BarcelonaDurant l’última dècada les traduccions de literatura catalana a altres llengües han viscut un creixement notable. Si el 2003 se’n van publicar 55, el 2012 ja eren 102, tot i que el rècord es va assolir el 2007, coincidint amb la participació a la Fira de Frankfurt: aquell any van ser 145. De les 1.030 traduccions publicades entre el 2002 i el 2012, 833 han rebut subvenció de l’Institut Ramon Llull, que hi ha invertit dos milions i mig d’euros.
ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL
‘La pell freda’, un fenomen traduït a 37 llengües
L’any 2002 Albert Sánchez Piñol va aconseguir un èxit sense precedents amb La pell freda. L’edició en català de la novel·la ha venut més de 150.000 exemplars i, en una dècada, ha estat traduïda a 37 llengües. A més de trobar-se en pràcticament totes les llengües europees, també es pot llegir en hindi i en japonès. La seva última novel·la, Victus, escrita en castellà, ja té una desena de versions: sortirà en anglès al setembre a Harper Collins.
MERCÈ RODOREDA
Un clàssic que continua trencant fronteres
Amb unes quantes autores com Mercè Rodoreda, la literatura catalana tindria una projecció internacional remarcable. La plaça del Diamant ha estat traduïda a 34 llengües -entre les quals hi ha l’àrab, el xinès, l’hindi i el vietnamita-; Mirall trencat, a una quinzena; El carrer de les Camèlies, a sis, i La mort i la primavera, a cinc. Recentment ha estat traduïda a l’hebreu (2007), al sard (2008), al búlgar (2012) i al macedonià (2014). Peter Bush la va tornar a traduir a l’anglès el 2013.
JOSEP PLA
‘El quadern gris’, a la prestigiosa col·lecció NYRB
La publicació d’ El quadern gris a la col·lecció New York Review of Books (2014) és una gran notícia. Fins i tot se’n feia ressò aquest divendres el diari The New York Times, en una elogiosa crítica que destaca l’estil “realista”, “irònic”, “autocrític” i “de vegades càustic” de Pla. També hi ha versions en alemany, neerlandès, castellà, francès, portuguès i serbi de l’indispensable dietari de l’escriptor empordanès. L’any vinent l’editorial nord-americana Archipelago publicarà els contes de La vida amarga.
JAUME CABRÉ
De ‘Les veus del Pamano’ a ‘Jo confesso’
El mig milió d’exemplars venuts en alemany de Les veus del Pamano van estimular les traduccions de la novel·la de Jaume Cabré, un long-seller que en català ha venut més de 100.000 exemplars. Cabré, que havia publicat aquella novel·la l’any 2003, va trigar vuit anys a publicar Jo confesso, un nou fenomen internacional que ha tingut una gran acollida en castellà, alemany, polonès i francès -ha estat nominada al premi Médicis i al Femina- i serà publicat en anglès aquesta tardor per Arcadia Books, que també va comprar a la Fira del Llibre de Londres els drets de Les veus del Pamano.
JOANOT MARTORELL
El ‘Tirant’, gran novel·la del segle XV
Miguel de Cervantes no ha estat l’únic que ha salvat el Tirant lo Blanc, una de les grans novel·les cavalleresques del segle XV. Al llarg de les últimes dècades, l’obra de Joanot Martorell ha estat traduïda a l’alemany, al francès, a l’anglès, al suec, al finès, al romanès, al rus, al japonès i, curiosament, al tagàlog, la primera llengua de les Filipines.
BLAI BONET
‘El mar’, una novel·la de prestigi
Blai Bonet potser no és un dels autors més coneguts pel gran públic. Poeta, dietarista i narrador, va publicar El mar l’any 1958. La novel·la, estremidora i d’una gran bellesa, durant els últims quinze anys ha cridat l’atenció dels editors hongaresos, russos, polonesos, romanesos i serbis. Així mateix, ha estat traduïda més recentment a l’italià i al francès. Està previst que l’any 2015 l’editorial nord-americana Dalkey Archive en publiqui la versió anglesa.
Amb aquesta última, la novel·la de Bonet ja acumularà nou traduccions, una xifra que supera les sis edicions estrangeres de Cavalls cap a la fosca, de Baltasar Porcel, i que empata amb Dins el darrer blau, de Carme Riera.
