L'adéu a les armes d'ETA posa els fonaments de la pau a Euskadi

BarcelonaDesprés d'anys d'il·legalitzacions i d'un profund procés de reflexió intern forjat per l'esquerra abertzale (que va desembocar en l'anomenat Acord de Gernika d'unitat de l'esquerra independentista basca amb en benefici de la pau), amb l'encara empresonat Arnaldo Otegi com un dels principals exponents, el 2011 ha estat l'any de la inflexió per a l'obertura d'un nou temps a Euskadi en absència de violència. El canvi de cicle va començar el gener amb un alto el foc permanent, general i verificable internacionalment d'ETA que facilitava el procés que culminaria el 20 d'octubre amb l'anunci de "cessament definitiu de l'activitat armada". Una decisió que arribava tot just tres dies després de la Conferència Internacional de Pau d'Aiete (plataforma d'aterratge d'una ETA agonitzant que buscava una fi mínimament digna), rebutjada de cara a l'opinió pública pels governs espanyol i basc, però amb destacats suports internacionals que feien una crida a Espanya i França a dialogar els detalls tècnics i polítics per acabar amb l'últim conflicte armat d'Europa.

Però si el pas irreversible d'ETA va rebre una resposta internacional unidireccional que instava a totes les parts en conflicte a moure fitxa, a Espanya les reaccions van ser divergents i contraposades. Això sí, tant el president espanyol que acabava legislatura, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, com el que l'ha rellevat després del 20-N, el popular Mariano Rajoy, celebraven la fi de la violència d'ETA com una bona notícia. Coincidien, també, en reclamar la dissolució i desarmament, que no s'han produït, però que ETA ha situat en l'agenda del procés. De fet, l'ONU i la UE van alinear-se amb l'exigència a ETA d'entrega de les armes.

Com en l'agenda també hi ha les "conseqüències" del conflicte, és a dir el reconeixement i reparació de les víctimes, a més del futur dels presos i les polítiques d'excepció com la doctrina Parot i la dispersió. Precisament, el col·lectiu de presos d'ETA, que ja s'havia compromès amb el procés de superació de la violència, ha sol·licitat aquest desembre el reagrupament en presons basques per poder ser un dels actors que contribueixi al procés de normalització política del País Basc.

L'esquerra abertzale i la normalització política

Sens dubte, l'adéu a les armes ha cedit el protagonisme a la política al País Basc. Precisament, una de les conseqüències del conflicte basc que haurà d'abordar el nou govern espanyol és la regularització de l'esquerra abertzale. De fet, després d'anys d'il·legalitzacions, Batasuna ha tornat a les institucions amb força ara integrada en les plataformes unitàries Bildu (primer il·legalitzada pel Tribunal Suprem, però avalada després pel Tribunal Constitucional per concórrer a les municipals) i Amaiur (Bildu més Aralar), després que l'Estat tornés a prohibir l'últim intent de l'antiga Batasuna, Sortu, per sortir de la clandestinitat.

El 2011 ha estat l'any en què s'han començat a escriure les planes d'un nou cicle polític al país basc, sense atemptats, sense amenaces, amb respecte pels drets humans, amb passos ferms de l'entorn d'ETA per consolidar la pau, com el reconeixement sense precedents per part de l'esquerra abertzale del dolor causat per l'organització. El camí de la pau i la superació del conflicte polític l'haurà de gestionar ara un govern espanyol del PP amb majoria absoluta amb una esquerra abertzale més forta institucionalment que mai. Serà un camí que els precedents auguren llarg, en què caldran grans dosis de generositat, però que té fonaments ferms que el fan preveure irreversible.