Veïns que ajuden veïns

És un divendres al vespre i al despatx de la terapeuta Lídia Blázquez, al cor de l'Eixample de Barcelona, no s'hi cap. A la cuina, la Dorinda i la Maria Rosa enllesteixen el menú: macarrons, fricandó, pèsols, coliflor, orada al forn i mandonguilles. A la sala del costat, una quinzena de voluntaris ho posen en tàpers per repartir-ho més tard entre les persones més necessitades. Avui a l'Estació del Nord. Demà a veïns del barri que per pudor no s'atreveixen a demanar però que fa mesos que estan a l'atur, que ja han esgotat els estalvis o que han de mantenir fills i néts. "Al català li costa demanar, l'has d'anar a buscar tu", diu Emi Coll, una voluntària de 84 anys.

Són veïns que ajuden veïns. "Avui per tu, demà per mi", diu Elisabet Botella. Al seu costat, la Cristina, veïna del barri, reconeix que la crisi està fent estralls en el seu entorn. "La solidaritat neix de veure que els altres pateixen". Aquesta és la seva manera d'ajudar.

La terapeuta Lídia Blázquez és l'ànima d'aquesta xarxa de solidaritat veïnal, de nom Confiança Solidària. En els últims dos mesos, la iniciativa els ha desbordat. Hi ha tants veïns disposats a implicar-se en aquesta plataforma d'ajuda mútua -a qui rep menjar també se'l convida a ajudar- que han de fer torns i els tres congeladors no donen l'abast per conservar el menjar que reben d'empreses i restaurants. I això no deixa de ser la consulta d'una terapeuta. Per això reclamen a l'Ajuntament un local per poder continuar amb la tasca solidària que han iniciat i que, al capdavall, està arribant allà on no ho fan les administracions.

La xarxa s'ha estès a altres barris de Barcelona -Sagrada Família, Nou Barris i Gràcia- i a la resta de Catalunya -Girona, Reus i Tarragona- i ja atén un centenar de famílies gràcies a la feina de 400 voluntaris. Si alguna cosa positiva ha portat la crisi és que ha despertat el sentiment altruista. Però ja no són només les entitats socials les que canalitzen la solidaritat -Creu Roja, Càritas i el Banc dels Aliments sumen nous voluntaris al mateix ritme que perden ingressos-, sinó que ara són els mateixos ciutadans els que s'organitzen per ajudar . "Tots som responsables dels nostres espais i dels nostres veïns", diu Blázquez.

Enfortir els vincles

Els pioners van ser els ciutadans del barri de Sant Antoni, a Barcelona, on a principis d'any va néixer De Veí a Veí, que tant ajuda a omplir la nevera a una família com li presta a una altra el cotxet de nadó que no es pot permetre. La solidaritat ciutadana, més o menys organitzada, és present a tot el territori: a Figueres, una llibreria intercanvia llibres per aliments, al Raval els ciutadans estan cobrint les beques escolars d'alumnes que s'han quedat sense i al Baix Llobregat un grup de Mossos i policies dediquen el temps lliure a cultivar verdures que després donen a Càritas.

"La societat civil està suplint el buit que deixa l'Estat. Això és bo en l'àmbit ciutadà però preocupant en l'àmbit econòmic. Què passarà quan el veí ja no pugui ajudar?", es pregunta el professor d'antropologia econòmica de la UAB, Hugo Valenzuela, que recorda que ara intervenen els veïns perquè la xarxa familiar i abans l'Estat ha fallat. "Gràcies a aquests samaritans es pot mantenir el sistema", argumenta.

Les ajudes de les administracions baixen -Benestar Social va retallar gairebé un 5% el seu pressupost el 2011 i un 1% el 2012-, però la crisi estimula la generositat dels ciutadans que es posen a la pell dels més necessitats.De Veí a Veí va començar quan el seu fundador, Rafel Martínez, va veure un conegut furgant al contenidor. Algú com ell. La crisi ha entrat a casa. Qui no té un familiar a l'atur coneix un veí amb problemes per pagar la hipoteca o té un amic que no arriba a final de mes. "Hi ha consciència que també et pot passar a tu i quan el consum és local i saps a on va a parar, hi ha més implicació", afegeix Valenzuela. "Estem enfortint els vincles locals i està molt bé que comencem a reconèixer la gent que tenim al costat", diu Rafel Martínez. Un dia ens pot tocar a nosaltres.

