Jornada de reflexió: mort d'una "antigalla" en el món del 2.0

BarcelonaÉs dissabte 21 de maig de 2011. Els carrers són plens de cartells on hi diu "vota". A internet es pot accedir als webs de tots els partits polítics on s'hi demana explícitament el vot. I les hemeroteques digitals tenen a l'abast de qui ho vulgui tot el que ha passat aquests dies de campanya. És avui jornada de reflexió? Teòricament, sí. Així ho diu la llei. Però, és evident, la norma no es compleix i ha esdevingut –remarca el sociòleg Salvador Cardús– "ridícula".

Quin sentit té en plena societat de la informació, que tot és disponible des de la xarxa, vetar la vigília dels comicis la propaganda electoral? Pocs experts ho veuen lògic. El politòleg Ferran Requejo ho troba una "antigalla" que s'hauria de suprimir. Per la presència de les noves tecnologies, que fan impossible el compliment de la llei, i perquè els partits "s'ocupen igualment de fer campanya de manera indirecta".

Feta la llei, feta la trampa. Els SMS o els correus electrònics reclamant el vot continuen existint, i més en les eleccions municipals, en què sovint el contacte amb els candidats és més directe. Fins i tot, diaris com El Periódico burlen la prohibició de publicar sondejos electorals cinc dies abans dels comicis penjant les enquestes en la seva edició andorrana, subjecte a les llei del país veí.

El sociòleg Salvador Cardús és del mateix parer que Requejo. "No té cap sentit la jornada de reflexió", defensa. "Si es proposava l'aïllament dels electors per no rebre influències polítiques, la norma ha quedat superada per les noves tecnologies i s'ha tornat ridícula". Actualment, la propaganda es fa per "mitjans més complexes", i la televisió, la ràdio i la premsa, tot i que continuen sent importants, queden sovint en un segon terme, afegeix.

Què diu la llei

Curiosament, el terme "jornada de reflexió" no té traducció a l'anglès, senzillament perquè als països anglosaxons no existeix aquesta mesura. A Espanya, la jornada es va incloure al decret llei de juny de l'any 1977, que va regular els primers comicis a l'Estat després del franquisme. La mesura, plantejada com una protecció per als votants, es va ratificar en la llei electoral de 1985, tal com estableix l'article 53. El text fixa els límits a l'hora de difondre propaganda electoral, però no parla explícitament de "jornada de reflexió". El febrer passat, que és quan es va fer l'última reforma de la llei electoral, cap partit va trobar necessari suprimir-la.

Les acampades

La jornada de reflexió ha tornat a entrar en campanya per la prohibició aquest dijous passat a la nit de mantenir les acampades d'indignats durant la cita electoral i la vigília. "Dubto que ningú canviï el vot durant la jornada de reflexió", diu l'activista Arcadi Oliveres. "Ho trobo absurd i una manca de respecte a la democràcia", afegeix. Per aquest economista defensor de la justícia social, la Junta Electoral "té por de tot el que suposi la participació dels ciutadans en la vida social". És el mateix argument que defensen les persones acampades a la plaça de Catalunya, la Puerta del Sol i desenes de places més de tot l'Estat i, ara ja, del món. No hi ha millor manera de passar la jornada de reflexió –diuen– que reflexionant i discutint sobre la situació política.

Precedents

Durant les eleccions generals del 12 de març de l'any 2000, la Junta Electoral ja va prohibir la consulta social per l'abolició del deute extern. Tot i que l'ordre era de retirar totes les urnes, la consulta es va fer igualment a la majoria de municipis. Menys sort van tenir les feministes el 8 de març de l'any 2008. Era la vigília de les eleccions generals del 9 de març i la Junta Electoral va prohibir la manifestació de cada any del Dia Mundial de la Dona perquè va trobar que era un acte polític.

Qui, malgrat el que diu la llei, avui necessiti reflexionar en grup, té una etiqueta pròpia al Twitter: #estoesreflexion