“El neuromàrqueting és una disciplina nova amb demanda creixent”
David Roura és el director acadèmic de l’Àrea de Màrqueting i Comunicació d’OBS Business School, que al maig impulsarà el nou màster en Neuromàrqueting i Investigació de Mercats.
El concepte neuromàrqueting
Bàsicament, el que es pretén és conèixer millor el consumidor i com es comporta. Mentre que els mètodes més clàssics d’investigació de mercats fan preguntes als usuaris, amb el neuromàrqueting es mesuren les reaccions que tenen davant dels estímuls de campanyes de publicitat o de comunicació. Podem veure si un producte té més o menys impacte, si emociona la persona o la deixa indiferent. En definitiva, és una manera de saber què interessa al consumidor sense haver de preguntar.
Quin és l’avantatge que té la nova tècnica en relació als estudis més clàssics?
Entre un 80% i un 85% de la decisió de comprar un producte es pren en el subconscient, és a dir, hi ha una part que fa la tria de forma emotiva, i el neuromàrqueting ho pot mesurar. La part que es verbalitza també és important, però amb aquesta altra anàlisi obtens una informació sense interpretar ni processar.
¿És un màster pioner, per tant?
No som els primers a estudiar el neuromàrqueting, però el que sí que és força innovador és dedicar-hi un màster. Sí que som únics a tractar alhora les dues disciplines, la investigació clàssica de mercats i el neuromàrqueting, i també a incorporar una part del neuromàrqueting digital. Alhora, serem els primers a incorporar mesures de les emocions que expressa l’usuari a les xarxes socials a través de mòbils, tauletes, etc.
El camp de la investigació de mercat té un creixement molt accelerat, tal com afirmeu a la vostra web. En aquest context, com ho feu per oferir cursos actualitzats?
Efectivament, com a escola de negocis hem d’estar al capdavant del coneixement que es produeix i, de fet, també tenim els nostres investigadors propis. No només ens posem al dia, sinó que, en aquest sentit, tenim com a repte generar coneixement. Això ho fem gràcies a la col·laboració amb altres universitats, amb empreses punteres en el sector i amb el núvol de professors que tenim, que treballen tots en el sector.
¿De quins estudis procedeixen els estudiants del màster?
Hi ha procedències diverses. D’una banda, els professionals de l’àrea de màrqueting, que veuen que s’estan movent nous coneixements que abans no existien i es volen posar al dia, i de l’altra, de l’àmbit de la psicologia, que veuen aquest màster com una manera d’entrar en el món del màrqueting.
Com es treballa l’ús de dades en el neuromàrqueting?
Hi ha un mòdul del màster que es dedica a la gestió de dades, perquè dins de l’anàlisi de mercat també hi ha una anàlisi de dades quantitatives. Encara que no ens movem a nivells de big data, sí que hi ha una part molt important de gestió quantitativa i d’extreure informació sobre els consumidors a partir de grans dades.
Quins són els avantatges de fer un màster online
Anys enrere s’havien vist els estudis online com una mancança respecte a la formació presencial, però el que es veu ara són avantatges molt clars, com per exemple la flexibilitat, que permet conciliar els estudis amb la vida laboral i familiar. Si tens poc temps, trenca les barreres de l’espai i no facis el màster que t’obliga a estar a una hora concreta en un lloc determinat. Ara bé, el nostre màster està molt monitoritzat, no és com la formació a distància que hi havia abans, en la qual et donaven un paquet de documentació i no ens sabies res fins un any després. L’altre punt positiu és el fet d’estar amb més gent de tot el món, una circumstància difícil en una escola presencial. És evident que costa posar en marxa un equip amb diferències horàries, però si aconsegueixes que funcioni és molt més potent que un altre més homogeni.
Com preveu la inserció en el mercat laboral aquest màster?
No tindria gaire sentit fer pràctiques, perquè un 90% dels nostres alumnes ja treballen, però la inserció en el mercat laboral té molt bona perspectiva perquè el neuromàrqueting és una disciplina nova amb demanda creixent. Hi ha dues vies d’incorporació al mercat: entrar en empreses de consum o en companyies especialitzades a qui se subcontractin els serveis. Igualment, les empreses generalistes que demanin aquest servei necessitaran un interlocutor que ho pugui monitoritzar.