“Els vins fets per dones són més elegants i menys rústics”

Barcelona“Els vins fets per dones són més elegants, més fins i menys rústics”. Ho asseguren Anne-Joséphine Cannan, de Clos Figueras; Anna Espelt, del Celler Espelt; Marta Rovira, de Mas d’en Gil, i Sandra Doix, de Mas Doix. Totes quatre ho explicaven mentre servien i presentaven els seus vins al públic en el tast Dones del Vi, organitzat per la cervesera Moritz a les seves instal·lacions durant la setmana de la Fira Alimentaria.

“Les dones tenen una part intuïtiva més potent, que fem servir a l’hora d’elaborar-los”, diu Anna Espelt, del celler Espelt de la DO Empordà. Ella és biòloga i enòloga de formació, i representa la primera dona del celler familiar que es dedica a la viticultura i a l’enologia. Quan Espelt insisteix en la intuïció vol dir que la dona sap observar la natura per acabar decidint, “amb el cor”, els passos que s’han de fer. “No hi vegis cap estranyesa, en el que dic, perquè sóc una persona molt formada i científica alhora, amb uns estudis en biologia que em serveixen molt a l’hora de fer els vins”. “A més, les dones compartim amb la vinya un cicle mensual, que ens fa ser més semblants, i d’aquí que la intuïció es potenciï”, continua explicant Espelt. A la pràctica, els seus vins són profundament empordanesos, que vol dir que resumeixen la unió del mar Mediterrani i el parc natural de l’Empordà, on hi ha les vinyes: “Busquem la frescor i l’autenticitat del paisatge on som”. Aquest és l’objectiu, diu la biòloga i enòloga.

Les seves paraules són segures, però ella mateixa reconeix que fa una mica més d’una desena d’anys no era fàcil que una dona fes vi. En el llibre Retrats de vi, Josep Maria Pujol-Busquets, propietari d’Alta Alella, indica que ara el paper de la dona en l’enologia està normalitzat. “Quan era professor a la Facultat d’Enologia sempre explicava que dels deu alumnes més brillants set o vuit eren dones, però si deixava passar deu anys em dolia veure que no hi havia enòlogues a primera línia; una llàstima no poder seguir la carrera amb la mateixa potència que un home”, diu Pujol-Busquets.

Mentrestant, Anne-Joséphine Cannan, abillada amb una samarreta en què confessa “ I love Priorat ”, recorda que va començar en el món del vi als 19 anys, mentre estudiava. “Vaig començar comercialitzant vi, i no va ser gens fàcil; segur que era per l’edat, massa jove; o també perquè era dona”. L’Anne-Joséphine és enòloga, viticultora i sommelier. Repeteix que els vins de dones són elegants i fins, diferents dels que estan fets per homes. I per confirmar-ho, al seu celler de la DOQ Priorat, Clos Figueras, a Gratallops, organitza cada any una trobada de les dones elaboradores dels vins a la DOQ. “Curiosament, som força!”, diu.

Canvi de professió

Una de les dones que no es perden el Tast amb Dones de Clos Figueras és Marta Rovira, de Mas d’en Gil, que forma part de la DOQ Priorat. Enginyera industrial de formació, amb feina establerta a Alemanya, sempre amunt i avall amb avions, es va adonar un dia a Bèlgica que volia dedicar-se a la feina dels pares. “Com que jo treballava a Alemanya, els pares em demanaven que organitzés tastos per la zona amb els vins del celler”. A Bèlgica va conèixer la seva parella i la seva professió autèntica. “El món de l’enginyeria és tan gris...”, confessa. Amb tot, li va anar bé passar per una professió diametralment diferent de la que li oferia casa seva, per conèixer idiomes i tenir món: “Just ara l’alemany que parlo em va molt bé per exportar els meus vins”.

