Ricky Rubio: “Veure patir una persona estimada és molt dolorós”

BarcelonaTé 26 anys, però Ricky Rubio està acostumat a madurar abans que la resta. Des que va debutar a la Lliga Endesa amb tan sols 14 anys el base català s’ha vist obligat a créixer abans que els seus companys de generació. L’última evolució l’ha fet millorar dins la pista, però sobretot a fora.

Durant l’últim tram de temporada va jugar el seu millor bàsquet. Quina part té a veure amb el seu moment de maduresa personal?

Hi té a veure totalment. L’aspecte mental és molt important i he aconseguit ser regular gràcies a aquesta estabilitat. He après de la vida i he pogut treure’m el mono de sobre. He pogut ser jo a la pista, sense preocupar-me de res més.

Això com s’aconsegueix?

És una mica una suma de tot. L’experiència és molt important. Saber analitzar el moment i entendre què necessita l’equip de tu, que en aquest cas era un pas endavant d’alguns jugadors per fer front a les lesions i als resultats. Ser el més veterà, saber com funciona la dinàmica i la confiança en un mateix són eines de gran ajuda.

A la pista vostè és el líder dels Wolves. Quina importància té la seva veu al vestidor?

Em sento amb el paper de líder fora de la pista, i l’experiència m’ajuda a saber com fer-ho. Des de petit m’ha agradat liderar pel bé de l’equip, tant dins com fora de la pista. No soc un home de gaires paraules, no m’agrada parlar gaire, però dono exemple amb fets, amb sacrificis i demostrant que el que importa és l’equip.

Li agradaria que s’escoltés una mica més la seva opinió als despatxos de la franquícia?

Sí, m’agradaria tenir més pes sobre les coses que afecten l’equip i crec que això va lligat al rendiment a la pista. La segona volta que vaig fer em dona més poder. Tinc ganes que ens surtin bé les coses.

El record de la seva mare encara és molt present en el seu dia a dia. El seu últim gest és la creació del Fons Tona Vives per combatre el càncer. En què consisteix?

Quan parlava amb la meva mare sempre em deia que havíem d’ajudar les famílies que passen per situacions semblants. Un cop va morir, volia retre homenatge a l’experiència que m’havia donat, i no tenia temps per crear una fundació, ja que estàvem a meitat de temporada. Volia fer-ho de seguida i vaig trobar una fundació, A Breath of Hope, que s’adaptava molt bé al que buscava. És una entitat de Minnesota que combat el càncer de pulmó. Vam obrir una branca per recaptar diners per afavorir la investigació de la cura del càncer. L’objectiu és aconseguir 150.000 euros. Un cop assolim aquest objectiu, els diners extra aniran destinats a ajudar les famílies que pateixen aquesta malaltia i necessitin ajudes econòmiques per temes relacionats amb els tractaments. Volem que passin de la millor manera possible aquest tràngol.

El gran repte és arribar a conscienciar més gent?

Sí, tot i que crec que per desgràcia a gairebé tothom li toquen de prop aquests temes. Fins que no et toca, no ets conscient de la magnitud d’aquesta malaltia, que és una de les més conegudes. Toca a moltes famílies. El procés de veure patir una persona estimada és molt dolorós. Per molt que la vulguis ajudar sovint no hi ha solució. Espero ajudar a trobar la cura. No ho deixaré d’intentar...

Com viu aquesta part tan sensible de la seva vida quan està jugant a bàsquet?

És difícil. Soc una persona que no exterioritza gaire els seus sentiments, però no els amago. No ho negaré, a l’inici de la temporada no ho vaig passar gens bé i això es va veure traslladat a la pista i al meu joc. Però va arribar un moment en què vaig entendre que havia de canviar aquesta dinàmica i madurar.

A qui ha recorregut per trobar suport moral?

Estic molt orgullós de tenir la família que tinc. Cadascú ho ha passat malament pel seu compte i ens hem ajudat en moments clau tant com hem pogut. Als amics també els he tingut molt a prop.

Quins són els valors que va aprendre a casa?

La filosofia que em van ensenyar és que en el nostre dia a dia podem fer moltes coses útils per ajudar la resta de les persones que ens envolten. Ens passen moltes coses, però hem de fer el possible per millorar el nostre entorn. Intento no perdre la innocència.