Les 5 claus de l'acord de Durban

DurbanLa cimera sobre el clima de Durban ha acabat amb l'aprovació d'un paquet de mesures amb diversos aspectes significatius, entre els quals destaquen els següents:

Protocol de Kyoto

El primer període de compromisos del Protocol de Kyoto acaba el 31 de desembre del 2012. La cimera de Durban ha aconseguit acordar un segon període que acabarà el 2017 o el 2020. S'aplicarà als països desenvolupats, a excepció dels EUA, que no van signar el protocol. D'aquest segon període de Kyoto, n'han caigut el Canadà, el Japó i Rússia, que ja havien anunciat la intenció de no renovar-lo. L'augment dels objectius de reducció d'emissions es posposa fins a la propera cimera, el juny de l'any vinent a Qatar.

Full de ruta

Durban ha aconseguit posar en marxa un full de ruta, proposat per la UE, per a un nou acord global vinculant que s'aplicaria a tots els països i no només als desenvolupats. Després d'un pacte entre la UE i l'Índia, reticent a assumir compromisos vinculants, el document final acorda començar les negociacions per adoptar un "resultat amb força legal" l'any 2015. L'ambigüitat de l'expressió deixa per a posteriors cimeres la veritable negociació, que consistirà a establir el marc legal i les obligacions per als països.

Fons verd per al clima

El fons verd per al clima (FDV) és una bossa de diners de 100.000 dòlars anuals a partir del 2020 aportada pels països rics per ajudar les economies en vies de desenvolupament a finançar accions per reduir les emissions. La cimera de Durban ha aprovat els mecanismes de funcionament del fons i la seva capitalització. El comitè executiu estarà format per 24 membres, amb igual representació de països rics i països en vies de desenvolupament. Serà capitalitzat per aportacions directes dels pressupostos dels Estats i altres fonts per concretar.

Protecció dels boscos

Durban s'ha tancat sense avenços significatius pel que fa als acords per a la protecció dels boscos. Tampoc s'ha previst el finançament per a aquesta acció en el fons verd per al clima. Els boscos absorbeixen una gran quantitat de diòxid de carboni, i la seva protecció es complementaria amb les reduccions d'emissions. Com que no s'ha concretat cap compromís per part dels estats, hi ha la possibilitat que el finançament procedeixi de centrals elèctriques i indústries, que llavors no haurien de reduir tant les seves emissions.

Concurrència

Però el que fa que l'acord sigui especialment significatiu és el fet que els grans emissors de gasos hivernacle hagin subscrit els compromisos. Es tracta dels Estats Units, la Xina i també l'Índia, que es comprometen per primera vegada, ni que sigui amb un acord de mínims, amb el clima.