La Marta va més enllà a l’hora de descriure els vins de dones. “Els fem més subtils, a més d’elegants, i els fem envellir en ampolla i no en fusta”, explica. També creu que hi ha una diferència estètica en un celler dirigit per una dona. Ho diu ara rient, però hi creu fermament: “El celler dirigit per una dona està més endreçat, i té més flors arreu”. Rovira ho diu en general, però explica que molts visitants del seu celler l’hi han fet notar.

Sandra Doix, del Celler Mas Doix, situat a Poboleda, també a la DOQ Priorat, és enòloga de formació i confessa que “treballar amb la família no és fàcil”. D’aquí que ella volgués formar-se i estudiar a la Universitat Rovira i Virgili per tenir els coneixements tècnics. Ara mateix, porta la direcció tècnica del celler, que vol dir que fa els vins. “Cuidar un cep i els seus fruits és fer de mare; necessites tota la tendresa i la cura que s’ha d’oferir a un ésser estimat i delicat”. La dedicació es convertirà en un vi o en un altre. “És així com tracto la carinyena i la garnatxa, les dues varietats de raïm que cultivem”, diu.

A la DO Penedès, l’enòloga Mireia Torres, directora del celler Jean Leon, sosté que les dones saben transmetre emocions al vi. “A més, jo també coincideixo que busco elegància i equilibri a l’hora de fer vins”, afegeix. Des de finals del 2010 que la Mireia és al capdavant de Jean Leon, i treballa en equip. “Totes les decisions les prenem en equip, i el formem homes i dones, però certament jo noto que em molesta la graduació alcohòlica, que vull poca fusta i sobretot prioritzo la frescor”. És a partir d’aquí que treballa la Mireia, i així es defineixen molts dels vins de Jean Leon. “Al capdavall, el més important en un vi sempre és la feina a la vinya”, diu.

Per la seva banda, la sommelier del grup Moritz, Marta Sánchez, sosté que les dones han trigat a entrar en el món del vi perquè l’home sempre havia estat al capdavant. “Només cal mirar les sommeliers que hi ha a sala, o quantes dones guanyen tastos de vins”, diu. Les dades, que ofereixen resultats minsos en aquest sentit, revelen que encara és un món d’homes.

Ara bé, dit això, considera que la resta d’afirmacions tòpiques sobre els vins i les dones no són certes: “Els vins blancs, rosats o negres suaus poden ser tant de dones com d’homes”. També hi ha molts tòpics en els maridatges, que ella, com a sommelier, trenca: “A un peix li pot anar molt bé un vi negre; i a una carn, genial un vi blanc”. De fet, hi ha una teoria en els maridatges que busca ressaltar els gustos contraris; per tant, els contrastos van bé.

A l’hora de maridar vi i menjar, a part del contrast, la sommelier de Moritz també indica la teoria de casar vi i àpat segons la regió, per proximitat d’origen dels dos aliments. També pel color: per exemple el salmó va bé de casar-lo amb un vi rosat, segons aquesta teoria. I fins i tot la teoria de la potència de gustos.

Sánchez, que acaba d’elaborar la carta del Bistrot de Vins, que oferirà vins a copes, afirma que la gent jove ha trencat també molts clixés. “Si en les taules de persones 50 o 60 anys encara són els homes els que trien els vins; en les de 20, 30 i 40 sovint ho fan les dones, i saben exactament el vi que volen”, conclou.

“Mare, estic obligada a treballar al celler?”

La periodista Ruth Troyano ha publicat Retrats de vi. Anna Espelt (a Publicacions Universitat Rovira Virgili). En el llibre, Espelt confessa el seu amor per la feina al celler de l’Empordà que porta el seu nom. Mare de tres filles, un dia la gran -13 anys- li va preguntar si estava obligada a treballar al celler. “No, no hi estàs obligada. Hi treballaràs si tu vols; tu tries”, li va respondre. La resposta va permetre que la filla li revelés el seu desig: ser directora d’exportacions. “Et tocarà aprendre molts idiomes, endavant”, li va respondre la mare.