Pedro Burruezo: un cant a la vida

BarcelonaImparable? Si més no, incansable. Prolífic, Pedro Burruezo transmet intensitat, devoció i un sentit íntegre. Aquella integritat que rebutja integrismes però que, alhora, no es mossega la llengua. Trobador en un món on són pocs els buscadors –buscadors de sentit, de transcendència, de reverència, de palpar el misteri de la vida–. Compositor, productor i intèrpret, el seu estil musical és més que un estil, traspua vivència, indagant sempre en tot allò que l’omple més enllà d’etiquetes o tendències, pouant sense vergonya en músiques antigues i noves, llunyanes i properes, fent que el terme avantguarda, que no és el de la provocació, sinó el de la indagació lliure, sense manies, sense cadenes. Sense por.

Un camí d’autenticitat

“Després de passar anys molt endinsat en el món del flamenc, estudiant-lo, vaig constatar una cosa sorprenent –explica Burruezo–. Els guitarristes anteriors a l’era de Paco de Lucía, per exemple, fins i tot tocant les mateixes peces de caràcter tradicional, tenien tocs molt diferents. Tres guitarristes podien tocar el mateix tipus de soleá, a la mateixa velocitat, en el mateix to, i els matisos eren completament diferents. En canvi, en el cas de molts guitarristes posteriors, tots compositors de les seves pròpies peces, sonen molt semblants, fan servir els mateixos efectes, el mateix tipus de falsetas... El mateix li passa al món modern. En teoria cada cultura, cada país, cada grup humà és molt diferent, però cada vegada ens assemblem més. El món s’homogeneïtza a un ritme esgarrifós”.

Aquest toc d’alerta cap a un món que perd l’essència plural i biodiversa –en tots els àmbits, sempre interrelacionats, des de la cultura fins a l’ecologia i l’economia– l’ha portat també a militar en el que s’anomena ecologia profunda, en què la defensa del medi ambient s’entén també com una revalorització de la interioritat humana, sense marcar diferències entre el desequilibri exterior que sacseja el món i l’interior que es pateix quan s’omet el fet espiritual. Aquest activisme l’ha portat a dirigir l’edició per a l’estat espanyol i l’Amèrica Llatina de la prestigiosa revista The Ecologistdes de fa més d’una dècada, a més de participar en l’Associació Vida Sana i la fira Biocultura. Aquesta faceta d’activista, juntament amb la de músic, no s’entendria si no tingués una tercera faceta, la central i entorn de la qual giren les altres dues: la mística, en aquest cas fonamentada en l’islam, que dona el to a l’entramat que va teixint i compartint amb els altres. D’aquestes tres facetes va sorgir, precisament, la idea de fer-ne el documental 'Las tres vidas de Pedro Burruezo' (José López Pérez, 2014).

Aquests dies, Burruezo publica un nou disc titulat Dervishes & Troubadours (Satélite K) juntament amb el seu grup, Nur Camerata. Obra delicada, està dividida en dues parts. A la primera hi podem escoltar música contemporània composta per ell i inspirada en el sufisme, d’aromes morisques, i peces cantades per Burruezo en àrab i castellà. A la segona part, les peces s’inspiren en els trobadors medievals i la música sefardita, tot i que Burruezo mai busca convertir-se en un músic que treu la pols a peces de museu, sinó que la seva intenció és revivificar el missatge convençut que l’espiritualitat i bellesa que n’emanen són útils per al nostre temps convuls i frenètic. Aquesta segona part, tradicional i innovadora al mateix temps, tant en lletres com en harmonies, està cantada en català i ladí principalment per Maia Kanaan, violinista del grup i braç dret de Burruezo en els últims anys. El disc queda sentenciat amb una peça en italià, 'Hesiquia' ('Cantata dell’eremita'), que Burruezo ha interpretat juntament amb l’Orquestra Vozes, formada per nois i noies en risc d’exclusió de barris desfavorits de Barcelona.

Un passat molt present

L’islamòleg i historiador Emilio González Ferrín afirma: “Al-Àndalus no és un temps passat i ja està; és un component. Però un component de què? Nosaltres pensem que d’Europa, de l’Europa que coneixem com a matriu d’Occident. Tota mirada al passat és intencionada perquè, en aquest mirar, no ens mou la curiositat sinó el viu interès per fer ús de reserves argumentals”. Aquest mirar al passat amb ulls de futur, Burruezo el fa constantment, i fruit d’això són dues creacions més que s’estrenaran ben aviat a Barcelona i que tenen en comú aquesta mirada històrica. La primera és 'Itimad '', que ja s’ha estrenat en alguns indrets de l’Estat i que aquest diumenge s’estrena a la sala La Vilella de Barcelona, on la música de Burruezo i Nur Camerata es combina amb el grup Un Sol Traç Dansa per explicar la història d’Itimad, bugadera de Sevilla en els temps d’Al-Àndalus que, gràcies als seus dots de poetessa, es va convertir també en reina, en el gran amor d’Al-Mutamid, el mític rei poeta de la capital bètica. Com explica Burruezo, “aquest espectacle ret homenatge a aquesta dona, d’una gran delicadesa, que mai va oblidar els seus orígens i que, al mateix temps, va saber volar i estimar amb la poesia”. “Una vetllada en la qual la dansa i la música es fonen per reconstruir la vida i obra d’una poetessa, símbol arquetípic d’una bellesa estranya de trobar en aquests temps de confusió i caos. Una vetllada plena de sensualitat i d’una espiritualitat que poc coneixen els jerarques religiosos”.

L’altra creació en la qual està treballant Pedro Burruezo és 'Auto Sufí Ciència', que es presentarà també a Barcelona el pròxim 27 de maig en el marc del Festival Ciutat Flamenco de Barcelona, que reunirà la música de Burruezo i Nur Camerata amb la ballarina Virginia Joëlle i tres flamencs del planter català: Pere Martínez, Miguel Donaire i Marc López. Per a aquest espectacle Burruezo està treballant per casar alguns clàssics del flamenc i del sufisme, dues realitats molt properes quan les escoltem atentament, en un exercici de fusió que no reivindica només el mestissatge, sinó també una memòria viva, que, com és característic en la seva vida i trajectòria, es fa present a través de la poesia, la música, la reverència per la vida i una forta dimensió espiritual.