Deco: “Del Madrid fitxaria Modric, però els seus davanters no tindrien lloc al Barça”

BarcelonaVa jugar sis clàssics de Lliga. Anderson Luís de Souza, conegut com a Deco (São Bernardo do Campo, 1977), va contribuir a capgirar la història i convertir el Barça en un club guanyador. Ara segueix atent al Camp Nou, especialment centrant la mirada en Leo Messi, un nen que es va convertir en futbolista sota la seva protecció i la de Ronaldinho.

Què està fent ara mateix Deco?

Estic bolcat en la meva vida personal i els negocis, i començant a fer alguna cosa en el món del futbol. Aprofito que m’he retirat per estudiar una mica, i em preparo per al futur fent consultoria de clubs. Estic a cavall d’Europa i el Brasil. I això sí, passo sovint per Barcelona, on continuo tenint casa.

Com veu el clàssic de dissabte?

Es veuran les cares dos grans equips, tot i que ara mateix el Barça està en un millor moment. Estan jugant un futbol increïble, però al clàssic ja sabem que pot passar de tot, perquè hi ha jugadors de grandíssima qualitat a totes dues bandes. En tot cas, de cara al títol de Lliga, és difícil que el Madrid atrapi el Barça. Guanyar aquest partit no li serviria, hauria d’esperar més ensopegades.

¿La diferència de 10 punts a la classificació canvia alguna cosa?

No, al clàssic hi ha massa adrenalina, massa història perquè un equip surti amb menys tensió. Els jugadors saben perfectament la importància que té aquest partit. El Madrid, tot i estar lluny a la classificació, intentarà guanyar. És un dia especial per a qualsevol jugador, el millor partit a nivell de clubs de tot el món. Tothom n’està pendent.

Quin és el millor record que té dels clàssics?

Sense cap mena de dubte el 0 a 3 al Bernabéu. En els últims anys hi havia hagut domini del Madrid i, per a la nostra generació, aquell partit va representar un canvi, va ser un dia per no oblidar, un dels millors records que tinc.

Quin jugador del Madrid fitxaria?

Hi ha alguns jugadors que m’agraden, especialment al mig del camp, sobretot Modric. És un futbolista que s’assembla per la seva manera de jugar a Iniesta i Xavi, tenen un estil similar. A davant, a la davantera, no hi veig res, no tindrien lloc al Barça. Jo fitxaria Modric perquè la seva manera de jugar lliga molt amb l’estil d’aquí.

A Messi és complicat que li prenguin el lloc. Com el veu?

El més difícil en el futbol és mantenir-se a un gran nivell durant tants anys, com està fent el Leo. Estar en un club com el Barça, guanyant sempre, oferint el mateix nivell, no és gens fàcil. Això és el que et sorprèn d’ell, és el més maco de veure, el que marca la diferència del Leo respecte a la resta de jugadors.

Precisament, ¿mantenir el nivell és el que li va faltar a la seva generació? ¿Té una espina clavada amb això?

No té res a veure, es tracta d’èpoques diferents. El fet que el club estigui bé, com passa ara, ajuda els jugadors. Des del punt de vista individual cadascú té la seva pròpia història. El Leo, si continua així, a aquest nivell, ajudarà encara més el Barça a créixer. La nostra generació va tenir el seu moment, però després van passar moltes coses. Cada jugador té la seva part de responsabilitat en les coses bones que van passar, però també en les dolentes.

Es podria haver allargat el cicle? ¿Assumeix que es podrien haver fet millor les coses?

Sí, per descomptat, però cada club té les seves coses... Quan es guanya, hi ha una part dels èxits que pertany a cadascú, i quan es perd també passa el mateix. La nostra generació va marcar una època, i ja està, es va acabar, el futbol és així. Hem de recordar les coses bones d’aquells anys, i no els temps d’amargor. Tots els equips s’acaben, no n’hi ha cap que sigui etern. Cada generació té els seus moments, i t’has de quedar amb els moments alegres.

Com la final de París, de la qual aviat es compliran 10 anys.

Feia molt temps que el Barça no guanyava una Champions, i s’ha de recordar com cal el que va passar a París. Va ser el moment més important d’aquella generació.

Com veu Neymar? ¿Entén la devoció extrema que té per Messi, com si sabés que encara no és el seu moment per presentar candidatura al número 1?

No puc parlar gaire des de fora, però no hi ha dubte que és un gran jugador, que encara està creixent. Va pel camí de convertir-se en un dels millors futbolistes del món, i suposo que en el futur serà un número 1, perquè té un talent increïble, juga en un gran club, amb un gran equip al darrere que treballa per a ell. A més, el Leo el va ajudar molt en l’adaptació.

Com veu la relació que té el trident?

La bona relació sorgeix quan les coses van bé a la gespa. Estan jugant de manera increïble, se’ls veu passant-s’ho bé, divertint-se. Es nota que disfruten quan estan junts al camp, repartint-se la responsabilitat i els gols entre ells. Ara només falta que duri.En el futbol es tendeixen a exagerar massa els moments bons, i passa el mateix quan les coses es torcen. És part de la nostra professió. Per això, repeteixo, s’ha de saber disfrutar dels bons moments, veure aquests tres jugadors divertint-se. A mi, com a amic del Leo, m’encanta veure’l així, veure com disfruta en un equip com aquest Barça, amb un entrenador jove com el Luis Enrique, que també es veu que s’ho passa bé. Es nota que l’equip està bé. Hem d’esperar que això segueixi així durant molts anys i, tot i que ja arribarà el final, ara toca gaudir d’aquest equip, un dels que està jugant millor de tota la història.

I bona part de culpa la té Johan Cruyff. Com ha viscut la seva pèrdua?

El Barça ho deu tot -la seva història i la seva cultura futbolística- a Cruyff. Va arribar com a jugador consagrat, que ho tenia tot, i va aportar una nova mentalitat. Després va fer el mateix com a entrenador. No hi ha res en aquest club que no estigui lligat a Cruyff.

Acabo amb una curiositat. ¿El Porto - el president Pinto da Costa - va vendre’l al Barça per gairebé la meitat de diners que oferia el Chelsea?

Després de guanyar l’Europa League i estar molts anys al Porto, jo volia marxar. El president em va demanar que em quedés un any més, que seguís una temporada, tot i que tenia la possibilitat d’anar al Barça. Em va prometre que si em quedava em deixaria marxar on volgués. Va ser molt honrat amb mi, per això tinc una gran amistat amb ell. Va tenir un gran gest, perquè no és normal que un club com el Porto, que depèn de vendre i que tenia una oferta millor, em deixés marxar al Barça.