QUIM MONZÓ
El trompetista que no podia deixar de trempar
Articulista i narrador, Quim Monzó és reconegut internacionalment per llibres de contes com El perquè de tot plegat -amb deu traduccions-, Guadalajara -que en té nou- i El millor dels mons -amb set-. L’illa de Maians i Mil cretins en tenen sis. Amb tot, el llibre de Monzó més versionat ha estat la novel·la La magnitud de la tragèdia, en què explicava el divertit i angoixant cas d’un trompetista que no podia deixar de trempar mai i les conseqüències funestes que aquesta particularitat li acabava comportant. Publicada en català ara fa vint-i-cinc anys, el 1989, ha estat traduïda a catorze llengües. Les quatre últimes han estat l’anglesa (2007), la grega (2011), la macedoniana (2012) i la búlgara (2012). Benzina acaba d’aparèixer en un dels idiomes que es parlen a l’Índia, el malaiàlam.
MARIA BARBAL
El llarg recorregut de ‘Pedra de tartera’
Nascuda l’any 1949 a Tremp, Maria Barbal va debutar als 36 anys amb Pedra de tartera, una novel·la de poc més de cent pàgines que ha tingut un llarguíssim recorregut en català (més de 200.000 exemplars venuts) i que ha estat traduïda a dotze llengües, entre les quals hi ha l’anglès, l’hebreu, el romanès i l’eslovè. L’any 2007 la publicació de la versió alemanya va ser tot un èxit: va superar els 100.000 exemplars.
JACINT VERDAGUER
El gran exponent de la Renaixença catalana
Mossèn Cinto Verdaguer es va convertir en el màxim exponent de la Renaixença literària catalana amb llibres com Idil·lis i cants místics (1879), Canigó (1886) i Al cel (1903). El llibre que va despertar un interès més immediat va ser L’Atlàntida (1876), que va ser traduïda al francès (1884), l’occità (1888), el txec (1981), l’alemany (1987), el portuguès (1909) i l’italià (1916). Dos anys abans de la versió castellana del 1929, per commemorar els 50 anys del poema, en sortiria una edició multilingüe.
SERGI PÀMIES
El narrador que ja no escriu novel·les
La gran repercussió de vendes de Si menges una llimona sense fer ganyotes, La bicicleta estàtica i el recent Cançons d’amor i de pluja ha mantingut l’interès d’editorials estrangeres per l’obra de Sergi Pàmies. El primer dels títols ha estat traduït a set llengües, el segon, a quatre, i el tercer ja ha sortit en francès.
JORDI PUNTÍ
‘Maletes perdudes’, una ambició recompensada
Jordi Puntí va dedicar vuit anys a escriure la seva primera novel·la, Maletes perdudes. Publicada simultàniament en català i castellà el 2010, va acumular una quantitat important de premis a obra publicada, a més de guanyar-se desenes de milers de lectors. En només tres anys de recorregut, la novel·la ja ha estat traduïda a setze llengües. Puntí ha viatjat a Anglaterra, els Estats Units, Austràlia, Alemanya i Albània per presentar-la. És una de les novel·les contemporànies més traduïdes, juntament amb Camí de sirga, de Jesús Moncada, i La ciutat invisible, d’Emili Rosales (setze traduccions).
NAJAT EL HACHMI
‘L’últim patriarca’, disponible en set llengües
Quan va guanyar el premi Ramon Llull el 2008 amb L’últim patriarca, Najat El Hachmi encara no havia fet trenta anys. La novel·la va cridar l’atenció d’editorials italianes, holandeses, franceses, angleses, romaneses i alemanyes. Fins ara ha estat traduïda a set llengües. La caçadora de cossos (2011) no ha tingut tanta sort, tot i que també es pot llegir en castellà i anglès.
Quatre curiositats poc conegudes
Conquerir l’Àsia
Puntí, Rodoreda, Baulenas i Martorell han estat traduïts al xinès. Puntí i Rodoreda també tenen versions de novel·les al coreà. Rodoreda, Llull i Sánchez Piñol, a l’hindi. I en vietnamita es pot trobar Villalonga, Porcel, Moncada... i, evidentment, Mercè Rodoreda.
Sales, repte pendent
Incerta glòria forma part del cànon de novel·les catalanes més importants del segle XX. Així i tot, la gran novel·la de Joan Sales només està traduïda al castellà, el francès i el neerlandès. Potser la nova traducció a l’anglès, que MacLehose Press publicarà al setembre, canvia les coses.
Salvador Espriu, poeta
El creador del mite de Sinera ha estat traduït a 23 llengües. El llibre amb més versions és La pell de brau -mitja dotzena-, però encara ara és sobretot conegut pel vessant de poeta, a través de llibres sencers i d’antologies. Els seus llibres de contes encara són massa poc coneguts.
La literatura que arriba
Entre les traduccions que han d’arribar els mesos vinents hi ha Jo confesso, de Jaume Cabré, Natura quasi morta, de Carme Riera, i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, totes a l’anglès. L’altra, de Marta Rojals, serà publicada en italià a l’editorial Rizzoli.