Reparació gratuïta de bicicletes

Després de més de vint anys dirigint una empresa d'electrònica i de tenir fins a 70 treballadors al seu càrrec, el sabadellenc però empordanès d'adopció Romà Boule, de 43 anys, va decidir el juny del 2010 vendre la seva part del negoci i viure d'aquests diners. "Estava avorrit i el meu objectiu sempre havia estat no treballar", explica. Però després d'un temps sabàtic en què es va dedicar a gaudir de la família i la seva gran passió, la bicicleta, alguna cosa se li removia per dins. "Tenia un conflicte intern: no volia treballar però alhora volia ser útil a la societat", explica. D'aquí va sorgir l'ONG Bicicletes sense Fronteres. L'objectiu és simple: recull bicicletes velles arreu de l'Estat, les repara, les pinta de groc i les regala a la gent que les necessita de l'Alt Empordà. Les bicicletes les recull gratis una empresa. Per ara n'ha distribuït 90, la majoria a veïns que recullen fruita perquè així puguin anar a treballar als camps. Aquest Nadal en repartirà 125 més a nens de famílies amb problemes econòmics. Les despeses de l'ONG són de 6.000 euros a l'any, que és el que costa reparar i pintar 500 bicicletes, una feina que fan un xilè i un gambià. Els diners els aconseguirà a través de quines de Nadal. "Una empresa de Girona ens ha donat 80 bicicletes noves i l'empresa Monty 25 més, en cedirem un parell per a cada quina a canvi dels diners que recaptin", diu. El següent projecte el vol desenvolupar a l'Índia. L'ONG, diu, li ha donat el sentit social que buscava.

Una cadena de favors

La xarxa De Veí a Veí, formada per una vintena de persones de 30 a 85 anys, atén les necessitats bàsiques d'una cinquantena de famílies del barri de Sant Antoni, a Barcelona, amb l'ajuda d'una bossa de 25 voluntaris. Veïns i comerciants els ajuden a localitzar les persones que necessiten un cop de mà. Els omplen el carro d'anar a comprar i també tenen un banc d'objectes. Algú regala unes crosses i ells les presten a qui ho necessiti amb la condició que després les torni perquè un altre se'n pugui beneficiar. També estan fent barri i recuperant els lligams d'abans quan tothom sabia el que li passava al del costat. Quan Rafel Martínez va iniciar el projecte només eren ell i els seus pares, i a poc a poc s'hi han anat sumant un exbotiguer, un advocat jove, una filòloga, un dissenyador... Ara l'Ajuntament els ha cedit un espai on poden atendre els veïns de "manera discreta", sense cues. "Ens trobem meravelles: gent que comparteix el poc que té. És el cas, per exemple, d'una persona que viu en una habitació i que ens porta dos parells de sabates noves perquè no li van bé quan les podria haver venut. Aquesta és la part esperançadora de la crisi", diu Martínez.

Cultura a canvi d'aliments

Llibres al preu d'una ampolla d'oli? ¿Una performance per un paquet d'arròs? El món cultural, tocat també per la crisi, s'està empescant originals iniciatives per ajudar els milers de famílies que les estan passant magres. A Figueres, la llibreria Low Cost va organitzar divendres la campanya Aliments per Llibres. Tothom qui ho volia podia canviar productes bàsics -oli, pasta, arròs, farina, sucre- per un llibre. La idea va sorgir arran d'una campanya de foment de la lectura. "Aprofitant que molts clients ens portaven llibres en bon estat que ja no volien, fa uns mesos vam organitzar un alliberament de llibres pels carrers de la ciutat deixant per bancs i places mes de 500 exemplars", expliquen. Això va ajudar a fer que encara més gent els portés llibres. I aquest cop, "per culpa de la situació actual, vam pensar que a la gent li cal alguna cosa més que lectura i vam decidir fer l'intercanvi per aliments", diuen. Van aconseguir omplir tres furgonetes d'aliments de primera necessitat.

Un projecte semblant està duent a terme la Bodega Saltó, a Barcelona, en col·laboració amb una ONG. Organitzen actuacions de petit format gratuïtes. Bé, no del tot. L'entrada costa el que val un paquet de llegums. "Demanem que la gent ens porti aliments que aniran a parar als veïns del Poble-sec", explica Josep Lluís Cànovas, conegut com El Tigre , l'ànima de la bodega. Reconeix que la gent porta "coses barates com pasta i arròs". "L'oli costa més", diu. Però confia que la idea s'estengui a més bars de la ciutat.

