Viatjar sol no és de ‘losers’!

BarcelonaElisabet Tañá (56 anys) feia quinze dies que viatjava sola per la regió de Calama, Xile, quan va veure una aglomeració de gent que entrava en un poliesportiu. Va intuir que s’hi estava a punt de celebrar una gran festa i, encuriosida, s’hi va aproximar per informar-se’n. El destí va fer que es trobés amb l’equip organitzador, que no només la va convidar a entrar, sinó que també li va demanar que hi participés com a part del jurat internacional. Es tractava d’una gran cita anual, el concurs Mister Adán Verano Calameño, en què participen tots els estudiants de la zona i inclou subcategories com la de Miss Hilo Dental, en què s’escull el millor tanga, i Mister Hoja de Parra, en què els participants mostren els seus millors atributs físics. Els que guanyen reben diners per poder seguir els estudis. “De sobte em vaig trobar dalt de l’escenari davant tota una aglomeració de gent, em van enfocar i, entre grans aplaudiments, em van presentar com a jurat internacional”, recorda Tañá. “Són coses que només et passen si viatges sola. Perquè estàs més oberta a conèixer gent diversa i a viure noves experiències”. A més de Tañá, són moltes les persones que opinen que viatjar en solitari obre moltes portes.

Assaborir la llibertat

Noemí Osorio (34 anys) va viatjar sola per primer cop l’estiu passat, a Tailàndia. Va decidir marxar sola perquè no trobava a ningú que la pogués acompanyar. Després de dubtar-ho molt, les ganes de viatjar van guanyar la por i, finalment, es va embarcar en la que seria una de les millors experiències de la seva vida. “Pensava que viatjar sense acompanyant era una cosa molt estranya, sobretot perquè no podria compartir les experiències del viatge amb ningú”, explica Osorio. Però de seguida va adonar-se que el fet d’estar sola li permetia conèixer moltes persones noves amb les quals viure experiències i gaudir de l’aventura. Una altra de les seves pors era la d’anar sola pel món sent una dona. Però aquesta por també la va superar: no li va suposar cap problema al llarg del viatge.

Al contrari del que s’havia imaginat, per a Osorio aquesta experiència –que recomana viure almenys un cop a la vida–, va ser molt positiva i la va ajudar a connectar amb una part d’ella que desconeixia. “Descobreixes noves facetes personals i en molts moments et sents orgullosa de tu mateixa. Sents que ets capaç de tot”, explica Osorio. D’altra banda, també li va agradar el fet d’estar uns dies dedicant-se únicament i exclusivament a ella mateixa. “T’adones que no passa res si no hi ha ningú més amb qui compartir les experiències, que compartint-les amb tu ja en tens prou”, comenta.

La sensació de llibertat és una de les coses que més valoren les persones que emprenen un viatge sense acompanyant. A més d’Osorio, també és el cas de Lluís Sans (32 anys), que va recórrer durant una setmana el canal del Migdia, a França, sense més companyia que la seva bicicleta i la seva tenda d’acampada. “M’agrada anar a la meva, i això és difícil quan viatges amb amics o amb altra gent”, diu Sans.

Moments difícils

Tot i que viatjar sol té molts avantatges, també té algun inconvenient que cal saber gestionar. Una de les coses que poden resultar més dures a l’hora de viatjar en solitari és el fet d’haver de fer els àpats sense companyia gairebé cada dia. Precisament, durant el seu viatge a Xile, Elisabet Tañá va concebre una tècnica per enfrontar-se a aquests moments. “Feia el plat principal en un restaurant, les postres en un altre i el cafè en un altre. D’aquesta manera acabava coneixent moltes persones diferents i no se’m feien tan llargs els àpats”, explica. Per a Osorio, el fet de menjar sola no va ser cap problema. “Em centrava en el plaer de tastar els aliments i gaudir del moment”, explica. En canvi, sí que es va sentir incòmoda en altres situacions, com ara un dia que va anar a fer un passeig en barca. “Estava ple de parelles i famílies i tenia la sensació que era l’única persona que viatjava sola –comenta–. Però ho van compensar molts altres moments agradables del viatge”. De fet, l’experiència va ser tan positiva per a ella, que aquest estiu repetirà: aquesta vegada viatjarà per Indonèsia.

Com a conclusió, Tañá comenta que “viatjar sol no s’ha de fer forçant-se, perquè aleshores pot ser que no surti bé”. En canvi, anima tots aquells a qui els vingui de gust fer-ho, a superar les pors i embarcar-se en aquesta aventura. “Probablement viuran una de les seves millors experiències”, augura.

Llista d’avantatges i inconvenients de viatjar sol:

A FAVOR

Tu decideixes

¿T’agrada viatjar amb camises hawaianes o dur barrets excèntrics? Cap problema. Tu decideixes què vols fer en cada moment i, el més important, com ho vols fer.

Fas nous amics

La complicitat entre els viatgers que es mouen en solitari és inevitable. I, a més, quan viatges sol, és més fàcil acostar-te a les persones autòctones.

Superes les pors

T’adones que ets capaç de gestionar moltes més situacions de les que et pensaves. Tot un desafiament a les teves pors i inseguretats. Et superes.

EN CONTRA

És més car

Les habitacions individuals són més cares que les dobles, i no és el mateix viatjar tres persones en un taxi que una.

Dorms amb un ull obert

Si ets dels que viatgen en albergs i habitacions compartides, és probable que acabis desenvolupant aquesta tècnica animal a l’hora de dormir.

Les fotos són de poca qualitat

T’hauràs d’acostumar a les fotos desenfocades i als caps tallats, sobretot quan et cansis de les selfies i li demanis a algú que et faci una foto.

Les dones reben més protecció que els homes?

Patrícia Jiménez -que el 2014 va deixar la seva feina per començar un viatge en solitari per tot el món- s’ha trobat que les dones sovint reben més ajuda i protecció que els homes quan viatgen pel seu compte, cosa que no sempre és positiva. Aquests són alguns dels exemples que explica en el seu bloc Dejarlo todo e irse (www.dejarlotodoeirse.com).

Les dones s’ajuden entre elles

“No hi ha cap dona que m’hagi negat ajuda”, diu Jiménez. Des de la Xina fins a Guinea Equatorial, l’esperit de companyonia s’activa quan una dona en troba una altra viatjant sola, sobretot si és jove.

Se’ls ofereix més protecció

Les dones acostumen a rebre més protecció per part de les persones locals del país que viatgen. Jiménez explica que és perquè no causen la sensació d’amenaça que sovint sí que provoquen els homes que viatgen sols.

Discriminació positiva?

Seguint amb el punt anterior, Jiménez confessa que, només pel fet de ser dona, ha rebut moltes ajudes -com ara bitllets de transport gratuïts i rebaixes en els preus dels productes de menjar-. Un fet que assegura que als seus companys viatgers no els acostuma a passar.