Puyal, a Sandro Rosell: "No vegin en la crítica una raó interessada, fosca, inconfessable, corrupta"

BarcelonaLlegeix aquí el discurs íntegre de Joaquim Maria Puyal.

Després que el Barça anunciés que Sergi Pàmies és el guanyador de la X Edició dels Premis Internacionals de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, Joaquim Maria Puyal (Catalunya Ràdio) ha pronunciat aquest dijous un emotiu discurs sobre el paper dels mitjans de comunicació.

"El que hem de demanar als esportistes i dirigents és que no vegin sistemàticament en qualsevol crítica o comentari de disconformitat una raó interessada fosca, inconfessable, corrupta. La directiva no és el club. El club som tots els socis, i els seus dirigents han d’integrar l’acceptació crítica com una part de la garantia de joc democràtic basat en la llibertat d’expressió. El nostre és un ofici extraordinari que proporciona enormes gratificacions. Jo les he experimentades i li estaré agraït fins que em mori. El Barça és un club excepcional, únic, també a ell estic i estaré agraït. Crec honradament que tots nosaltres hauríem de saber estar a l’alçada que la grandesa del club i del nostre ofici exigent", ha dit.

"El foc creuat, és inevitable? Potser no, però potser pot ser menys intens. Qualsevol persona o grup que gestiona o administra interessos del grup col·lectiu ha d’acceptar la crítica. Però també és clar que els que valorem la gestió pública hem de fer-ho amb responsabilitat. El periodisme s’ha d’exercir amb responsabilitat. És cert que l’època en què estem vivint no és gaire bona per al nostre ofici", ha dit el locutor de Catalunya Ràdio.

Segons Joaquim Maria Puyal, "el màxim damnificat d’aquesta tenalla d’interessos és el ciutadà en tant que receptor. La pèrdua de pes de la figura professional d’un periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia i més o menys lliure, exigent, rigorós, incòmode, que vetlla abans que per cap altre pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fem front. Però com podem fer-hi front? Em permeto suggerir una resposta. Exigim-nos responsabilitats i protegim-nos, fem-nos imprescindibles. Acreditar i consolidar el nou periodisme del futur vol dir fer-nos necessaris per la nostra qualitat basada en la utilitat, l’expertesa, l’honradesa, el rigor, l’eficiència i la confiança. És a dir, per la nostra responsabilitat".

"Seria interessant que entre tots plegats, més enllà del desànim i la desconfiança que planen, exploréssim si som capaços d’oferir un millor servei de comunicacions als socis i una millor informació als barcelonistes. És a dir, que exercint una bona praxi professional periodística, comptéssim amb una millor acceptació crítica dels al·ludits. Això és bàsic. Ens hem de trobar en tot allò que afavoreixi aquests objectius, hem de col·laborar de manera lleial", ha dit.

"No és el meu propòsit quedar bé. No he vingut aquí ni a quedar bé ni a donar lliçons de res a ningú. No es tracta d’això. Es tracta d’impedir que progressi aquesta espiral de malfiança i distanciament que, retroalimentada pels greuges argumentats per les parts, només serveix per perjudicar el club, augmentar les tensions, empobrir els discursos públics i, per tant, empitjorar el servei que la societat i els barcelonistes esperen de nosaltres, de la directiva i dels gestors del club, dels periodistes i de les nostres empreses. De nosaltres depèn. Només de nosaltres depèn assolir un marc de relacions respectuoses i responsables que ens permetin guanyar un futur millor amb rendiment informatiu per a tots els barcelonistes. Al cap i a la fi, és l’única cosa essencial, que el lector, oient, espectador, que el soci o seguidor, tingui ben cobertes les seves necessitats comunicatives", ha explicat.