El preu (real) de vendre Messi
BarcelonaEl 19 de maig del 2014 Josep Maria Bartomeu va firmar un dels documents més importants de la seva vida. Rubricava la millora de contracte de Leo Messi en un document de set pàgines, que donava per tancat un llarg serial que s’havia dilatat des que l’agost del 2013 Sandro Rosell i el pare del jugador, Jorge Messi, havien posat les bases de l’acord a la casa d’estiueig de l’anterior president, a Corçà, al Baix Empordà.
Rosell va marxar apressadament el gener del 2014 i, després d’un estira-i-arronsa de nou mesos entre les dues parts, va ser Bartomeu qui va assegurar la continuïtat de l’argentí fins al 30 de juny del 2018. Messi, tal com va explicar l’ARA, va convertir-se en futbolista més ben pagat del planeta, en un acord ascendent, que a partir de l’estiu del 2016 fa un salt qualitatiu molt important: l’argentí passarà a duplicar el seu salari fix, dels 22,8 milions d’aquest curs als 39,4 de la temporada que ve.
El nou contracte que van firmar Bartomeu i el jugador, que deixava en paper mullat l’anterior -segellat el 7 de febrer del 2013 amb la societat anglesa Sidefloor Ltd.-, tenia una altra novetat destacada, més enllà dels milionaris guanys del futbolista que es detallaven en el document. Si el Barça ven l’argentí a l’estiu, abans que hi hagi el gran salt en el seu sou, el club blaugrana li hauria de pagar 19.941.000 euros de compensació. És a dir, una bona queixalada de la clàusula de rescissió aniria directament a Messi. És la manera amb la qual el davanter, davant una hipotètica -i improbable ara mateix- venda, es garantiria els diners que cobraria al Camp Nou el curs que ve.
Aquests gairebé 20 milions no tenen res a veure amb les xifres que percebria Messi si marxés durant la resta d’anys del seu contracte. Per exemple, l’estiu del 2015, si el Barça hagués fet caixa amb ell, l’argentí hauria percebut 13,2 milions. El 2017, en canvi, la quantitat va a la baixa: 9.970.000 euros si algú abona la seva clàusula (250 milions).
La possibilitat de vendre Messi va plantejar-se als despatxos del Camp Nou fa un parell d’anys: va ser un tema de debat intern, amb veus a favor i en contra, que va coincidir en el temps amb els mateixos dubtes que va tenir l’argentí, que per primera vegada des que havia aterrat a Barcelona, amb 13 anys, se sentia a disgust en el seu club. “No vull ser un nou Ronaldinho”, admetia al seu cercle íntim durant els primers mesos del 2014, quan se sentia assetjat per Hisenda pels problemes fiscals (llavors era una novetat que el va deixar molt tocat) i no estava a gust amb el projecte esportiu que liderava Gerardo Martino.
El 19 d’abril d’aquell mateix any, un mes abans de firmar el nou contracte, Messi va visitar Tito Vilanova a l’Hospital Quirón, on estava ingressat el tècnic. La conversa va durar més de dues hores, gairebé fins a les 11 de la nit, i l’argentí va admetre que s’estava plantejant marxar, una idea que li va intentar treure del cap Tito. Tres dies més tard, dimarts, Bartomeu va desplaçar-se a les oficines que Messi té a la Diagonal, a prop de l’estadi, i va explicar-li el projecte esportiu que tenien entre mans, una conversa en què va revelar el nom de Luis Enrique. Al cap d’un mes va posar fil a l’agulla a l’únic que quedava per resoldre -el tema judicial el Barça ha sigut incapaç fins ara de suavitzar-lo-, el supercontracte que situava Messi com el més ben pagat, es quedi o marxi.
