Viure sense generar escombraries és possible

BarcelonaSegons un informe del Banc Mundial, cadascun de nosaltres genera al dia una mitjana d’1,2 quilos d’escombraries. Això suposa gairebé 440 quilos a l’any. Imagineu ser esclafat per un ós bru: això és el que sentiríeu si us caiguessin a sobre tots els residus que heu creat en 365 dies. Fent números, les escombraries produïdes per una família de quatre membres en un any ascendirien a un total de 1.760 quilos. Però en una assolellada i plàcida urbanització de Mill Valley (Califòrnia) hi ha un llinatge que trenca totes les estadístiques. Són els Johnson i, a ells, les escombraries acumulades durant tot un any els caben... en un pot de melmelada!

Bea Johnson, una empresària de 42 anys d’origen francès, va decidir fa vuit anys que aspirava a una vida més saludable i ordenada per a ella, el seu marit i els seus fills, Max i Leo. Estava farta de la cultura de la compra compulsiva i va proposar als seus un repte: apostar pel consum sostenible. Al mateix temps que emprenia aquest viatge familiar cap a la producció de residus zero, la Bea va posar en marxa el blog Zero waste home, en què compartia -encara ho fa- les seves estratègies i trucs per reduir les escombraries a casa. Fa tres anys Johnson va publicar el llibre Zero waste home, traduït a sis idiomes (entre els quals el català, que publica l’editorial Pol·len) i en què resumeix l’estil de vida del seu clan. Arran de l’experiència dels Johnson, han proliferat els blogs de millennials -sobretot anglosaxons- defensors de fer la vida més bella no generant residus. Per citar alguns exemples d’autors i webs força populars: Kathryn Kellogg i Going zero waste ; Ariana Schwarz i Paris-to-go ; Lauren Singer i Trash is for tossers, i Celia Ristow i Litterless.

Per a Bea Johnson, dur una existència residu zero és més una qüestió de determinació i voluntat que no pas de diners. “L’any 2008, quan li vaig proposar al meu marit apostar per la sostenibilitat a casa nostra, es va mostrar d’allò més escèptic. Pensava que comprar a granel i utilitzar només materials reciclables ens acabaria costant una dinerada. Malgrat això, hi va estar d’acord. El 2010 vam comparar quant ens havíem gastat comprant aquell any amb el que ens havíem gastat en feia cinc (abans de començar a fer vida residu zero ). Vam comprovar que havíem estalviat un 40%. Des de llavors, ell també és un entusiasta d’aquesta filosofia”, explica a l’ARA Johnson, que afegeix: “¿Sabies que un 15% del preu d’un producte empaquetat correspon a les despeses en aquest empaquetatge? Això significa que quan compres a granel automàticament t’estalvies aquest percentatge”.

Així, a poc a poc, els Johnson van anar desterrant qualsevol tipus d’envasos i embolcalls d’un sol ús de les seves existències. Fugiu, cartrons. Vade retro, safates de porexpan. Allunyeu-vos, llaunes. La família surt a comprar ben proveïda de bosses de tela, ampolles i terrines: pràcticament tot el que adquireixen és a granel. “És important recordar que el primer pas per evitar que els residus i el desori entrin a casa vostra és dir que no”, explica la Bea. “Penseu, abans d’acceptar el que us donen. Refuseu els flyers, les targetes de visita, el correu comercial o les capsetes i bosses de plàstic”.

Prescindir del que és superflu

A part de denegar l’entrada a casa a qualsevol objecte superflu o no reciclable, Bea Johnson s’ha desfet de totes les coses que ella i la seva família havien acumulat durant la seva vida precedent. “L’inici de la nostra vida residu zero va coincidir amb una mudança a una casa molt més petita. Vam decidir prescindir d’un 80% del nostre mobiliari anterior”, emfatitza Johnson. El resultat és que a la residència actual del clan impera el menys és més. A cals Johnson no hi trobareu catifes, pòsters o estàtues decoratives. Les estances són una successió d’espais lluminosos i nus sense traça de cap joguina a terra: sembla que aquí mai hi hagin viscut nens. “Els meus fills, Max i Leo, s’han adaptat a aquest estil de vida minimalista i han descobert que vivint amb menys objectes dediquen menys temps a recollir i ordenar i més a jugar”.

Pel que fa a la roba, els Johnson la compren tota de segona mà. I, amb excepció del paper de vàter, eviten adquirir objectes d’un sol ús. Així, els bolígrafs de la família són recarregables. I la mateixa pastilla de sabó els serveix per rentar-se les mans, afaitar-se i com a xampú, gel de bany i

hidratant corporal. Respecte als residus orgànics que generen, els Johnson practiquen el compostatge, un procés natural i accelerat de descomposició de la matèria orgànica per bacteris i fongs i petits animals que transformen les restes orgàniques en compost, un adob orgànic amb gran poder fertilitzant. Adobar la terra amb compost significa tancar el cicle de la matèria orgànica: la quadratura del cercle, vaja.

Experiències i no regals

Comprar a granel i de segona mà, reciclar, rebutjar els objectes d’un sol ús i compostar. Aquests són els grans pilars de la vida residu zero de la família Johnson. Però hi ha una filosofia que ho impregna tot plegat: consumir menys per ser més feliços. La família ha reduït les compres al mínim imprescindible. “Ara només comprem quan hem de substituir alguna cosa totalment necessària. Pels aniversaris, en lloc de coses, regalem experiències als nostres fills”, diuen. “Així, el Max i el Leo han practicat snorkel, han escalat parets de gel, han pernoctat sota l’oceà... Tot plegat els està donant una vida rica en experiències i no en possessions. Espero que, quan iniciïn la vida fora de casa nostra, continuïn consumint d’una manera assenyada”, reflexiona.

Arribats a aquest punt, Bea Johnson incideix en la importància que la gent es fixi en el que l’envolta. Perquè és molt possible que ara mateix, inconscientment, estigueu a punt de generar algun tipus de residu. Potser en aquest precís instant beveu l’últim glop d’aigua d’una ampolla que és de plàstic. O xarrupeu tranquil·lament el cafè del matí en un got d’un sol ús. O, qui sap, potser sou al metro i, mentre amb una mà aguanteu el mòbil a través del qual llegiu aquest reportatge, amb l’altra carregueu una bossa de plàstic. A tots vosaltres, aquesta guru del residu zero us vol adreçar aquest missatge final: “Hi sou a temps. Canviar els vostres hàbits de consum pot millorar la vostra vida... i també la del planeta”.