Tornem a classe de mecanografia?

BarcelonaUn petit habitacle atapeït de dones vestides amb faldilla i pentinats engominats teclejant frenèticament les últimes novetats sobre la guerra que assolava Europa. Aquesta imatge tan arquetípica de les pel·lícules que recreen les sales d’informació durant la Segona Guerra Mundial ha canviat molt amb el pas del temps. Avui dia poca gent treballa encara amb màquina d’escriure -l’escriptor Paul Auster és un dels últims romàntics que es resisteixen a substituir-la per l’ordinador- i mecanografiar ràpidament no sol ser un factor que es valori a l’hora d’aconseguir feina.

Així, la mecanografia podria haver mort ofegada pels nous temps. Però, paradoxalment, està trobant un nou hàbitat en el món online. Precisament en un mitjà com el digital, en què sovint es redueixen les paraules a la mínima expressió -qui no ha rebut alguna vegada un missatge amb tantes abreviacions que li ha resultat absolutament inintel·ligible?-, sorgeixen veus que reivindiquen l’art d’escriure de pressa i bé. Cada vegada més webs ofereixen cursos adaptats a l’ordinador per aprendre a teclejar amb eficiència i rapidesa. I creix l’interès per apuntar-s’hi, tant d’homes com de dones.

Habilitat valorada

No fa gaire temps, als anys 70 i 80, saber escriure i teclejar de pressa en una màquina d’escriure eren qualitats valorades per aconseguir feina. Maria Luisa Sánchez ho sap bé. A principis dels 70 va aconseguir la seva primera feina precisament gràcies a la seva destresa escrivint amb rapidesa. Tal com explica, en aquells anys el mercat estava marcat per una divisió molt sexista de la feina i no es concebia que un home aspirés a ser secretari. No en va les escoles de preparació rebien el simptomàtic nom d’Escuelas Profesionales para la Mujer i instruïen les alumnes en les tasques considerades necessàries (sobretot taquigrafia i compatibilitat) per ser secretàries. Sánchez recorda que treballaven amb les Lexicon 80, unes màquines grans i pesants. Tal com rememora, la seva velocitat mecanografiant, mesurada en pulsacions per minut, era considerable: “Vaig arribar a assolir les 330”. Avui les escoles de mecanografia situen la velocitat màxima en 350 pulsacions i la mínima en 250.

Sánchez assegura que la mecanografia en màquines d’escriure presentava un handicap: “La força amb què havíem de prémer les tecles de la màquina perquè no s’enganxessin i evitar que es cometés cap falta d’ortografia no té res a veure amb la facilitat que ofereixen avui els teclats d’ordinador”. Sánchez afegeix que ara, en l’era digital, l’únic element que domina dels ordinadors és precisament el teclat: “Amb les tecles m’hi porto bé”, diu rient. Però lamenta que la seva habilitat no li serveixi a l’hora d’escriure per WhatsApp. “A la pantalla del mòbil només m’hi cap un dit”, conclou.

Interès renovat

Després d’uns anys en l’oblit, l’interès per la mecanografia ha tornat a créixer. La idea continua sent la mateixa -escriure més de pressa i sense errades- però la màquina ha canviat: ara és l’era dels ordinadors. “Qui no fa servir un ordinador avui dia a la feina?”, es pregunta Artur Guerrero, gestor d’Aula Informática Profesional, portal web que ofereix cursos de mecanografia aptes per a totes les edats. Guerrero subratlla que “avui no saber escriure adequadament en un ordinador és com ser un analfabet”. Per això reclama la instauració de cursos de mecanografia a les escoles: “És força absurd que ensenyem als nostres fills què és el Word amb 10 anys sense instruir-los a escriure correctament, a col·locar els dits i utilitzar-los tots”. Tal com explica, al seu portal hi ha usuaris de tota mena: “Des de nens de 7 anys fins a adults d’edat avançada”.

Indispensable per a la feina

Pau Sánchez, fundador d’una altra web consagrada a l’art d’escriure bé amb l’ordinador -Artypist.com-, coincideix amb Guerrero que aprendre a mecanografiar és avui igual d’important que saber escriure: “Està renaixent l’interès per part de les escoles, que s’apunten a cursos online i els imparteixen a classe d’informàtica”. El nombre d’usuaris d’Artypist parla per si sol: des que van obrir el 2006 s’hi han donat d’alta 75.000 persones, un 65% de les quals la utilitzen per fer els cursos en castellà enfront del 7% que la fan servir per practicar en català. El portal també ofereix classes en anglès i euskera. Des de Mecanografia.cat conclouen que el perfil de gent inscrita és “generalista”.

A part de ser interessant per a un públic escolar, Guerrero recalca que saber mecanografiar resulta avui “indispensable” per a la majoria de feines (perquè en gairebé totes es fan servir ordinadors), encara que reconeix que no ho és tant “si escrius poc o només busques coses per internet”.

Assignatura a Finlàndia

Potser per aquesta utilitat contrastada en la majoria d’oficis, el govern de Finlàndia, un referent pel que fa al sistema educatiu, va decidir fa dos anys que a partir d’aquesta tardor s’inclouria una assignatura de mecanografia en el nou pla d’estudis per a l’educació primària.

“Les habilitats en escriptura a màquina són una important competència nacional”, va declarar llavors Minna Harmanen, membre del National Board of Education, l’agència responsable del desenvolupament de l’educació primària i secundària. Tot i això, certs docents van protestar perquè consideraven que la mesura podria perjudicar els escolars que no tinguessin un ordinador a casa, i faria que perdessin la capacitat de produir traços a través de la direccionalitat -el camí que segueix un bolígraf per definir una lletra- o la fragmentació -la separació de paraules en una oració escrita.

El retorn de la mecanografia també s’ha deixat notar als Estats Units, on els professors centren molts esforços a aconseguir que els alumnes a partir dels set anys teclegin com més de pressa millor.

Un moviment cíclic

Preguntada sobre el ressorgiment de la mecanografia, Neus Nogué, professora del departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de Barcelona, afirma que teclejar de pressa en tauletes i ordinadors resulta, en efecte, de gran utilitat. Però explica que ella no ha notat un augment de l’interès en la mecanografia entre els joves universitaris.

Tot i que a l’Estat la mecanografia encara no s’ha instaurat de manera curricular, per a Nogué de moment no cal patir. En l’àmbit acadèmic ella no ha percebut cap deteriorament de l’escriptura: “No tinc la percepció que l’ortografia dels meus estudiants hagi empitjorat en els últims anys”. I afegeix: “Hi ha qui té consciència que l’ortografia és una de les cartes de presentació d’un text formal i, per tant, la cuida; i hi ha qui simplement no té aquesta consciència”. Per això desculpabilitza els mòbils: segons la seva opinió el mitjà amb què algú fa arribar un missatge no altera la pulcritud amb què utilitza la llengua.

La puresa amb què s’utilitza la llengua és, doncs, una decisió personal en part desvinculada de l’ús d’un suport o un altre. Però el que és evident és que les noves tecnologies no han matat els recursos mecanogràfics sinó que s’hi han aliat per facilitar a les noves generacions l’escriptura a l’ordinador. Les ensenyances antigues es renoven i s’implanten novament.