‘Studyblr’: exhibir els apunts a les xarxes
Penjar fotos de material d’estudi a Instagram i a Tumblr és l’última tendència entre els estudiants
BarcelonaLa Susanna té 39 anys i estudia un màster de màrqueting digital a Esade. Els seus apunts podrien ser un apèndix de l’exposició d’expressionisme abstracte que es pot visitar al Museu Guggenheim de Bilbao. Esquemes de formes sinuoses i colors llampants protagonitzen unes notes on el típex, les guixades o les cal·ligrafies lletges no hi tenen cabuda. Per innovar i organitzar el material d’estudi, la Susanna tafaneja a les xarxes socials tot el que agrupa l’etiqueta #studyblr, que crea tendència en la matèria. A Instagram i Tumblr hi ha milers d’estudiants que presumeixen d’apunts i material d’estudi, a Instagram ja hi ha més de mig milió de publicacions amb aquest hashtag i a Tumblr, des de principis d’any, ja s’hi han reunit més de dos milions de likes. La cal·ligrafia també és un dels punts forts d’aquest fenomen, fer mala lletra és sinònim de deixadesa, tant se val si un és periodista, metge o cambrer, l’estètica i l’harmonia s’imposen.
Aquest col·lectiu que ret culte als apunts bonics ja té nom: els seus usuaris són els studyblers o studygramers. Però més enllà de presumir d’apunts, es tracta d’una comunitat d’esperit solidari, no es tracta només de presentar els apunts o el racó d’estudi, sinó també de compartir consells i tècniques per capturar el que diuen els professors, i de compartir esquemes o calendaris (que en alguns casos es poden descarregar). Motivar-se els uns als altres forma part de les regles del joc. Una manera de fer que no té res a veure amb la gasiveria dels que eren uns màquines prenent apunts i no els deixaven ni a canvi d’una setmana de pagar-los el tallat. Sembla que aquesta tendència va començar l’any 2014 i ara ja ha agafat una volada considerable. La Joana, que treballa des de fa més d’una dècada a Konema, una de les papereries més emblemàtiques de Barcelona, assegura que les vendes de retoladors i llibretes viuen una certa revifalla.
La jerarquia del color
Els marcadors fluorescents són les millors armes de la Carla. Té 15 anys i confessa que destina bona part de la paga setmanal a post-its i bolígrafs de colors. És seguidora d’Emma Studies, una de les studyblrs més seguides del món. Per a la Carla, les publicacions d’aquesta estudiant britànica de 20 anys són una motivació i li serveixen per agafar idees de com organitzar el seu espai d’estudi i guanyar serenor -no només es tracta de fer apunts bonics, sinó de tenir una tassa que combini amb la llibreta i la funda de l’ordinador.
Un dels trets compartits per tots els studyblrs consultats és que els colors ajuden a estructurar els conceptes i a jerarquitzar les idees. Molts tenen un sistema propi per organitzar els apunts, i asseguren que aquest codi els facilita l’estudi perquè cada color l’associen a una tipologia d’informació. La Carla, per exemple, segueix un codi cromàtic molt tradicional però efectiu: utilitza el blau per al text, el negre per als títols, el vermell per a les coses més importants i el verd per a les coses pendents. El mètode li funciona, a ella i a centenars d’estudiants més. Potser per això tornem a trobar bolígrafs de quatre colors col·locats al costat de les caixes registradores.
Per complementar els codis de colors hi ha qui fa un pas més en això d’anotar i organitzar el que apunta. La Susanna ha anat perfeccionant les seves tècniques i en fa servir una que tant serveix per a paper com per a les aplicacions. Ella el que fa és incorporar símbols per saber de què tracta cada bloc de text. És a dir, per diferenciar accions o descripcions utilitza claudàtors, les informacions importants les marca amb signes d’exclamació, i les idees o propostes les destaca amb asteriscos. D’aquesta manera, entre els símbols i els colors, la Susanna organitza el seu material d’estudi, i a l’hora de repassar diu que en té prou fent-hi una llambregada.
Segons podem llegir a les publicacions dels principals gurus del tema, el codi de colors ajuda a memoritzar i estimula la retenció. Els colors trenquen la monotonia del text i activen el costat creatiu del cervell. Asseguren que durant el procés de personalització dels apunts ja comencem a processar el missatge. Ara bé, també alerten que tot en la justa mesura, ja que si abusem del color o fem una combinació massa estrident ens podem descentrar. Un altre dels inconvenients que pares i educadors troben al fenomen de l’art de prendre apunts, que s’ha escampat arreu del món, és que hi ha el perill d’invertir moltes hores a fer boniques les notes de classe i estudiar poc. Els resultats dels exàmens confirmaran a cadascú si els fluorescents, llibretes i coloraines són la clau per aprendre millor.
Les millors aplis per prendre apunts
Malgrat el brot analògic de prendre apunts amb retoladors de colors, a les aules, pantalles i dispositius mòbils dominen l’escenari. Hi ha estudis que sostenen que hi ha gent que fa més de sis mesos que no escriu res a mà. Potser per això en el mercat de les aplis hi trobem tot tipus d’ofertes per arraconar els estris d’escriure i destronar les reaparegudes estilogràfiques. Després de triar i remenar, per prendre apunts a través d’una pantalla les cinc millors aplicacions gratuïtes són:
Moleskine Journal
Un clàssic que combina creativitat i productivitat seguint el disseny d’unes de les llibretes més elegants del món.
Paper
Permet capturar idees, dibuixos i compartir la informació amb altres usuaris. És gratuïta, tot i que per a segons quines eines cal pagar.
Evernote
Serveix per escriure notes, elaborar llistats, imatges i tota mena de filigranes per presentar els nostres treballs.
Penultimate
Permet prendre apunts i dibuixar. Una combinació fantàstica per a científics, il·lustradors o publicistes.
Notability
Senzilla però amb un munt de tipografies. A més, permet incorporar imatges i notes de veu.