Ciutadans que sufraguen beques escolars

Les beques menjador que atorga la Generalitat no donen per cobrir totes les necessitats. Fa tres anys que estan congelades i, en canvi, la demanda no para de créixer. Per a alguns alumnes, el de l'escola és l'únic àpat de qualitat del dia. En vista d'aquesta situació, el Casal dels Infants del Raval va començar a rebre ofertes de ciutadans que volien pagar una beca menjador a nens que aquest curs es quedessin sense. Aquest és el germen de la nova campanya de beques escolars que ha engegat l'entitat. "És una campanya nova que busca implicar la ciutadania. Cada cop és més difícil trobar diners per tirar endavant projectes i hem de fer coses molt concretes", explica Enric Canet, director de relacions ciutadanes del casal. Hi ha beques perquè els alumnes que havien abandonat l'escola recuperin el fil de la formació o per als nens de 0 a 3 que no tenen accés a l'escola bressol, entre d'altres. A canvi, es podrà conèixer pas a pas l'evolució de la persona becada. Canet destaca l'impuls que estan agafant les xarxes de barri.

"Els que coneixen la realitat són els comerciants i els veïns. Tu t'adones si una veïna no baixa al carrer i un comerciant veu si deixa de comprar", assenyala. Creu que aquestes iniciatives sorgeixen perquè la crisi s'està allargant molt i la gent veu que si no pren la iniciativa, "això no se soluciona". En casos greus i amb menors implicats, considera que se n'han de fer càrrec les institucions.

Horts solidaris

¿Qui proveeix la verdura fresca que després reparteixen xarxes ciutadanes com De Veí a Veí o entitats socials com Càritas? Doncs a vegades són particulars que cultiven el seu hort i que entreguen la collita de manera altruista. És el cas, per exemple, dels jubilats de l'Espai de Gent Gran de Sant Antoni, que han donat un gir solidari a la seva afició i cultiven les verdures per als seus veïns. Més curiós és el cas d'un grup de Mossos d'Esquadra, policies locals i bombers del Baix Llobregat que s'han posat a fer de pagesos durant el temps lliure amb l'assessorament d'un pagès professional i cultiven un hort en uns terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat que els han cedit.

La primera collita, de verdures i hortalisses de temporada, l'han lliurat a Càritas de Sant Boi de Llobregat perquè la distribueixi entre els veïns que passen per una situació complicada. "Pensàvem que havíem de fer un pas més per als veïns que tenim a prop i ho estan passant malament en temps de crisi", explica Cristina Manresa, cap de la regió metropolitana sud dels Mossos d'Esquadra, que remarca que el projecte també els ha permès aprendre un ofici nou.

Un perfil a Facebook per trobar feina

"Un xicot de vint-i-pocs anys de Guinea s'ofereix per fer feina de qualsevol tipus (fer de cambrer, de transportista, treballar en feines del camp, etc.) Parla francès, castellà i anglès i té un nivell mitjà-baix de català". Aquesta és una de les crides que s'escriuen al mur del Facebook del Cercle Solidari de Vilanova i la Geltrú, un projecte que va néixer a principis d'any per ajudar a trobar feina i allotjament a persones en risc d'exclusió social.

També serveix per intercanviar serveis, béns o favors i sobretot resoldre situacions extremes. Actualment tenen 558 persones agrupades que es comuniquen a través de Facebook i de la seva web. A la crida del noi de Guinea hi va arribar la següent resposta: "Al noi de Guinea, que es diu Mamadu, la Toñi Ruiz l'acollirà a casa seva a dinar i sopar cada dia. La Diana Vasquez, el Bernat Valls i jo mateixa, Iolanda Sánchez, li donarem roba. La Diana Vasquez, a més, farà córrer el seu currículum. Tot i això necessitem trobar-li un allotjament i voluntaris per pagar-li algunes targetes de metro". Després d'aquests missatges, el Mamadu menja calent cada dia, també té el transport pagat per desplaçar-se per buscar feina, i el Cercle Solidari s'està movent per trobar-li un allotjament.

Un altre exemple, ja resolt del tot, és el del músic rus Rezzo, de 49 anys, que vivia dins d'un cotxe, i que ara dorm en un pis d'un dels membres del Cercle, mentre l'ajuden a buscar feina. "El pacte que hem establert amb ell és que col·labori amb els objectius del Cercle", explica Bernat Valls, membre de l'associació. Qui rep, dóna.