Bravo vs. Ter Stegen
No descobrim cap secret si expliquem que la convivència entre els dos porters principals de la plantilla del Barça no lubrica com toca. A ningú li estranyarà que les tensions entre els dos aspirants a viure l’èxit sota els pals siguin constants i poc dissimulades. I es fa estrany imaginar una tercera temporada consecutiva amb el règim de repartiment de funcions entre el xilè i l’alemany. No els ha anat malament perquè un és Campió d’Europa i de Copa i l’altre s’ha embutxacat la primera lliga espanyola de la seva carrera esportiva. Però volen més. Ho volen tot. Repassant el fitxatge dels dos porters ens situem en una època en què Andoni Zubizarreta, l’aleshores director esportiu, va apostar pel potencial d’un desconegut Ter Stegen. Mentre es cuinava el fitxatge, aquest sí amb molta previsió, vivíem la grisor del règim Tata Martino i encara semblava que l’argentí podia seguir una temporada més. Va passar que l’arribada de Luis Enrique va beneir l’aposta de Zubizarreta a llarg termini però va exigir un complement de rendiment immediat: Claudio Bravo.
I fins avui. Pel que ens arriba de l’entorn de Ter Stegen, sembla que hi haurà un caixa o faixa a l’estiu. Un “o em voleu per a tot o a mitges no m’interessa seguir”. Un dilema que tensionarà i posarà a prova el talent i la valentia de l’estructura esportiva del Barça. Una institució tan còmoda en els camins del mig es pot quedar sense aquesta via i forçada a prendre una decisió. Indiscutiblement cal comptar amb el que digui Luis Enrique perquè ha de ser una opinió vinculant, però... què li interessa més al Barça com a club? Bravo ha tingut el rendiment immediat que Juan Carlos Unzué va imaginar mentre dibuixaven el projecte amb Zubizarreta, i Ter Stegen ha confirmat les expectatives que pot esdevenir el porter titular dels pròxims anys. Entre els dos han cobert el buit que ens va deixar l’adéu de Valdés. Per acabar de tenir el quadre sencer tenim un club necessitat d’ingressos extres. Per tant, una venda que deixi calerons a la caixa tindria el mateix efecte que un ruixat en plena sequera.
L’aposta va entre el present solvent o el llarg recorregut. No tremolarien els fonaments del Camp Nou si en una qüestió en què les dues opcions ofereixin garanties primin els interessos de l’entitat per sobre dels esportius. Un traspàs important de Bravo per apostar per Ter Stegen no trasbalsaria la porteria i rebaixaria la llosa que pesa sobre els números del Barça. El camí del mig és seguir igual que fins avui, i no sembla una opció.
