditación y el arte de la jardinería (Siruela), que ara es publica en castellà. “Si practiquem l’horticultura amb amor i consciència plena, sens dubte millorarem la qualitat de vida de les plantes i les criatures amb què compartim aquest planeta”, afirma.

Llibre elegant i evocador, hi trobem consells pràctics dirigits a persones que ja hagin començat a treballar en jardins o horts i que vulguin aprofitar aquesta tasca per aprofundir en un treball interior i personal, en què la meditació, la reverència a la vida i l’atenció plena faciliten un benestar més gran tant per al jardiner com per al jardí, indissociables. “Hi ha jardiners que detesten l’aspecte descuidat i senten passió per mantenir els seus jardins i horts completament lliures de tot allò que pugui espatllar, en la seva imatge mental, la puresa de la seva estimada parcel·la. Jo els desitjo bona sort, però no sóc d’aquests”, adverteix.

Per començar, ens demana un posicionament rotund: hauríem de descartar la idea que el nostre jardí pateix una mena d’atac. “Molt sovint -explica Redwood- els venedors de pesticides i herbicides utilitzen la terminologia militar per promocionar els seus productes, i parlen de guerra i batalles contra aquelles diabòliques criatures i malvades herbes que esperen amagades a llançar-se contra la desprevinguda collita o sobre alguna planta del jardí”. També demana que ens abstinguem d’utilitzar eines amb motor: “Són moltes les vegades que em refereixo a mi mateix com a jardiner acústic, en el sentit que evito l’ús d’aparells sorollosos i alimentats amb combustibles fòssils. Jo convidaria l’aspirant a jardiner conscient a fer el mateix. Potser triga més a fer la feina, però estic convençut que el jardí li agrairà una actitud més considerada”. En coherència amb això, Redwood afirma que l’amor és el millor fertilitzant, amor fonamentat en l’atenció que té en compte les necessitats de les plantes: “Amb una atenció sensata i intel·ligent hi haurà menys necessitat d’anar a buscar aerosols”.

Males herbes interiors

En aquest exercici de poda interna de prejudicis i projeccions mentals, ens parla també de les anomenades males herbes: “Admiro aquestes plantes que amb tant de despit anomenem males herbes. Hi ha una cosa que m’atrau d’aquesta tenaç determinació amb què insisteixen a escollir la seva llar, malgrat els nostres esforços perquè no ho aconsegueixin”. “Com diu Thich Nhat Hanh -continua explicant-, hem d’aprendre a estimar les nostres males herbes interiors, aquelles parts de nosaltres mateixos que desitjaríem que no fossin allà i que no deixem d’intentar arrancar. Fins que no siguem capaços d’acceptar la seva presència a la nostra psique i valorar-les pel que són, continuaran persistint i trucant a la porta”.

El llibre el divideix en quatre parts, una dedicada a cada estació de l’any, fet que li permet també parlar d’aquesta roda del temps per veure’n els beneficis i les oportunitats que ofereix al jardiner conscient. Unes estacions i mesos que ens treuen de la feina seriada i rutinària per, gradualment, sintonitzar amb l’energia de la terra de cada temporada. I és que, per a aquest jardiner budista, els petits detalls i les subtileses que s’amaguen als jardins són la millor oportunitat per cultivar-nos com a persones. Fins i tot amb el compost, un cant al cicle de la vida: “Anar afegint de manera gradual diversos materials orgànics a la barreja, durant un període de diversos mesos, i veure com es va podrint lentament és una cosa que m’entusiasma. Sovint hi fico roba vella; el fet que algun dia es converteixin en flors o verdures és una idea meravellosa que ens fa reflexionar molt”, confessa.

Tot plegat, una mostra més de com actualment s’està recuperant la dimensió sanadora de la jardineria en hospitals, escoles i espais oberts, perquè, com va deixar escrit el gran poeta d’Alzira Ibn Jafaya, conegut com el Jardiner : “El Jardí de la Felicitat Eterna no està més enllà, sinó en aquestes terres. Ningú va a l’infern un cop ha estat al paradís!”