Flexitarians, l’opció intermèdia

BarcelonaNi blanc ni negre: flexitarià. És com es coneix l’opció alimentària en auge que consisteix a seguir una dieta vegetariana però flexible, ja que pot incloure, puntualment i en petites quantitats, productes d’origen animal, com llet i ous i també carn i peix. Si els vegans només mengen aliments vegetals i els vegetarians accedeixen a consumir derivats, com llet i ous (però mai carn i peix), els flexitarians tenen una dieta vegetariana amb ingestes puntuals de productes d’origen animal, especialment carn i peix, tot i que “no formen part de la seva dieta habitual”, explica la professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL especialista en nutrició Carmen Ferrer Svoboda.

Aquesta autopermissivitat és clau, ja que la diferència amb un vegà és que, quan un flexitarià consumeix ocasionalment un aliment d’origen animal, ho fa “de manera normal” i no suposa una transgressió al seu model de dieta, com sí que ho seria per a un vegà, que, segons la nutricionista, “podria prendre-s’ho amb un sentiment de culpabilitat a l’hora de trencar el seu model d’alimentació”.

Però no tot és qüestió de moral, sinó que la salut hi té molt a veure. Per a Ferrer, la dieta flexitariana, a diferència de la vegana i la vegetariana, “no implica renúncies”, ja que no elimina cap aliment, sinó que en restringeix la freqüència i la quantitat d’aliments d’origen animal. “Per tant, és molt més completa a nivell nutricional i es pot seguir amb més garanties de no cometre deficiències”, explica, i posa com a exemple la falta de vitamina B 12 en vegans i vegetarians perquè aquesta no es troba en aliments d’origen vegetal o hi és en nivells molt baixos, insuficients per assolir els valors recomanats. D’aquesta manera les carències nutricionals dels flexitarians “estaran en consonància amb la quantitat i la freqüència amb què incloguin aliments d’origen animal”.

Compensar carències

En general, però, els dèficits poden provenir de la falta de la vitamina B 12, una aportació més petita de calci i vitamina D, així com menys biodisponibilitat del ferro, “ja que la seva biodisponibilitat és més gran quan es tracta de ferro d’origen animal”. Malgrat això, totes les possibles carències es poden compensar reajustant bé la dieta i, si cal, afegint suplements nutricionals, explica. En general, doncs, “és millor una dieta flexitariana que una vegana”, assegura. De fet, per aconseguir una alimentació equilibrada aquesta ha de ser variada perquè no existeix un sol aliment que aporti tots els nutrients necessaris, “per això cal ingerir petites quantitats d’una gran varietat d’aliments”, recomana.

Un cas de flexitarià és Raúl Morales, de 33 anys, que va decidir fer-se’n “per salut” i per la seva parella, que és vegana. “M’hi vaig adaptar”, explica el Raúl, que abans menjava de tot sense restricció. Per a ell, ser flexitarià té diversos avantatges, com el fet de trobar-se millor de salut, a més de controlar el seu pes i menjar “més saludablement”. Ell considera que aquesta és una bona opció perquè permet menjar millor sense haver de fer grans esforços, i afegeix: “Pots menjar carn i peix, però bàsicament consumeixes aliments vegetals”. La qüestió rau en la quantitat de cops que es fan aquestes excepcions, que en el cas del Raúl arriben sobretot els caps de setmana o si ha de menjar fora de casa.

Establiments flexitarians

Aquests consumidors tenen una oferta d’establiments on poden sentir-se totalment còmodes. Un cas és el Restaurant Gut, on esmercen molts esforços a oferir al client una carta ben diferenciada entre vegà, vegetarià, productes amb ou, lactosa i ecològics. El resultat és que a les seves taules es barregen vegans, vegetarians, flexitarians i omnívors amb una mitjana d’edat d’entre 35 i 45 anys i un públic més aviat femení. El seu responsable, Joan Vilalta, considera que el mot flexitarià “defineix una persona que té consciència del que menja”. Vilalta, que assegura que fins fa ben poc desconeixia aquest terme, té el restaurant obert des de fa sis anys i per a ell no és nou aquest tipus de dieta: “Jo he menjat així quasi tota la vida”, diu. Jordi Barri, director general de Teresa Carles Healthy Foods, empresa propietària del restaurant Flax&Kale -que es defineix com a healthy flexitarià-, no ho veu exactament de la mateixa manera. Per a ell, ser flexitarià va més enllà del que s’ha fet sempre. Segons ell, aquesta dieta es basa en un 80% en aliments d’origen vegetal i el 20% restant en ingredients d’origen animal, sempre d’origen i de qualitat controlada. “És a dir, ser flexitarià és ser vegetarià flexible, d’aquí ve el nom”, considera Barri, que, si bé admet que fins aquí es podria considerar que aquesta és l’alimentació que han dut els nostres pares, avis i rebesavis des de sempre, avisa que “va una mica més enllà”.

La dieta flexitariana té un clar objectiu saludable, és per això que no només són importants els ingredients que s’inclouen i els que s’exclouen a la dieta, sinó també els processos de cocció per extreure dels aliments com més nutrients millor. “Cuina raw, vapor, baixa temperatura, planxa i wok, sí. Sofregits, microones, fregits i recremats, no”, sentencia. El seu local, especialitzat en aquest públic amb una oferta vegetariana i vegana combinada amb plats de peix blau, té un perfil molt concret de dona (encara que els homes van en augment) d’entre 18 i 45 anys que cuida el seu cos i la seva ment menjant de manera saludable, però que no vol renunciar al plaer organolèptic.

“És una realitat que la tendència de l’alimentació saludable ha arribat amb molta força i nosaltres estem convençuts que no és només una tendència efímera, sinó que és aquí per quedar-se”, diu Barri, que creu que cada vegada hi ha més gent conscienciada pel que fa a la correlació entre una alimentació saludable i un estat de salut òptim. “La gent s’ha adonat que la causa principal d’algunes de les malalties més comunes de les últimes dècades és la mala alimentació”, explica, i considera que està tenint lloc un canvi de paradigma. Vegà, vegetarià, flexitarià o omnívor: no se sap qui té la clau d’una alimentació saludable, però que alguna cosa està removent les consciències de la nostra societat sembla ben clar.

Recerca de benestar més enllà de l’alimentació

Es pot convenir globalment que les dietes saludables, el fet de cuidar-se i vigilar el que un menja tenen com a màxima aspiració fer salut, a banda, esclar, dels que ho fan per estètica. Però centrant-nos en els que realment vetllen pel seu benestar corporal, la nutricionista Carmen Ferrer recorda que la salut “no depèn exclusivament de l’alimentació o de l’absència de malalties”, per bé que menjar adequadament és un factor essencial. Ferrer afegeix que ja fa molts anys, exactament el 1948, l’Organització Mundial de la Salut va definir precisament la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, “no tan sols com l’absència de malaltia”. Encara que aquesta definició ha evolucionat amb el temps, és important recordar també les altres potes d’aquest terme i apostar per una salut que tingui en compte el benestar físic mitjançant l’esport, així com el benestar mental i social.