Els tres noms de la setmana perica
Martínez Munuera. A la vida hi ha coses que preferiries no saber. Coneixements inútils, fins i tot perjudicials. Un d’ells és com es diuen els àrbitres, aquells dos cognoms sempre units. Però la meva soferta vida com a perico ha fet que n’hi hagi alguns que mai no podré oblidar: Urizar Azpitarte, Iturralde González, Hernández Hernández. Voldria no saber aquests noms però no puc esborrar-los de la meva ment. Des de diumenge n’he afegit un de nou: Martínez Munuera, culpable que l’Espanyol no tornés de Màlaga amb els tres punts. Fora dels àmbits pericos se n’ha parlat poc. Però el penal que li van xiular a Víctor Sánchez és tan incomprensible que costa acceptar el tradicional “error humà”. Al final del partit no va veure res en un clar penal sobre Óscar Duarte. No crec en teories conspiratives, però som un club clarament perjudicat pels àrbitres. Som petits, però no tant. Som catalans només quan toca el rebre. I no tenim ni una ciutat, ni cap líder d’opinió que es mulli per nosaltres. Perjudicar-nos és molt barat. La prova, la setmana tranquil·la que ha passat Martínez Munuera.
Pape Diop. El millor jugador blanc-i-blau de la temporada, el més regular, va estar setmanes en un hotel esperant que l’Espanyol es decidís a fitxar-lo. I, un cop contractat, va estar a punt de marxar a Las Palmas. Sergio González va donar unes explicacions difícils d’entendre. Ara no només és un jugador important al camp, sinó que -amb un estil ben curiós, tot s’ha de dir-és un dels referents que l’afició ha trobat per expressar el sentiment col·lectiu. És d’aquells jugadors que si juguen a l’equip contrari li tens molta mania, però si juguen al teu només li veus virtuts.
Ángel Gómez. Després de mesos buscant per tot el món, resulta que la solució era a casa. Tant que presumim que ara funcionem com una empresa i la gestió de la designació del director esportiu no ha sigut precisament exemplar des del punt de vista empresarial. No coneixem Gómez. Per tant, jo li dono tota la meva confiança. Confiem en Mister Chen. Perquè no tenim més remei, que ja és un bon motiu. I perquè en cada decisió que pren -i especialment en aquesta decisió- el nostre èxit serà el seu èxit. Si del que es tracta és d’obtenir un rendiment econòmic, la peça bàsica és un bon director esportiu. Ángel Gómez, a diferència dels seus antecessors, anirà al mercat amb uns quants bitllets a la cartera. Sempre és millor que portar-la buida. Però també és un problema: no tindrà l’excusa que -amb raó- tenien Planes o Perarnau.
