Pagaríeu per anar a un lavabo net?

BarcelonaBarcelona, les vuit del vespre. Una fletxa indica que els lavabos del centre comercial El Triangle, ubicat a la plaça de Catalunya, són a les plantes inferiors. Hi arribareu baixant unes escales situades en un lateral del centre. Però el que us trobareu no són pas uns lavabos convencionals. L’entrada recorda la del metro: un sever torniquet metàl·lic impedeix el pas, i per fer-lo rodar heu d’introduir-hi 70 cèntims.

En topar-se amb l’accés barrat, una senyora i la seva filla, que han aprofitat la tarda per fer les últimes compres de Reis i van carregades de paquets, exclamen: “No pot ser! De debò?” Resignades -la necessitat mana-, rebusquen monedes a les seves carteretes fins a trobar cadascuna els 70 cèntims reglamentaris. Passen no sense dificultats pel torniquet, que amenaça de quedar-se bloquejat per alguns dels paquets.

"D'alta gamma"

Un cop dins, el que els espera són el que 2theloo, l’empresa holandesa que els ha ideat, defineix com a “lavabos d’alta gamma, divertits i sempre nets”. Els inodors, que inclouen un miniespai per deixar les bosses de mà, estan decorats amb panells cridaners que recreen escenes suposadament inspiradores: des d’un bucòlic camp florit fins a un mosaic d’Antoni Gaudí, passant per un paisatge urbà amb la Sagrada Família de fons. El paper de vàter, normalet: no és perfumat, ni de color rosa, ni acarona la pell. Fora, hi ha un mirall que anomenen zona de make up, amb una cistelleta proveïda de llet hidratant, un estrany líquid per a cabells arrissats, un tub de laca low cost i un desodorant.

També hi ha més miralls i piques amb tovalloletes i sabó. Però potser el detall que diferencia més aquests lavabos d’uns de públics és que hi habita una noieta asiàtica que empunya un producte de neteja com si es tractés d’un revòlver carregat de pólvora. Manté una activitat frenètica i tan bon punt els usuaris surten dels banys hi entra estressada per assegurar-se que tot quedi impol·lut. Això sí, els seus esforços ingents no poden impedir que, esporàdicament, una flaire sospitosa s’escampi pel bany. Al capdavall, malgrat els 70 cèntims que han d’abonar religiosament els usuaris, els lavabos de pagament fan pudor del que són: lavabos.

Un negoci ascendent

La companyia 2theloo disposa avui de vuit banys de pagament repartits per quatre ciutats de l’Estat: dos a Barcelona -el d’El Triangle i un que es va obrir al centre comercial Maremàgnum el 2012 i va ser el pioner a Espanya-, tres a Madrid -a l’estació de Madrid Puerta de Atocha-, dos a València -a les estacions València Nord i València Joaquín Sorolla- i un a Màlaga -al centre comercial Vialia, situat a l’estació Málaga-María Zambrano.

El preu per entrar als banys depèn de la dependència: dels 70 cèntims dels lavabos d’El Triangle a l’euro que costa accedir als del Maremàgnum, passant pels 60 cèntims dels banys de València. A 2theloo són líders en l’ascendent negoci dels banys de pagament a Espanya, malgrat que els han sortit alguns competidors, també estrangers: els alemanys Sanifair gestionen, per exemple, els lavabos de l’estació de Sants, als quals es pot entrar per 50 cèntims.

Niels Bakker, director general de 2theloo a Espanya i Portugal, recalca que a canvi dels 70 cèntims que costa entrar als serveis privats d’El Triangle el client no només obté un inodor immaculat: “El visitant rep un cupó per valor de 70 cèntims amb descomptes en botigues de la zona o a la botiga associada als lavabos que hi ha en molts establiments 2theloo”.

En el cas d’aquests lavabos, la “botiga associada” a la qual es refereix Niels Bakker són quatre prestatges a la sortida del bany que acumulen tampons, raspalls de dents, espelmes, compreses i bolquers, entre altres productes d’higiene personal. El cupó de descompte és el mateix tiquet que obteniu quan pagueu per entrar.

Missió impossible

Tal com explica el directiu holandès, la idea de desenvolupar el concepte de lavabos de pagament va sorgir de l’experiència personal d’Eric Treurniet, fundador de 2theloo: “L’Eric era de compres a Bruges amb la seva família i es va trobar amb la necessitat d’anar al bany. Li va ser molt difícil localitzar-ne de nets. Per això, comprovant aquesta mancança evident de lavabos en bones condicions en llocs concorreguts, va decidir crear 2theloo [nom que, en anglès, significa «al lavabo»]”.

Bakker defensa la necessitat de cobrar per anar a un bany net: “Hem de tenir en compte que el sector privat és incapaç d’oferir un servei digne. Sense cobrar resulta impossible mantenir uns lavabos en condicions. Els lavabos requereixen manteniment i reparacions i això, òbviament, comporta despeses”. I afegeix que els lavabos de pagament són una realitat ja consolidada a Europa. “És un concepte estès i acceptat no només als països nòrdics. També a d’altres: a França, Itàlia, Grècia...”

Inadmissible

Per contra, a Miguel Ángel Serrano Ruiz, membre del gabinet jurídic de Facua-Consumidores en Acción -una ONG que defensa els drets dels consumidors-, el sorgiment de lavabos de pagament en espais públics com estacions de tren o centres comercials li sembla inadmissible. “Anar al lavabo és una primera necessitat i un servei que aquests espais haurien d’oferir de manera gratuïta. És com si, de sobte, al centre comercial ens volguessin fer pagar per utilitzar les escales mecàniques o l’ascensor. ¿Oi que ens semblaria molt estrany?”, es pregunta.

Per a Serrano oferir uns lavabos nets no hauria de ser un pretext per fer-nos pagar. “En el cas d’edificis públics l’administració hauria d’assegurar la salubritat dels lavabos. No pot despreocupar-se’n i afirmar que l’única manera de tenir-los nets és que els clients paguin i una empresa privada se’n lucri”, assenyala. L’advocat afegeix que el fet que els sanitaris estiguin situats en edificis privats però d’accés obert al públic tampoc justifica que hagin d’assumir el cost que comporten: “Les concessions privades també haurien d’assegurar l’ús gratuït dels lavabos: estem parlant d’una qüestió que no és un caprici, és salut pública!”

Malgrat la polèmica que provoca el fet d’haver de pagar per anar al lavabo, a 2theloo estan força satisfets amb el feedback rebut a l’estat espanyol: “Hi ha hagut gent encantada des de l’inici, sobretot moltes dones, i gent no tan afí a la iniciativa. A Espanya pagar per anar al lavabo és un hàbit nou i la gent, culturalment, encara no té aquest servei integrat en la seva vida quotidiana. Nosaltres oferim un servei a canvi d’un import”.

Hi siguem més afins o menys, el cert és que el negoci dels lavabos de pagament està arrencant a casa nostra. I la pregunta és inevitable: ¿pagaríeu per anar a un lavabo net?