14 Lligues en 25 anys
BarcelonaMassa afectat per l’eliminació recent de la Champions i la classificació dels dos Madrids per a la final, és probable que hagi de passar un temps perquè el barcelonisme doni a aquesta Lliga, la 24a Lliga del Barça, tot el valor que realment ha tingut. I no tan sols perquè la lliga espanyola és difícil, sinó per què quan en el futur vulguem explicar com jugava un dels millors Barces de la història, trobarem incomptables exemples d’excel·lència futbolística condensada en les imatges de la temporada 2015/2016.
Hi veurem el 0-4 al Bernabéu, amb el gol d’Iniesta per l’escaire culminant una jugada de luxe. O el penal indirecte de Messi i Suárez la nit del 6-1 al Celta, aquell penal que va emocionar Johan Cruyff, que estava veient el partit, malalt a casa, setmanes abans de passar a la història per sempre. Veurem dos partits fora de casa consecutius, en dos camps trampa -Vallecas i Eibar-, resolts amb intel·ligent eficàcia. Entendrem per què el Barça va estar 39 partits seguits sense perdre i per què un dia, preguntat sobre com entrenava la millor davantera blaugrana de la història -Messi, Neymar i Suárez-, Luis Enrique va ironitzar: “Els dic «abracadabra», surt l’energia i flueix la màgia”.
Ha sigut una Lliga extraordinària, en una temporada extraordinària, malgrat l’abril desconcertant i el final incert. Hi va haver aquella derrota lamentable a Vigo (4-1) o l’empat a casa amb el Dépor (2-2) dies abans d’anar al Japó a guanyar el Mundial de Clubs. I victòries sense ànima al camp del Llevant o el Las Palmas. I el poc perdonable empat a 2 a Vila-real després de dominar per 0-2, avís del que estava a punt de passar. Hi ha hagut predomini del trident i del joc a l’àrea per davant de la maduració a la zona ampla. I la banqueta, amb l’excepció de Sergi Roberto, no ha sigut una garantia de relleu. I això té costos quan, fins ahir a Granada, els jugadors del Barça havien jugat 65 partits en 291 dies, o sigui un partit cada 4,4 dies, sense comptar els de seleccions.
El mèrit d’aquesta Lliga augmenta si pensem que el Barça venia de guanyar el triplet i no ho semblava, perquè sempre ha tingut l’actitud de repetir-lo. Messi va estar dos mesos lesionat i l’equip no ho va notar. Inoblidable mes de gener (9 partits en 31 dies, amb vuit victòries i un empat). Fins i tot després de ser eliminats per l’Atlètic a la Champions i perdre tres partits seguits a la Lliga, el Barça s’ha refet amb un parcial golejador de 24-0 en cinc partits i ha guanyat el campionat. Se’l mereixia.
¿Quin lloc ocuparà aquesta Lliga, la 24a de la història del Barça, en l’imaginari culer? Ha sigut l’any que Messi ha baixat més que mai al mig del camp a fer de Xavi. L’any dels 40 gols de Suárez, Pitxitxi i Bota d’Or, de la serenor imperial d’Iniesta i la solidesa a la porteria i a la defensa. I esclar, la temporada en què va morir Cruyff, quan fa, precisament, 25 anys que l’holandès va guanyar la primera Lliga com a entrenador blaugrana. Des d’aleshores, el Barça ha guanyat 14 Lligues. 14 Lligues en 25 anys són el senyal d’una hegemonia indiscutible, una hegemonia filla d’una idea que continua indicant la direcció al futur.
