Joan Oliver, exdirector general del Barça: "Teníem un acord per vendre la roba d'entrenament per 17 milions i Rosell no el va voler"

BarcelonaL'exdirector general del Barça, Joan Oliver, ha inaugurat la tercera jornada de declaracions del judici per l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més. Oliver, que ha declarat durant dues hores i mitja, ha respost al que ahir va plantejar Javier Faus, que va dir que la junta de Laporta ja tenia un acord de patrocini per vendre la samarreta. "La samarreta es va vendre poc més tard de sortir nosaltres del club, i es va vendre per un valor molt elevat. Jo li vaig dir a Rosell que teníem negociat un patrocinador d'un país àrab que estava disposat a pagar per la roba d'entrenament, 17 milions per temporada, i ens van dir que tenien altres idees. El valor de la roba d'entrenament era de 17 milions per 5 anys". Segons han explicat a l'ARA diverses persones de la junta anterior, aquesta proposta arribava de l'empresa Etisalat, una empresa de telecomunicacions dels Emirats Àrabs Units que ja col·laborava amb el club des del 2009. De fet, l'acord es va encaminar ja al Mundial de Clubs celebrat el desembre de 2009, precisament, a Abu Dabi, capital dels Emirats Àrabs Units i ciutat seu de l'empresa. L'acord era per les samarretes d'entrenament i també les que havia de fer servir el Barça durant els escalfaments dels partits, i entrava en vigor aquell mateix 2010.

Sí que ha admès, que el club estava treballant en una reordenació dels abonaments del Camp Nou, però que en cap cas anava lligat al crèdit sindicat que s'estava negociant. "Els abonaments és veritat que han anat pujant al llarg del temps, és més barat tenir un abonament a segons quin lloc del Camp del Barça que al camp del València, i no té sentit. Sí que és veritat que s'havia posat en marxa, hi havia un pla per reordenar les zones, per no pagar el mateix el senyor que estava a segona graderia, a tocar del córner, que el del mig. Ja s'estava fent amb l'objectiu d'obtenir més recursos".

"Els comptes van ser auditats?", ha preguntat l'advocat de la part demandada a Oliver, ja que tant Josep Maria Bartomeu, com Sandro Rosell i Javier Faus van assegurar que Laporta no va auditar els comptes del 2009-10. "Sí, des del primer moment", ha respost l'exdirector general, que ha explicat que és un procés continu, que no es fa en 15 dies. "Un auditor no fa un auditoria un cop fets els comptes, treballa durant tot l'any amb el club", ha explicat Oliver, que ha afegit: "El marc general entre l'auditor i l'auditat és de diàleg permanent, i entre cometes, discussió permanent, l'auditor hi posa pegues. La comissió econòmica estatutària també vetlla pels comptes, vigila".

En aquest sentit, el declarant ha volgut deixar clar que Deloitte no podia fixar cap quantitat per reformular els comptes. "Fer una provisió no és una responsabilitat de l'auditor, no pot aconsellar mai. T'aconsella el que diu la norma: demana un informe d'un expert. La responsabilitat és de qui els formula".

"Donàvem per descomptat que els comptes que havíem de donar a l'assemblea eren els del 30 de juny, per això, d'acord amb la junta entrant, l'1 de juliol vam entregar els comptes", ha dit Oliver. "Vam tenir una primera sorpresa quan vam veure que es reformulaven, vam demanar defensar la nostra gestió i no se'ns va permetre", ha recordat.

A preguntes dels lletrats, Oliver ha detallat la sorpresa que va tenir quan va veure l'informe de Deloitte amb les 7 excepcions que van donar pas a la reformulació dels comptes que va fer la junta entrant. "Quan veig l'informe d'auditoria, veig el tema Sogecable, perquè diu el mateix que l'any anterior; veig el tema Viladecans, que em sorprèn moltíssim, perquè apareix una referència a un nou peritatge; em sorprèn el tema Henry perquè l'auditor mai havia dit cap paraula i m'ho trobo allí; el tema de la prima de Mediapro estava pendent dels serveis jurídics; Sant Joan Despí també em sorprèn perquè entenia que amb l'aprovació de la segregació que va fer l'Ajuntament quedava resolt; el concurs de Mediapro obre una incertesa sobre el futur, tot i que a dia d'avui estava al corrent de pagament, era sensat tenir una incertesa de futur no pels comptes de l'exercici; el cas Baena també sorprèn, però hi havia un error per part nostra, a mi em diuen els assessors jurídics l'últim dia que el termini per presentar recurs [per part de Baena] havia acabat el 30 de juny, i arriba l'1 de juliol, va per hores", ha explicat l'exdirector general.

Un dels temes que ha especificat Oliver és el traspàs d'Henry i el de Touré Yaya, que van tenir un tractament diferent en la reformulació dels comptes. "Tu tens un jugador que ha estat molt bo [Henry], té un cost molt alt i busques una sortida. L'amortització no te la pots estalviar, però el salari, sí", ha dit, i quan se li ha preguntat si a 30 de juny el jugador havia arribat a un acord amb els Red Bull de Nova York, Oliver ha dit que "no ho sabia".

Per demostrar que els casos del francès i de Touré són similars, i que la junta de Rosell els va utilitzar en el seu favor, Oliver ha fet menció al traspàs de l'ivorià al City. "Hi ha un intent per part del City de fitxar-lo el mes de gener del 2010, llavors ja manifesta el seu interès. En aquest cas, qui pren decisions és l'agent i no el jugador. L'agent té interès que el jugador vagi al City, però al Barça ens resistim i fem pressió perquè es quedi. Les negociacions es van fent al llarg del temps. A primers de juny, la negociació entre clubs està tancada. Teníem constància de la voluntat del jugador. L'agent ens demana uns percentatges que ens semblen exagerats i no tanquem l'operació", ha dit Oliver, que no creu que els termes del traspàs canviessin gaire si la junta entrant va tancar la venda amb només un dia, el primer de juliol. "La meva sensació és que l'agent pensa que ens convé tancar el traspàs abans del 30 de juny i ens pressiona, se n'aprofita, i ens hi neguem. És un desastre quan cedeixes a aquestes pressions", ha especificat.

Oliver ha dit que el Barça no estava en fallida tècnica, tal com va dir Rosell aquest dimarts, i ha volgut remarcar que el crèdit sindicat que es va signar amb La Caixa es va posposar al juliol perquè ho firmés ja la nova junta, de mutu acord. "Érem conscients que aquests diners es necessitaven al juliol, i ells van decidir. Va estar convocada la signatura per al 28 de juny, i el 30 de juny hi hauria hagut excés de tresoreria, però la nova junta va preferir fer-ho ells, per fer algun retoc als plantejaments del crèdit. Hi havia escassetat de tresoreria el 30 de juny? Sí, perquè ells van decidir posposar la signatura. Estava en fallida? No, és un acudit", ha dit, i ha sentenciat: "Si estem parlant d'un crèdit sindicat de 180 milions, no s'acostuma a donar a una societat en fallida".

També hi ha hagut temps per a la broma. Se li ha preguntat per la "granota" que va dir Rosell que hi havia a Viladecans i que dificultava el projecte, i Oliver ha contestat així: "L'únic bitxo que vaig estar sentint era la polla blaugrana".

Oliver ha defensat el pas endavant que va fer el Barça entre el 2003 i el 2010. "El 2003 la situació era deteriorada, el 2010 era el club número 1 del món i tenia una situació econòmica còmoda", ha explicat, i ha afegit que 'Forbes' valorava el club en 1.000 milions de dòlars aquell últim any de mandat de Laporta.