Junts pel Sí és el vent, però no la tramuntana que ho aclareix tot
BarcelonaEl Parlament de Catalunya tindrà una majoria independentista. I és aquesta la veritat factual que els mitjans del món han repicat en titulars aquesta nit passada. Però aquest plebiscit imperfecte en la convocatòria ha acabat tenint també la forma de plebiscit imperfecte en els resultats. Perquè aquesta majoria absoluta del sí no ha acabat sent una majoria absoluta de govern. El procés de navegació cap a Ítaca demanarà més motor del que Romeva, Mas, Junqueras i els seus votants haurien volgut. Junts pel Sí és vent de la societat i la política catalanes, i ho continuarà sent, però no ha aconseguit convertir-se en la tramuntanada que tot ho escombra i aclareix el cel.
Amb 62 diputats ha fet curt, i ara el procés entra en una fase d’equilibris parlamentaris interns a Junts pel Sí, externs amb la CUP i de diàleg amb els partidaris del dret a decidir. El tant desitjat diàleg polític, abans de poder-se realitzar amb les institucions de l’Estat, haurà de començar a Barcelona. De la mateixa manera que amb més d’un 77% de participació es posa punt i final a la cançó de l’enfadós de la majoria silenciosa (aquí ha parlat més gent que mai i la majoria ha dit que sí), és cert que aquest sí que ha guanyat no va sobrat de vots.
Ara fa uns dies, preguntàvem al president Mas si no considerava que podia haver cremat etapes en comptes d’acumular forces. La seva resposta va venir a ser un “Si no ara, quan?” A partir d’avui, aquesta acumulació de forces serà imprescindible perquè es puguin contestar afirmativament les preguntes que s’obren després dels resultats, començant per com executar el mandat popular sobre la creació d’un nou estat amb uns números que són bons però no els millors, sobretot en un escenari en què el govern espanyol del Partit Popular tindrà la necessitat d’exagerar la resposta que doni Catalunya per dissimular la patacada pròpia i l’èxit de Ciutadans.
Unitat d’acció al Parlament
A partir d’avui començarà a contestar-se també la pregunta sobre quina és la flexibilitat política de la CUP en aquesta situació en què els resultats l’han fet tan decisiva, i segur que més d’una cancelleria estrangera tornarà a marcar el número d’algun d’aquests “zapatistes urbans [autodefinició]” que veuen com part de la clau els ha caigut a les mans. No és descartable que, un cop acabades les hostilitats de campanya, la CUP recordi que Catalunya Sí Que es Pot també era una llista contra l’ statu quo i que les dues radicalitats, la nacional i la social, han de produir alguna unitat d’acció al Parlament.
En resum, caldrà diàleg per buscar complicitats, però també per comprovar que, en l’estructura profunda del país, la campanya no ha causat danys estructurals.
